d'esmorzar de forquilla a Ca l'Esteve: Escabeche Party

Avui enmig del festival d'escabetxos que ens ha preparat en Xesco Bueno, xef de ca l'Esteve i blogger erudit, ha aparegut talment com una epifania un mos descomunal. Petit en dimensions pero enorme en textura, suavitat, sabor i capacitat d'il.luminar els ulls a cada queixalada. Es a dir, que entre la aliniació potent de Sergis Busquets, Piqués i demés jugadors de primera fila...

Apareix un Iniesta de la vida, dels que justifica per si mateix la entrada.

Em direu...i no serà un Messi? Doncs no!! Perque en Messi és el millor, en Messi és el més gran. Messi és la épica i el control total,la filigrana.

Però Andrés Iniesta és la poesia.

La suavitat feta tapa, el sabor suau i equilibrat fet cos present i luxuriosa presència. Sobrenaturals.
Ja sabeu que si us voleu apuntar als emorzarsdeforquilla són oberts i que els Gastroblocaires en fem un cada darrer diumenge de mes a Ca l'Esteve...no em direu que no intentem aprofitar bé la vida!! :)

de los hombres tampien pueden cocinar. Segundo aviso.

Avui 29 de Juny del any 2013 de Nostre Senyor, al fulletó publicitari del LIDL em torno a trobar aquesta joia del pensament incorrecte i desactualitzat.

¿Los hombres también pueden cocinar?
¡Y yo sin saberlo! Y que será lo siguiente... ¿Que también podemos limpiar?

#acascarla

PD: observar el bonic detall de punxar els ganivets en una pilota de futbol. Suposo que posar-hi unes tetes de goma seria encara més efectiu però sense cap dubte un detall de mal gust per a la empresa. Una pena.

del cinema-restaurant que vindrà... el luxe nos alcanza... o no.

El futur podria ser un cinema que inclou restaurant i club de copes? Una experiència de luxe moderat per a classes acomodades?

Perque la veritat és que jo canviaria ràpidament les crispetes sorolloses i les criatures exercint de ídem per un bon plat de llonza llaminera sempre que no m'hi posin reducció de mòdena. Us imagineu sopar en una butaca mega-king-size tot jamant plats de cuina creativa?
Doncs alerta que si ho fan els ianquis és probable que en això quedin els antics cinemes de barri de sessió doble. Cinemes que ja van esdevenir multi-sales (algunes de trist tamany de saleta d'estar).
Alerta també a la veu del locutor, que jo no puc deixar de sospitar que es tocava mentre llegia el guió...

Es clar que també podrien abaixar el IVA cultural del 21% i deixar que els pobres també poguem anar al cinema. Fillsdeputa.

Via microsiervos

de los huewos perfectos

La primera vegada que he vist aquest video (al Facebook de la Mary Lou) m'he quedat flipant amb el 'conceto'.
La segona vegada i successives... la meva ment dèbil de blogger compulsiu ha quedat abduida per la música apostoflant.

 #moltfan

de visita a la Fundació Alicia amb la AEEG

Avui un article sobre la il.lusió i energia positiva que els malalts de glucogenosi i els seus familiars van sentir i viure al visitar la Fundació Alicia. La glucogenosi és una malaltia minoritaria que en segons quina variant pot arribar a ser mortal, i està causada per un mal funcionament del metabolisme del glucogen, encarregat de subministrar energia a les cèlules.


Tots sabem que la alimentació és tot sovint una de les claus per a gaudir de bona salut, però de vegades la dieta es transforma en una medicina de vida o mort per ella mateixa. Imagineu si la vostra dieta estigués restringida a un parell de dotzenes d'ingredients... Com fugir de la rutina? Com fugir de la repetició? Com aconseguir gaudir a cada àpat? Aquest problema el tenen alguns malalts de glucogenosi i altres malalties minoritaries. Per això la visita a la Fundació Alicia per coneixer algunes propostes i receptes va ser no tan sols instructiva, sino un autèntic xute d'energia positiva. Aquella tarda es van sentir una mica més acompanyats.

