Es referia en tò pretesament enginyòs, a mi no m'ho sembla gaire, a un excés de protagonisme en la presentació creativa i esteticista dels plats. Fent mofa de la pandèmia de salses dibuixades amb pinzell sobre els plats que vàrem viure fa uns anyets. Tot s'ha de dir, millor un brochazo de salsa decorativa que un cordill d'omnipresent reducció de Mòdena, heh.
En tot cas, avui us porto a una usuaria d'Instagram que pinta literalment obres d'art als plats, i ho fa amb menjar. El que més m'agrada és que a banda de ser realment enginyosa amb els aliments que fa servir com a materials de dibuix, cataloga el projecte dins d'una voluntat creativa i no ho disfressa amb un cosplay artistic exagerat i de volada arran de gespa . Amb tots vosaltres, redhongyi, la crack :)
Un Munch
Un Warhol
Un Bansky
Un Kanagawa
Uala, estic flipant, sobretot el de la llauna de tomàquet!!!
ResponEliminaPerò no li ensenyaré pas al meu profe d'Espaisucre, perquè li faria pagar unes quantes multes de 50 cèntims, je je je...
Ostres... m'has deixat preocupat ... Jo que imaginava q en TOT, estava a l'altre hemisferi del tal Sanchez Dragó i aquesta frase que avui recuperes, podría arribar a ser meva en segons quin moment...
ResponEliminaD'aquells que em poso radical saps?... ;)
Gemma, jajajaja, un dineral!!!
ResponEliminaRicard, en els que parlen (parlem) al final sempre hi ha de tot: coses que encertem i moltes en que no.
A mi la frase em va semblar poc divertida perque es deia desde l'odi i carregant-se massa coses de cop i no tot és igual. A l'excés esteticista de molts em va semblar un excés linguistic d'un de sól, hehehe.
:D
Ara, que la radicalitat entesa com un plantejament estrictament fidel a uns principis a mi em sembla molt bé!
Hi ha gent amb molt poca feina, i molta paciència. L'onada de Kanagawa és genial, i es mereix un +1 per fer-lo amb arròs, un quadre 100% quilòmetre 0!
ResponElimina