de Xesco Bueno. Homenaxe

De les virtuts d'aquest jove cuiner canalla us en podria fer una llista ben llarga. En col.laboració i nocturnitat alevosa amb el celtiña del Napalm por las mañanas (un dels tipus més apasionats i apasionants que m'he tirat mai a les retines) ens hem currat un petit homenatge al amic, blogger i cuiner Xesco Bueno. Com us dic, glosar-ne virtuts potser seria lo esperat.

Però com que soc molt egocèntric només us diré les coses bones que a mi m'ha regalat la seva amistat.

Generositat plena,

Compromís intens,

Inventiva non stop, no para el tio.

No existeixen els gurús,

Enantyum, esa droja,

Observar estorat una capacitat de treball inaudita,

Una jornada de verema autèntica pordiosss (els meus rinyons li tenen una mica de mania, también te lo digo),

Que al emplatar, tots els elements han de estar en contacte, res és una illa en el plat.

Antes, els cuiners tenien vida canalla, "todos tenemos un pasado, Oscar",
El "Guardar como" es una bona actitud vital,
Fer un arrós bó amb ingredients bons no vol implica automàticament saber fer arròssos,
Haver conegut també a la seva dona Maria, una dona atomic powered total,
Que tinguis pinta de sargento de hierro no vol dir que no siguis un blando entranyable amb els que t'estimes,

Que segons com, unes mongetes tendres poden agradar-te més que el foie que les acompanya,

i sobretot, saber que quan cuinem junts, intenta que no li surte la vena XEF, jurjur

"Oscar, ¿Ya están los bogavantes o qué? Hay que ponerlos YA! YA! en la cazuela!"

El galego còmplice ho explica molt bé:

Pero é que ademais, aínda que nunca visitei -e supoño que a este ritmo non visitarei- o seu templete, o que observo con estes olliños meus reconcíliame coa idea do que debe ser a cociña. Un oficio no que a protagonista debería ser a comida, no que os oficiadores deberían ser orgullosamente humildes -e non falsamente humildes- e no que a procura do sabor local podería ir acompañada de ter unha horta na que producir, unha adega na que fermentar -se é que se ten a sorte de contar cos medios- ou un perfecto coñecemento e relación cos fornecedores de proximidade, pero nunca, nunca, emporcallar ese concepto con gilipolleces ceroquilometristas.

Ja no se quants moments de felicitat he tingut a Ca l'Esteve i a la seva cuina aprenent i fent trastades gastronòmiques i no gastronòmiques. Deixo per a acabar i com a exemple, la que finalitza el video-homenatge perpetrat.

I amb la inestimable participació també de l'enyorat Pantxeta allende los mares:  el més polit i educat gamberro de tots els gamberros que conec. Nohasefaltadisirnadamás, el millor dels blocs són els blocaires.

FIRST WALTZ (veu Esedidió&Ekhiñe)