de Matilde, Wert i Periquín.

L'estimat lector que passeja per decuina.net ja sap més o menys de quin peu calço en la meva visió de la vida. Quicir que per molt que un no vulgui donar la brasa, sempre vas deixant un comentari per aquí, un fotomuntatge per allà i et vas dibuixant a tú mateix. Desenfocat però retratat sobre la visio que tens de la societat i els que remouen les cireres. És el que defineix un blog personal: es pot ser un mateix.

I tinc la sort de viure en un pais plural, amb amics que pensen i se senten ben diferents amb normalitat i convivència. Com ha de ser. Jo mateix estic ple de dubtes i incerteses sobre el tema de les identitats. El que passa es que de sobte (o potser no tant de sobte) apareix aquest personatge que ara ocupa el càrrec ministerial i proposa un retorn del català a les cavernes del regionalisme.
Sent com és un home culte, de notable retòrica parlamentaria i foscor més absoluta en el discurs...no he pogut evitar que em tornés a la memòria un llibre amb pinzellada alimentaria i social que fa dècades ronda per casa. La portada és a color, però l'ànima és com la del Ministro: en blanc i negre.

Li proposo que la incorpori com a bonica lectura obligatoria, que de segur ajudarà a formar l'esperit nacional de la muchachada en la correcta direcció. Si va servir durant la pax romana del franquisme, no pot pas ser tant dolent. Oi, Josep Ignasi? El programa de radio va estar 16 anys en antena! És un clàssic!!

Amb aquesta literatura, podrà vosté espanyolitzar amb boniques referències a la cuina dels anys 60 (femenina, por supuesto), al paper del Mascle Alfa (antes conocido como cabeza de familia) i fins i tot porta de sèrie el 'chascarrillo de la suegra' (ese clásico del humor). Aquesta literatura ho te tot!!

(...) al instante apareció con una fuente de blancos espárragos y una salsera.

- ¡Qué ricos!- Celebró Periquín.
- ¿A ver? - solicitó Perico, contemplándolos detenidamente.
-¡No me salgas con que hoy no te apetecen! ¡Porque tú eres capaz!...
- Me apetecen y tienen un aspecto estupendo.
- ¡Menos mal!
- Primero a mí, mamá.
Periquín alargaba el plato, empinándose encima de la silla.
-Primero a papá
(...)

Matilde, ensimismada en atender a su marido, no le prestó ninguna atención.
- ¿Quieres más salsa, Perico?
- No, no. Tengo bastante.
- Mamá, ¿Cómo cantan los gallos?
Matilde siguió sin hacerle ningún caso, dedicada, como estaba, a suscitar elogios a sus dotes de cocinera.
(...)

- ¿Verdad que la mayonesa está muy buena?
-¡Riquísima!
Periquín alzó la voz para que lo escucharan:
- Mamá, ¿Cómo cantan los gallos?
- Pero ¿Por qué preguntas eso? Indico su madre.
- Es que la abuelita ha dicho que si papá se hubiera casado con otra, otro gallo le cantara...


I així durant quaranta anys!!! ÉS LA BOMBA!!!