Cada restaurant fa la seva prosposta i posa el seu preu, així que teniu on triar i remenar. Per a gustos, bacallans.
Aquest dissabte ens van portar d'excursió rutera a un grup de bloggers: visita a tres parades del Mercat del Ninot a xerrar de l'ofici de bacallaner: una particularitat catalana això de dessalar bacallà de forma professional per a la venda al detall.
Durant la xerrada amb els bacallaners vem aprendre que el Gadhus Morua (el bacallà) és millor si vé d'Islàndia, que n'hi ha alguns desaprensius que venen com a morro parts que no ho són i que una de les grans dificultats de l'ofici és que constantment intenten colocar-te com a bacallà peixos secs que no ho són tot i que s'hi assemblen. El bacallà té una linia blanca longitudinal i una pell atigrada, això és el que cal cercar per a estar segur que no ens donen succedàni per bacallà.
També vem poder constatar que la pell de bacallà fregida és absoluta tendència i vem descobrir de pas que les espines del es anxoves es poden fregir (passades per farina) i queda un snack cruixent i ultra saborós. Això sí, ens comentava el cuiner Quim Marqués que l'oli on les fregim es degrada rapidíssimament i queda inservible. Un tema a investigar.
En Quim Marqués, capità del restaurant El Suquet de l'Almirall ens va arrodonir la trobada tot preparant-nos els seus mítics bunyols de bacallà (dels que farem entrada independent) amb una salsa que va ser la troballa de la jornada: allioli barrejat amb mel. Una delicia summa!
Vem acabar amb el menú temàtic (unes croquetes, un bacallà al forn i un arròs de bacallà) i una animada tertulia on fins i tot val volar els sobrets de sucre. Tanta era la passió dels arguments!! Com sempre, el millor dels blocs són ... els blocaires.
M'ha agradat el reportatge que has fet del tema bacallà. En soc un gran fan i he tingut grans debats sobre com dessalar-lo que hi han dos o tres mètodes que cada bacallaner defensa a mort i nega els altres... :).
ResponEliminai saps com he acabat?. Comprant el bacallà desalat d'alta gama que submintren a hosteleria (gràcies a algun amic del sector que me'l facilita).
I tot i que el consegueixo a preu d'hosteleria, Deu ni do els preu a que surt el morro..
Suposo que ja la coneixes, però la botiga "La casa del bacalao" al carrer Comptal (que surt a la ruta aquesta d'ara) és un lloc per visitar.
Salut!
interesante el vídeo y tremendos los buñuelos del Quim,lo probé en la Lola y son sublimes¡¡ a esperar el vídeo de la receta
ResponEliminabona setmana
Ricard,
ResponEliminaEl més interessant de tot va ser escoltar els bacallaners. Tant per la quantitat de info sobre com treballar el bacallà que donen (i la que callaran, jejeje) com perque al ser tres bacallaners del mateix mercat hi ha un cert background ben divertit :D
Gran mati.
Ja miraré aquesta botiga, no la coneixia. Merci!
Miquel, los buñuelos buenísimos y también los hicimos con espinacas y bacalao. Lo mejor el allioli con miel: Un escàndol :)
El bacallà m'encanta, encara que no en faig tant com voldria....i dels bunyols.... quina enveja!!! (sana, per suposat).
ResponEliminaGran vídeo! Jajajaja! Però veig pixelada la part del mig!
ResponEliminaMira si n'hem après de coses sobre el bacallà! Com sempre un plaer compartir amb vosaltres la ruta del bacallà! ;) El GRAN descobriment del Suquet... el Allioli de mel!!! ESPECTACULAR! PTNS!
Jo també vaig veure pixel·lada una part del vídeo, però vaig imaginar que li havies aplicat algún "efecte" i q amb les conversions no sortia bé.
ResponElimina