del paio que ja no volia menjar més.

Aquest perla guapot ha decidit que cuinar és ineficaç, que menjar és poc estimulant i molt millorable com a forma de manteniment vital i ha creat el 'Soylent': un mejunje que afirma et pot mantenir amb vida ja que incorpora tots els nutrients que el teu cos necessita.

Un mètode d'alimentació net, asèptic, eficaç i absent de plaer. Una puta merda, vaja. El seu concepte de les relacions de parella també és força curiós:

"Soylent forma parte de mi dieta diaria. Ahora mismo sólo puedo comer uno o dos platos convencionales a la semana pero si tuviera dinero o una novia, probablemente comería fuera más a menudo. Estoy bastante contento con mi comida de soltero. No echo de menos hablar por teléfono ni echo en falta la comida."

Podeu veure la entrevista complerta en aquesta web on he trobat la noticia original. Val la pena, perque en realitat el noi té un discurs racionalista treballat i argumentat. Lluny de maximalismes i moralines més enllà d'haver decidit que menjar no és un plaer sino una perdua de temps.

"No tener que preocuparse por comer es fantástico. Ni verduras, ni platos, ni decidir qué comer, ni conversaciones interminables sopesando los méritos relativos de la comida sin gluten o cetona, o la realidad de ser vegano. Los recibos de luz y gas son más bajos. Ahorro tiempo y cientos de dólares al mes. Me siento liberado de un montón de ingratas tareas. Encuentro que es muy fácil perder y ganar peso variando las proporciones en el batido."

Un discurs argumentat de merda, es clar. Perque no cal deixar de menjar i cuinar per a cuidar-se! Però si no t'agrada menjar i cuinar aleshores aquesta és la teva alternativa ideal... si es demostra realment saludable.
I la vessant de la sostenibilitat i la possibilitat d'alimentar als que al món passen gana, se m'escapa una mica. Ara que ja és trist que actualment amb el menjar que llençem ja es podria alimentar a tota la població i l'alternativa sigui una papilla per a tothom... en fi.