Arturo Pardos Batiste es el Duque de Gastronia, lo que viene siendo un sabio de la cosa del comer.
Autor de nombrosos llibres, he arribat la seva obra de la ma dels que sí saben de llibres coquinaris. La seva darrera publicació versa sobre el món del vi als restaurants i entre altres coses serveix per a entendre que tots els detalls compten.
Autor de nombrosos llibres, he arribat la seva obra de la ma dels que sí saben de llibres coquinaris. La seva darrera publicació versa sobre el món del vi als restaurants i entre altres coses serveix per a entendre que tots els detalls compten.
En aquesta ocasió, tenim al Duque nedant entre un mar de caspa radiofònica. Caspa xuleta, il.lustrada i barnisada amb un tó de superioritat faltona. És el tó del programa i les tertúlies de Carlos Herrera a Onda Cero. Un gran professional Carlos Herrera, i ho dic sense cap mena de doble intenció, és en efecte un mestre de la ràdio. Però no suporto el tó sobradíssim que gasta i aquesta sensació que tinc quan el sintonintzo d'estar escoltant la millor ràdio carpetovetònica que es fa avui en dia a tot l'Estat.
En tot cas, que el contexte no ens faci perdre el fil de la història, aquí del que es tracta és de gaudir uns minuts de les paraules del mestre Pardos Batiste. Fins i tot a mi, que en realitat em miro el servei del vi amb tota la distància de món, m'entren ganes de demanar-me una copa i observar calladament la dansa del sumiller. Heh!
Más audios en Onda Cero
2 comentaris:
Pero, por el amor de dios, quieren ustedes parar de darle cuartelillo a esa especie de híbrido tirikitraun del Dalí franquista, del calatrava que diseña puentes resbaladizos y de Cañita Brava en estado natural?
Al final conseguirán, entre los ilustrados, los chefs mediaticos y los concursos televisivos, convertir todo esto del comer en algo aún más bochornoso de lo que es.
Ganas me dan de hacerme antropófago, pordiós.
Al món del vi, li sobra molta comèdia i massa encarcarament.
Veient el que fan els que el serveixn i encara més els servits, en ocasions es passa molta vergonya...
Publica un comentari a l'entrada