Us parlaré doncs en primera persona, del dia que vaig cuinar una recepta del seu llibre Panes Creativos... amb ell i al seu obrador. Espero que l'estimat lector sàpiga perdonar-me la deriva personalista, és la millor manera que tinc per expressar el que sento i el que em passa per el cor.
Aquest passat divendres, una dona gran del barri va entrar a la botiga-obrador de Panes Creativos del mestre Daniel Jordà. Va comprar el seu pa habitual i en veu baixa i farcida d'emoció li va dir al forner 'des de que has obert el teu forn i has portat els teus pans, ha augmentat la meva qualitat de vida'.
Real como la vida misma, está pasando, es lo que hay.
I com deien als anys vuitanta puc prometre i prometo: desde que el barbudo panadero zen va apareixer al meu timeline vital, també ha augmentat la meva qualitat de vida. I no només per gaudir emocionadament a la solitud de la meva cuina de les llesques del pa de nous i panses. També i sobretot perque el paio té obert el seu obrador a la visita i mirada curiosa de tots aquells que estimen el pa. Quantes vegades no l'he trobat atenent visites, mostrant el seu treball i els seus mètodes a desenes de curiosos i enamorats d'aquest racó de la farina...
Un d'aquells moments que recordaré fins que les neurones em barrufin, és el dia que juntament a la reina del meu cor ens vem plantar per sorpresa al obrador creatiu per a compartir unes patates amb all-i-oli amb el mestre. Li haviem promés fer un vermout de diumenge. I els diumenges nosaltres no, però els vermouts promesos van a missa.
Mentre preníem una patata, xerràvem del món fariner i blocaire, ens cagàvem en la calavera dels poderosos i demès activitats habituals del vermutaire dominical... per a la meva sorpresa i felicitat en Jordà va començar a encarregar-me feines com qui no vol la cosa: neteja i engreixa aquestes caixes, pesa'm dos kilos de nous i un de panses,... a la chita callando em vaig trobar mano a mano preparant amb ell el meu pa preferit de tota la seva gama de sabors, colors i textures.
Mentre preníem una patata, xerràvem del món fariner i blocaire, ens cagàvem en la calavera dels poderosos i demès activitats habituals del vermutaire dominical... per a la meva sorpresa i felicitat en Jordà va començar a encarregar-me feines com qui no vol la cosa: neteja i engreixa aquestes caixes, pesa'm dos kilos de nous i un de panses,... a la chita callando em vaig trobar mano a mano preparant amb ell el meu pa preferit de tota la seva gama de sabors, colors i textures.
Regalasso, no? I el pa de debó, el que es va posar a la venda el dilluns següent (ho sé perque hi vaig anar jo mateix a buscar-lo al sortir de la feina). En Jordà em va dir que havia sortit particularment bó... los cojones putuchef... el que passa és que ets un zalamero.
La recepta que vem fer és exàctament la que apareix al llibre, amb les correponents proporcions per a fer-ne kilos i kilos. I us asseguro que va ser un dels millors diumenges dels darrers anys. Aquí teniu la recepta tal i com apareix al llibre:
Pan de nueces y pasas.
Ingredientes:
500 g de harina de fuerza
10g de sal
20 g de mantequilla o aceite
300 g de agua
10g de levadura
100g de nueces
150 g de pasas
Procedimiento:
Amasar bien todos los ingredientes e incorporar la mantequilla una vez la masa se vea homogénea.
El agua como siempre, conviene reservar una parte para el final para acabar de ajustar durante el amasado hasta que tenga la consistencia elástica conveniente.
Cuando esté casi elástica, añadir las nueces y las pasas.
Si resulta dificil, conviene realizar un plegado e ir incluyendo las nueces y pasas con paciencia. Tras un reposo de 45 minutos, formar piezas de 300 g y bolear (o dejar una sola pieza)
Dejar un tiempo aparte hasta que doble su volumen. Cocer en horno (210 ºC) durante 15-20 minutos (o el tiempo necesario hasta que se forme una costra por fuera).
Tenemos dos opciones de presentación ( para hacer antes de llevar al horno). Más rústico: darle la vuelta. Más sofisticado: pintar con huevo rebajado con agua y practicar algún corte con unas tijeras o un cuchillo.
El resultat un cop feta la cocció:
Actualització:
Les noticies sobre aquest llibre no s'aturen: Divendres van llençar la segona edició a cavalcar les estanteries i ahir mateix llegiem al putuFacebook ultra actiu que el llibre és finalista dels premis World Gourmand Awards... #nohasefaltadisirnadamás!!
Panes Creativos
Daniel Jordà y Álvaro Castro
Editorial Everest
160 pàgines ISBN 978-84-441-21-40-6
8 comentaris:
Això si que és un diumenge de luxe!!! no m'estranya que t'ho passessis pipa remenant masa!!! i quin resultat de pa! Serà un bon llibre per a demanar als Reis!!! una abraçada!
un libro que no puede faltar¡¡
olé pels cracks del pa.
Que bé oi fer el pa amb el putuchef! Jo ja vaig practicant amb el llibre
Oiga, que me he quedado un rato mirando para la foto esa de usté regando la amasadora con cara de susto, y le informo de que a) se mueve, y b) a los 10 minutos o así puede oirse "Paul is dead".......
ohhh¡¡ quina enveja i de la dolenta¡¡¡ m'encanta veure remenar la masa en esta "masadora" tan petita¡¡
un 10¡ pel barbetes¡¡¡ i l'ajudant¡
En Daniel es una persona gens endiosada, molt senzill i atent.
Estàs molt xulo fent el pa, aquesta recepta la penso fer.
Petons.
Lo mejor de lo mejor de Daniel Jordà, sin duda, el corazón; mejor que un pan de oro. Eso salta a la vista aunque solo se haya coincidido con él en una ocasión, como es mi caso. No puedo ponerme con la práctica del libro, que me supera, pero visitaré Panes Creativos de nuevo, cada vez que regrese a BCN.
Berebundo de Atalante
Publica un comentari a l'entrada