L'article i crònica complerta està publicada AQUÍ al Gastronosfera.com. Us demano que hi feu un cop d'ull i si us agrada i voleu sumar una miqueta a la ilusió de la jornada li podeu donar al 'me gusta' i twitter que trobareu al final. L'objectiu és clar: que el major nombre de persones conegui la glucogenosi i sobretot a les persones que la pateixen.

de zombie vegetarià...

Del genial Alberto Montt

de la vida en jellybeans, cal aprofitar els dies :)

Ja han passat les festes, el solstici i els magres petards que la crisi ens ha deixat cremar. Hem fet el sorpaso astronòmic i ens sentim renovats, conquerits per la energia vital de l'estiu. O potser no, qui sap, perque costa respirar mentre els poderosos t'aixafen amb la bota del decret llei. Però sempre hi ha raons per respirar fondo i mirar d'aprofitar el brou i el xup-xup de la vida. 

Mireu sino aquest preciós video en que es representa el total estadistic de dies d'una vida amb dolçes llepolíes jellybeans ('mongetes de sucre'). Tantes com n'hi ha al principi! 28.835 caramels, un per cada dia estimat de vida! Quina vida tan dolça!

I si les agrupem per a representar els dies que acumularem treballant (3.202), dormint(8.477, si tenim sort ho farem dormint al costat d'algú que ens estima), viatjant (1.099), veient la tele (2.676), dutxant-nos i posant-nos guapos (671) i fins i tot cuinant i menjant (1.635)? Així és la vida de tots.

I al final queden unes quantes jellybeans, unes poquetes. Les que corresponen a la lliure elecció, les inclassificables, aquelles que fan diferent la teva vida de la vida dels altres.
A qué penses dedicar-les? I si et quedés només una jellybean? Qué en faries? Una forma dolça de fer reflexionar una mica.

Via Neatorama

del 365barcelona, presentació i moment de record personal

No tinc altre remei que deixar constància en aquesta mena de dietari digital, poc íntim per definició, d'aquest moment regalat que va ser la presentació del llibre 365Barcelona. Regalat perque com vaig dir en el meu improvisadíssim speech (veure video), mai hauria imaginat que el meu nom constès com a autor en un llibre.

Tot i que un és conscient de les seves limitacions: estem parlant d'una guia gastronòmica iconoclasta i que vol ser diferent. Jo mai arribaré a teclejar ni tan sols com ho pugui fer el gat de Garcia Marquez passejant per sobre el teclat del geni, però eh, opinions en tinc moltes i d'incontinencia verbal vaig ben servit.

I d'això es tracta, simplement, de recomanar els llocs on personalment gaudeixes, on compres les teves olives preferides o en prens el teu café de mitja tarda amb la millor berlina del món. Com us he dit, d'opinions sinceres i cregudes en tinc molt stock. I cinquanta-dues d'aquestes les he posat en aquest llibre, on hi ha tres-centes-seixanta-sis en total: una per a cada dia de l'any i la extra de regal per si cau en any de traspàs.

Com a curiositat per als que no sou fetitxistes de la celulosa, us xivo que el contingut íntegre de la guia es pot consultar online gratuitament en el lloc web www.365barcelona.com. Gratis, però en paper mola molt més. Com us deia, només volia deixar constància en aquesta mena de dietari digital del moment regalat, els cinc minuts de glòria personal. Ja em disculpareu, espero: no m'hi he pogut estar.

de cinc segons i com sobreviure al monstre de la forquilla

En cinc segons, una mini peli sobre com sobreviure al monstre de la forquilla.

I una altra de cinc segons, per explicar el panic quan has de demanar i encara no ho has decidit, i notes la presió dels que tens darrere, i no saps que demanar... i demanes el darrer que has llegit de la carta... 'plate of shit' (un plat de merda)

Menjar.. en cinc segons de terrorífic 3D

I 5 segons de bonus track del meu preferit, tot i que no tingui cap relació amb el menjar:
El test de la peli de terror. It's good! The movie is good!

del Restaurant Daruma al QuèFem? de La Vanguardia

La meva experiència sopant al Restaurant japonés Daruma, explicada al suplement QuèFem? de La Vanguardia. :)

L'article complert està disponible a la hemeroteca de La Vanguardia:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2013/03/01/pagina-24/91855372/pdf.html

de mini-documental: el darrer mercader del gel

Durant 50 anys, en Baltazar Ushca ha 'recolectat' gel dels glaciars del Chimborazo. Una professió que mor i una forma de vida amb data de caducitat. Però que ens recorda el valor d'algunes de les coses que tenim a cop de porta de frigorific.

The Last Ice Merchant (El Último Hielero) from Sandy Patch on Vimeo.

PD: no voldria semblar irreverent o cap imbecilitat similar, perque és una cosa que també em passa quan apareix segons quí a la TV de l'estat... Però de debó que a estones necessito els subtitols en anglès per entendre que ens explica el bó de Baltazar :)

Via Laughingsquid

del Carvalho Gastronomic. Ruta per el Raval (I)

Ahir vaig tenir la sort de ser convidat a la ruta 'Barcelona Pepe Carvalho', amb la Carmen Bonavivant com a guia arravalera i un grapat d'amics, bloggers i altra gent de mala vida . Sobre el recorregut  per el Boadas, Can Lluis i Casa Leopoldo us en faré la crònica comme-il-faut en uns dies, però no em puc ressistir a oferir-vos aquest meravellós tastet en forma de perla youtúbica.

Paco Camarasa, alma mater de la icónica llibreria 'Negra y Criminal' i organitzador de la 'Setmana de la Barcelona Negra' ens parla d'algunes particularitats gastronòmiques del nostre detectiu preferit. Ho fa al restaurant Can Lluís, situat a poc més de vint metres de la casa natal de Manuel Vazquez Montalban i on l'escriptor baixava a dinar tot sovint fins i tot quan ja s'havia establert a Vallvidrera.

'Carvalho és l'únic detectiu que a més de menjar, també cuina.'

Reconec que quan sento les paraules Vazquez Montalbán i/o Pepe Carvalho... mullo les calcetes. I passejar per el seu barri natal i on es currava la vida és un goig que els que vivim en aquesta ciutat no ens hem de deixar perdre.

de fakir cook al Manairó. Video amb explicació del funcionament

La fakir cook, del restaurant Manairó.

Divendres passat, un cop acabat el sopar al restaurant Manairó, vem tenir el privilegi de passar a la cuina a coneixer l'equip i l'equipament que ens havia donat (molt bé) de sopar. Una de les curiositats que ens va quedar satisfeta és que el Xef Roger Viñas ens va explicar com funciona la mítica 'fakir cook'. Una planxa amb claus a l'estir del llit dels fakirs inventada i patentada per Jordi Herrera, xef propietari del Manairó. Aquest estri singular es col.loca cap per avall sobre el foc, fins que els claus es posen roents. Aleshores s'hi afegeix unes branques de farigola fresca (ha de ser fresca) que serviran per a fumar i aromatitzar la carn que es coloca sobre els claus. La cocció és molt ràpida, menys de un minut per banda i ja tenim la carn llesta per a servir amb un aroma extraordinari.

de llagostins amb pernil, meló i salsa de vermout amb ceba

 

Una recepta inspirada en unes 'cigalas con jamón y melón' que proposa el cuiner Bruno Oteiza. Jo, que soc d'extracció humil he fet servir uns llagostins resultons en comptes d'escamarlans i he pensat que una salseta de vermut Yzaguirre li aniria fantàsticament al conjunt. De fet, el gust dolç i lleugerament amargant del vermut és fantàstic per anar sucant la combinació dels tres ingredients principals.

Llagostins amb pernil, meló i salsa de vermut Yzaguirre

Ingredients:
Sis llagostins per cap
Tres talls de pernil per cada racció, com més finets millor
Meló
Dos gots d'Yzaguirre
Una ceba
Sal, oli i pebre

Procediment:

Netejem els llagostins, els treiem el budell amb la punta del ganivet i els clavem en broquetes per a que quedin ben rectes quan els passem uns segons per la planxa o la paella. Reservem un cop salpebrats.

Tallem lingots de meló que també passem per la planxa ben roent de forma que es daurin per fora però encara siguin un puntet cruixents.

Emboliquem dos llagostins amb el pernil i anem fent 'rulos'   que posarem al forn a 150 graus un parell o tres de minuts. Es tracta de coure mínimament el pernil però sense que arribi a assecar-se. Ha de quedar encara una mica tou.

Finalment posem a la paella la ceba tallada finament en brunesa i unes cullerades d'oli. La tindrem a foc mig fins que quedi fosqueta i una mica caramelitzada. Moment en que afegim el vermut i evaporem l'alcohol. Finalment passem per el turmix per a homogeneitzar la salsa.

Bon profit!!

de croqueta de conill i pasta kataifi al Restaurant Manairó

El divendres vem tastar -entre altres delicies siderals, omaigot- al Restaurant Manairó una croqueta de conill. Croqueta que a banda del excel.lent i intens sabor, venia amb una cruixentíssima perruca tipus Albert Einstein feta  amb un embolcall de pastra kataifi (també es pot dir kadaifi).

Aquesta pasta, d'origen grec i/o àrab es fa servir tant per a plats dolços com salats, és ultra-cruixent i molt lleugera. Per a embolcallar croquetes és fantàstica, es clar. I parlant amb algun xef locombiano que avui fa anys -que bien se conserva el jodío- m'ha dit que té els dits inflats com botifarrons de tant 'arrebossar' llagostins amb aquests fils d'hel.lènic crec-crunch.

He trobat un video de com la el.laboren que us pot servir per encarar el final del cap de setmana més  alegrement...al sinyor que la processa només li falta un tricorni, per cert. XD

Tenim algun material més del Manairó ben interessant, en breu a les seves pantalles!!

de pesadilla en las cortes. Chicote visita el Parlamento

Vist al fantàstic Facebook de Santy Gutierrez (autor)

de presentació del 365barcelona, llibre col.lectiu

Qui ho havia de dir quan vaig començar a col.laborar amb el blog col.lectiu 365bcn.com que aquelles recomanacions setmanals per visitar mercats, tendes i establiments de jalamenta acabarien convertint aquest compulsiu blogger en co-autor d'un llibre en format cel.lulosa. Como los de antes.

Però el cas és que així serà, i el proper dijous 20 de Juny es farà la presentació pública d'aquesta guia que es diu 365barcelona i que en realitat conté 366 recomanacions perque l'any passat va ser un any de traspàs. Una per a cada día de l'any i amb il.lustres acompanyants com en Xesco Bueno&Dani Guerrero Gastromimix, Lluis Tiriti, Alberto en Ocasiones veo Bares, en Jordi Luque i en Mikel Comidista... no em direu que no soc un tipus suertudo.

La presentació serà el proper dijous dia 20 de juny a les 19.30, puntuals, al Hotel DO de Plaça Reial
Per suposat, us convido a tots a acompanyar-nos durant la estoneta en que hi fem els cinc minuts de particular glòria. Prometo que serem breus, que està imposat per el guió de l'acte... juas!

http://www.thegluttonclub.com/2013/06/05/365barcelona-el-nuevo-libro-de-glutton-books/

• Título: 365 barcelona – Una recomendación gastronómica para cada día.
• Autor: diferentes autores, fijos e invitados.
• Idiomas: castellano e inglés
• Formato: 11×16,8cm
• Encuadernación: tapa rústica
• ISBN: 978-84-938081-4-3 415
• PVP: 13€ (sin IVA 12,5€)

de les cartes de la vida

La vida de vegades és una mica hijaputa repartint cartes, diguem que en general no em sembla gaire justa com ens tenen muntada la partida. Per això sempre és interessant buscar-nos la manera d'anar millorant les nostres opcions i regalar-nos píndoles de felicitat i bellesa. Un bon invent és enviar cartes de vida.

Un paper el.laborat amb llavors de plantes aromàtiques que ens permeten plantar els paraules per a poder gaudir d'uns fantàtics brots de crèixens, pebre, rúca o alfàbrega.
Em sembla una idea preciosa, la veritat. Devant dels missatges que s'autodestrueixen en 5 segons que tant ens ha ensenyat el cine de Hollywood... cartes de vida que acaben donant sabor a la nostra amanida. Grande!!

http://www.papelflorescente.pt/

de los hombres que no cocinaban con mujeres...

No voldria ser més faltón del que és estrictament necessari, i ja se que les societats gastronòmiques exclusivament masculines són habituals al Pais basc. Però trobar-me amb el fenomen al costat de casa és certament xocant.
La justificació de "S'ha donat així, ja ens va bé i ho vam decidir de del principi" em desperta fins i tot tendresa. S'ha donat així perque ho vem decidir. Fantàstic.

Els clubs privats són justament això, privats. I per tant hom pot decidir no deixar-ne entrar a dones, pelrojos, persones amb tres mugrons i qualsevol altra mena de discriminació i filtratge. Però no deixar entrar dones... no deixar entrar dones... com a home em sembla que...

de la cerveza, Georgie Dann, el verano 2013 y el arrujamiento

La cervesa que buena está, rubia o morena, eso que más da
Lo que yo llamo #CRITERIO

I jo que innocent de mi em pensava que ja era estiu perque porto sandàlies desde dilluns passat. Nope!! És estiu perque en Georgie ha tornat a canviar la lletra a la seva cançó eterna i aquest any està dedicada a la cervesa. Summertime, right now.

Fámos!! Súbelo súbelo!! Puaj.

de imants, neveres, hoaxes i la mare que els va parir

M'arriba per correu un email  alertant de la suposada perillositat  dels imants de la nevera. Us sorpren? A mi també. I es que no hi ha millor manera de agitar les pors irracionals del personal que arreplegar en un mateix correu un nom inexistent de professor de facultat inexistent. Citar un suposat estudi (sense donar-ne la referència exacta, es clar) de Princeton i a partir d'aquí fer servir o bé les energies electromagnètiques -aquest és el cas- o l'altre Sant Cristo Gros dels xamanismes de pandereta: la quàntica.

En aquest cas, el sonat que va voler fer de piròman alimentari agita la por contra els imants de la nevera tot assegurant que irràdien energia electromagnètica que deu ser dolentíssima. Pensava que debia ser la mateixa energia electromagnètica dels imants en la pulsera que venen a la tele de matinada i que curen tots els mals, però no aquesta és dolentíssima. Però lamentablement per al perpetrador del correu, els imans no irradien cap energia electromagnètica, sino que creen un camp magnètic. El camp magnètic interactua amb partícules elèctricament carregades i prou. El camp magnètic no li fa res al pollastre que, pobre, espera el seu torn dins la nevera. La terra en te un  de camp magnètic general, que ens va molt bé per exemple per a fer funcionar les bruixoles i saber on està el nord.

El camp magnètic terrestre, aquest perill omnipresent....

Profesor VICENTE TORTOSA PEREZ
UNIVERSIDAD DE ALMERIA – ESPAÑA
Hago estas aclaraciones, para darles la seguridad de que es un envio,
realizado con toda la seriedad del caso.

