En aquesta ocasió, la seva interpretació del xai a la brasa. Buscant mantenir el màxim possible l'aroma de brasa mentre el comensal gaudeix del plat i en aquest cas combinant-ho amb alberginia blanca i regalèsia.
Em reitero... pot aquest plat substituir la màgica costellada al camp amb amics ? No. Ho preten? Tampoc.
El refinament extrem i la depuració absoluta de la tècnica per a aconseguir un plat deliciós que realment no és el que aparenta val la pena? Doncs dit així en teòric segurament és discutible (veureu al video que en realitat el xai la brasa ni la veu!!). L'alta cuina és així, nutricionalment innecessaria, socialment prescindible, econòmicament elitista i irressistiblement saborosa quan està tan ben feta.
Molt fan dels Roca, molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada