La recepta d'avui és un autèntic cop de puny en sabor, i tot perque està feta amb un dels crustàcis més saborosos que neden per els nostres mars i oceans. Es cert que la galera és magre i de carn escadussera però ho compensa de sobres amb aquest sabor tan intens que produeix un dels meus brous de mar preferits. El caldo de galeres i el caldo de musclos. Corazón partío.
Jo volia aprofitar i fer un plat que fes una mica de festa, i en això és dificil guanyar a uns canelons si es tracta de donar a la festa un caire casolà i familiar. En el meu cas, uns canelons de tonyina i galeres que no seran part del menú de Nadal d'aquest any però que podrien haver-ho estat per mèrits pròpis. Gran sabor.
Recepta: Canelons de tonyina i galeres
Ingredients:
Una dotzena de galeres
300 grs de tonyina en conserva de qualitat
tres ous
Una ceba
Quatre cullerades de salsa de tomàquet
Opcional: surimi o palitos de mar de qualitat
Plaques de canelons
Procediment:
Posem les galeres a saltar en oli calent dins una cassola. Jo personalment no he posat cap altra verdura ni bresa de cocció perque volia un brou pur de galera. Intensíssim. Quan estan daurades afegim aigua i les coem per un màxim de 20 minuts.
Al acabar les pelem i treiem la carn per als canelons. Amb les closques jo el que faig és posar-les a un colador xinés per apretar-les bé i extreure tota la substància possible.
Amb el brou de les galeres prepararem una velouté, es a dir, una bechamel que no porta llet sino que està feta amb el mateix brou. Posem a la cassola una mica de mantega i afegim farina que daurarem durant un minut o dos. Aleshores afegim el brou i coem fins que començi a espesseïr. A mi per als canelons m'agrada que la salsa estigui líquida, sino em sembla que queda una plasta inmenjable.
A partir d'aqui ens falta preparar el farcit tot picant la tonyina, afegint també picats els ous durs i la ceba ben cuita i caramelitzada en una paella. Si li volem posar palitos de mar per a que ens doni més de sí es pot fer i també queda bó. Finalment afegim la carn de les galeres i la salsa de tomàquet per a donar el punt al farcit.
Cuinem les plaques de canelons i els farcim.
La resta és història: capa de velouté, canelons, capa de velouté i formatge per gratinar. Si li posem una mica de mantega al formatge quedarà més daurat i més gustós.
Al forn a gratinar i ja ho tindrem llest.
Cauran un diumenge d'aquest familiars que tinc cada setmana...
ResponEliminaUnos canelones diferentes a los de siempre, que delicia, me encantan. Tomo nota, que estos caen pronto.
ResponEliminaUn beso.
quéeeeeeee bueno!!!!, a mí me gustan más las galeras que las gambas:)bsts
ResponEliminaNo sé, les galeres no són gaire amigues de casa meva... però tot s'ha de probar, oi? ara per Nadal, els de sempre que la família ja no té edat d'invents.
ResponEliminaAra com tupper... una quedada amb el personal.
Les galeres fan uns brous i guisats molt gustosos, així que m'agrada la teva proposta. I és veritat que els canelons són l'estrella gastronòmica de les taules de Nadal ;)
ResponEliminaQuè gustosa és la galera! la pena que té poca carn, i punxa... se n'ha de saber...però està boníssima!
ResponEliminaMira que quan vaig veure que els preparaves (pel Facebook) vaig pensar que eren per nadal!!!
ResponEliminaNo n'he preparat mai i amb el que m'arriben a agradar tots els bitxos de mar n'estic convençuda que m'encantarien!! Un dia d'aquests cauran!!! :)
Petons!
Que receta tan sencilla pero que pinta tan deliciosa tiene
ResponEliminaMe gusta mucho esta receta tuya.
Un besazo
Mira que n'han de ser de bons aquests canelons!
ResponEliminaUna altra manera de menjar galeres és fer una mariscada de pobre, el més de gener - febrer, que és quan les galeres són plenes i tenen més carn. Al vapor o a la planxa, val la pena, només cal tenir cura en menjar-les ja que punxen molt i acabes amb els llavis tallats.
Ptnts
Dolça