Cuando lean el contenido, podra cada uno actuar en consecuencia.
Por lo prondo retirare los que por publicidad hay en las puertas de mi heladera y freezer.
VICERRECTORADO Y SERVICIOS GENERALES
UNIDAD DE EXTENSIÓN UNIVERSITARIA.
Camino del Pozuelo s/n, 16071 – Cuenca – España

Investigadores de la Universidad de Princeton han descubierto algo considerado aterrador. Durante varios meses estuvieron alimentando  dos grupos de ratones, un grupo con comida guardada en una nevera, y al otro con comida guardada en una nevera pero con varios imanes decorativos pegados en su puerta.
El objeto del estudio era ver cómo afectaban las radiaciones electromagnéticas de los imanes en los alimentos. Sorprendemente y tras rigurosos estudios clínicos, constataron que el grupo de ratones que consumieron la comida irradiada por los imanes tenía un 87% más de probabilidades de contraer cáncer que del otro grupo.

Los imanes adheridos a cualquier aparato (electrodoméstico) conectado a la corriente eléctrica aumenta el consumo -gasto- eléctrico de dicho aparato, por aumentar la fuerza electromagnética del campo eléctrico del aparato.
Todos tenemos algún imán en la nevera, como elemento decorativo, sin que hasta ahora se sospechara que fueran perjudiciales. PERO SON LETALES.
Es peligroso jugar con las fuerzas de la naturaleza y con las energías. Si tenéis algún imán, quitadlo rápida mente y ponedlo lejos de cualquier alimento.
Inexplicablemente el Gobierno no ha dado ningún mensaje de aviso, pero gracias a Internet y la buena voluntad de todos, podemos ayudar nos mutuamente.

En fi, el que és inexplicable no es que el Gobierno no hagi donat cap missatge d'avís al respecte. El sorprenent és que per una vegada, el Gobierno ha encertat plenament. Per favor, quan us arribin correus avisant de la perillositat d'una cosa que milers de mil.lions de persones porten fent durant dècades... penseu si realment té gaire sentit i si és possible guardar en secret una cosa com aquesta. I així deixareu d'enviar collonades a tercers que probablement tinguin feina. Heh! :P

de Invitacions a Taller gratuït per fer pa a casa :)

Us barrufaria assistir a un taller on ens ensenyin variants i possibilitats per a fer-se el pa a casa? 

El proper dissabte dia 29 de Juny es desenvoluparà un taller amb Ada Parellada com a amfitriona a les instal.lacions del seu restaurant Semproniana. El cap de I+D (O és R+D?) de hacerpanencasa.com, en Jordi Riba ens farà de mestre i conduirà el taller.

El taller és gratuit per a gastroblocaires, es a dir, blocaires de blog gastronomic que tinguin ganes de venir a gaudir del curs, fer pa i compartir una estona amb molta molla i crosta!!
Apunteu-vos en els comentaris d'aquesta entrada, si hi ha quorum els amfitrions fins i tot s'han ofert a fer dos torns o sigui que podeu indicar el torn que us agradaria: 16:30h o 19:30h. Si teniu dubtes, contacteu amb gastroblocaires (arroba) gmail (punt) com.

PLACES LIMITADES!!! Va panarras, al ataquer!!

descobrint l'arròs com a solució tecnològica...

L'arròs un aliment completissim...

Si el teu telèfon cau a l'aigua, 
posa'l en un recipient amb arròs durant la nit, 

l'arròs atraurà asiatics que arreglaran el telefon per tú.

Vist a Funny Pictures

de ceritos de xocolata, yes it is.

Ceritos de chocolate
Fets a ma, enviaments a tot el mon. Els anus que han fet gran la Gran Bretanya (però amb xocolata belga)
Yes it is.

