descobrint la botifarra terregada. Omaigot.

Durant la Fira moderinsta que dissabte i diumenge viu Terrassa, vaig poder tastar per primer cop la botifarra terregada. Aquesta botifarra que deu ser cosina germana del botifarrò o 'morcilla' està feta amb menuts tals com la llengua i els pulmons, ametlla i vi ranci. Recuperada de la història per le Xef Artur Martinez i el mestre cansalader Xavier Casanovas. Terrasencs de pedigrí.

Com que jo soc més aviat iconoclasta, he comés la gosadía de emportar-me un carregament de botifarres terregades (les venien sobre unes delicioses peçes que recordàven molt a unes mini-focaccies) a un preu simbòlic. Ja teniem dinar, heh!
Això per si sol no es pas gaire iconoclasta, més aviat és un tema de aprofitament i economia. Però si us comfesso que vaig acompanyar la terregada amb les meves mongetes preferides, i que aquestes mongetes no són les vallesanes del ganxet sino els fesolets de Santa Pau... potser ja sigui més cridaner el platillo. Espero que em continuin deixant entrar a Terrassa, malgrat el sacrilegi mongetaire.



Platillo terregat

Ingredients:
Botifarra terregada
Fesols cuits de Santa Pau o Mongeta cuita del Ganxet
All i ceba (jo els he fet servir deshidratats perque no tenia temps)
Un puntet de salsa de soja

Procediment:

Passem per la planxa o paella amb una mica d'oli la botifarra.
Amb una mica d'oli d'oliva, saltem les mongetes amb l'all i la ceba. Atenció: no  li posem sal, sino que li afegim un puntet de salsa de soja al final. Aquesta salsa salada aporta el punch i una mica més de matisos que la sal soleta.
En fi, platillo de fer en tres minuts, perque al cap i a la fi, la gràcia la posa aquesta botifarra :)

I unes fotos del sarao del dissabte ofert per Cuina Vallès, com curren aquests cuiners. No paren! :)