Aquest perla guapot ha decidit que cuinar és ineficaç, que menjar és poc estimulant i molt millorable com a forma de manteniment vital i ha creat el 'Soylent': un mejunje que afirma et pot mantenir amb vida ja que incorpora tots els nutrients que el teu cos necessita.
Un mètode d'alimentació net, asèptic, eficaç i absent de plaer. Una puta merda, vaja. El seu concepte de les relacions de parella també és força curiós:
"Soylent forma parte de mi dieta diaria. Ahora mismo sólo puedo comer uno
o dos platos convencionales a la semana pero si tuviera dinero o una
novia, probablemente comería fuera más a menudo. Estoy bastante contento
con mi comida de soltero. No echo de menos hablar por teléfono ni echo
en falta la comida."
Podeu veure la entrevista complerta en aquesta web on he trobat la noticia original. Val la pena, perque en realitat el noi té un discurs racionalista treballat i argumentat. Lluny de maximalismes i moralines més enllà d'haver decidit que menjar no és un plaer sino una perdua de temps.
"No tener que preocuparse por comer es fantástico. Ni verduras, ni
platos, ni decidir qué comer, ni conversaciones interminables sopesando
los méritos relativos de la comida sin gluten o cetona, o la realidad de
ser vegano. Los recibos de luz y gas son más bajos. Ahorro tiempo y
cientos de dólares al mes. Me siento liberado de un montón de ingratas
tareas. Encuentro que es muy fácil perder y ganar peso variando las
proporciones en el batido."
Un discurs argumentat de merda, es clar. Perque no cal deixar de menjar i cuinar per a cuidar-se! Però si no t'agrada menjar i cuinar aleshores aquesta és la teva alternativa ideal... si es demostra realment saludable.
I la vessant de la sostenibilitat i la possibilitat d'alimentar als que al món passen gana, se m'escapa una mica. Ara que ja és trist que actualment amb el menjar que llençem ja es podria alimentar a tota la població i l'alternativa sigui una papilla per a tothom... en fi.
I la vessant de la sostenibilitat i la possibilitat d'alimentar als que al món passen gana, se m'escapa una mica. Ara que ja és trist que actualment amb el menjar que llençem ja es podria alimentar a tota la població i l'alternativa sigui una papilla per a tothom... en fi.
Em semblaría molt avorrit menjar d'aquesta manera i quin sería el futur dels nostres blocs? M'estimo més continuar menjant com sempre i trencar-me el cap pensant que faig avui?
ResponEliminaPetons.
Quina pena... ell mateix, nosaltres seguirem gaudin dels bons productes i de les bones receptes!!!
ResponEliminaPetonets
Ni de broma renuncio yo al placer de comer, vamos, salvo las temporadas de dieta y que ya me cuestan, no me paso a su bando ni por mucho que me dé para anunciarlo, es que donde esté un buen plato....se que vayan esos batidos de paseo!!!
ResponEliminaA ese chico no le dieron un buen plato!
Los astronautas al volver del espacio llegaron "taraos" y..os habéis preguntado ¿porqué? pues por que comían cosas raras envasadas que venían a ser como lo que nos propone este individuo, ni más ni menos. Yo lo voy a evitar.
ResponEliminaBlanca de JUEGO DE SABORES
El nombre del brebaje (Soylent) me provoca una referencia cultureta. O mejor aún, un concurso para tus lectores. Ah, no, mierda: ya existe la wikipedia. Y sale.
ResponEliminaSoylent Green es el título original de una peli de CF basada en un libro de Harry Harrison (make room!). En esa peli la peña se alimenta de un brebaje llamado Soylent Green que, si mal no recuerdo, se hacía con los cadáveres de los jubilatas.
Hi ha dies que cansada de cuinar i cuinar, també penso que un mejunje o una pastilla solcionaria molts maldecaps. Estic segura que en broma ho hem dit tots, oi? Je je je...
ResponEliminaPerò, per sort, no ho diem de debò, quina barbaritat!
Jo també sóc un fan de menjar be, però a més a més hi ha un altre cosa que no puc evitar a pensar llegint sobre aquest noi. A mi m'interessa molt el tema de la nutrició i m'informo molt, i cada vegada tinc més clar que de moment no hi ha una solució definitiva del "menjar perfecte" i dels nutrients que hem de consumir per ser sans. Sempre surten estudis nous que confirmen o rebutgen teories... i em sembla molt poc probable que aquest batut (no gaire apetitós) te tots els nutrients que necessitem.
ResponElimina