de mongetada popular amb Cuina Vallès

Els habitants de la comarca ens hem regalat la frase Com el Vallès no hi ha res i endavant que fa baixada. Si no t'estimes tú és probable que no ho faci ningú altre, el amor empieza por uno mismo i també tenia preparada una frase més que vaig llegir un cop a un llibre de Jorge Bucay però ara mateix no la recordo. Quina tragedia.

En aquest sentit autocomplaent, ens dono un gallifante a 'nosaltres mateixos': és un slogan molón que no es basa en afirmar la superioritat sobre altri o menysteniment de forànies terres. Es clar que donat que cada lloc és per definició -i sempre segons la escala de augments amb que l'examinem- únic, especial i irrepetible estem devant d'una veritat que de tan obvia fins i tot perd valor: Com el Vallès no hi ha res. Tautologia warning proximity alert.

Ja fa uns anys que sota la denominació de Cuina Vallès un grup de cuines treballen plegades en la promoció del 'troç' com a valor i marca gastronòmica i també en l'estudi i recuperació de varietats locals comestibles i altres aspectes que tenen a veure amb la cuina i alimentació. No ho tenen fàcil tant per la competència d'altres zones que fan molta i bona feina, com per les circumstàncies que ens toca transitar. Però ells piquen pedra amb una determinació que els honora. Ara amb el plus de ser cada cop són més actius en un món -el de les xarxes socials i els universos 2.0- on fins ara estàven una mica paradots.

Estan fent feina i cada cop em trobo més petjades i rastres de la mateixa mentre faig el meu camí, no cal ser un sioux rastrejador per a endevinar que alguna cosa fa xup-xup als fogons d'aquest grup de cuines.

Dins dels actes que fan per donar-se a coneixer, tenen la sana costum de regalar periòdicament una mongetada popular a les poblacions on hi tenen representants. Poques menges són més adecuades per a definir un acte popular que la mongeta i la botifarra. En aquest cas, noblesse obligue, la mongeta DO Ganxet que és filla també de la terra. 

Ahir va tocar Montcada i Reixac, poble/vila/ciutat on acoto el cap cada vespre per a fer la becaina reparadora. M'hi vaig arribar en una passejada per gaudir del ataque dels casacas blancas (ni una taca tú, anaven de bonito total) i perqué no dir-ho... endrapar una mica a mig matí perque total només teniem dinar pantagruèl.lic amb la familia programat el mateix dia. I queda lleig arribar amb gana i abraonar-se sobre els aperitius com si no hi hagués un endemà.

No hi ha gaires detalls gastronòmics a comentar: mengetes, botifarra, cervesa i gratis. Ah! Que això no és precisament gastronòmic? Bé, doncs digui-li com vulgui perque és el que hi va haver: 35 kgs de mongeta del ganxet, molts metres de botifarra i uns kilets de llenya. En realitat l'objectiu de la entrada és donar una mica de visibilitat al projecte, i reconeixer la feina feta fins ara... confiant en que la que vindrà serà encara millor.
Endavant les atxes :)