 

Via lauhginsquid

de John Walker&Sons. Invitació Gastroblocaire

Bones noticies, ens han ofert la possibilitat de compartir un matí en aquest fantastic veler que visitarà el port de Barcelona el proper 17 de Juny (dilluns). Si, dilluns és dia complicat, però si us ho podeu combinar podreu gaudir d'una visita a tot el seu interior, esmorzar, tast de whiskys i combinats de nivell sibarita i un catering final per a sortir esmorzar, 'hidratat' i dinat. Tot en un!

Els unics requisits són tenir blog gastronòmic i ganer d'anar-hi. Bé, i apuntar-se en aquesta entrada o enviar un email a gastroblocaires(arroba)gmail(punt)com. No em direu que encara que no sigueu mariners no us entren ganes de visitar un veler molón i tastar whisky high level... ¿Te lo vas a perder?

ADELANTE TODA!!!

de final de curs: Esmorzar de forquilla amb escabetxos

Qui es vol apuntar a celebrar el final de curs gastroblocaire? Farem un dels nostres esmorzars de forquilla en aquesta ocasió dedicat als escabetxos. No em direu que no us barrufa!!! Serà el proper dia 30 de Juny (diumenge) a les 10h al restaurant Ca l'Esteve :)

Vaaa, que ja arriba la hora del pati!!!

de la frase del mes.

La frase del mes, brillant as usual by David la hora del Bagel:

"Els dietistes són els pares"

Fantàstic, haig de tenir una xerrada amb el Jordi, el meu dietista... :D

de Operación Little Vittles, chuches sobre Berlin

La operació Little Vittles, o el bombardeig solidari de xiclets i xocolatines sobre el Berlin aïllat per els sovietics. Article publicat al Gastronosfera.com que podeu llegir complert clicant AQUÍ . Us prego que els comentaris pertinents i si s'escauen els  'me gusta' compulsius els feu allà. Que seran molt benvinguts!! :)

(...)Durante tres semanas, diariamente Gail repitió su lanzamiento: tres pañuelos paracaídas cada día y cada vez más y más niños esperando la llegada de las golosinas. Gail se enfrentaba a un grave problema: quería mantener su proyecto en secreto puesto que no estaba autorizado a llevarlo a cabo. Sin embargo un día el General William Turner lo llamó a su despacho para mostrarle las páginas de un diario berlinés con un extenso reportaje sobre el lanzamiento de caramelos y aún mejor, una estupenda y delatora foto de su avión en pleno bombardeo chuche.
(...)

Article complert clicant aquí o a les imatges.

del progrès: et pujo els preus i 'te la enxufo doblegada'

Que els preus han pujat en els darrers dos anys de forma espectacular crec que ningú no ho posa en dubte. Bé, probablement algun expert en estadística del ministeri corresponent ens podria argumentar amb números cuinats que si jo menjo 100 pollastres a l'any i vosté estimat lector no en menja cap, en realitat cadascú de nosaltres en menja 50 de pollastres a l'any. Però deixant boutades de justificació politica al marge, el cert és que una de les coses que més em molesta de la pujada de preus dels darrers temps ha estat la estratègia traidora i manipuladora que en general han seguit les grans distribuidores de menjar del pais.

Preus que pujen tres cèntims una setmana, però alerta, només en unes dotzenes d'articles. A la setmana següent aquests articles queden estancats però puja cinc cèntims el iogurt del costat i a la tercera setmana el que puja és el preu del peix congelat i la llauna de tonyina. Sempre pujades minses, però pujades continuades setmana rera setmana en una mena de pedrea inversa. Que cabrons. 

Les lleis de merda del mal anomenat lliure mercat (que és probablement un dels mercats més cautius que hagi tingut mai la societat occidental tal i com el tenim muntat ara) marquen que cadascú pot vendre els productes al preu que consideri convenient. I certament no seré jo qui li digui a quin preu ha de vendre la maionesa al Señor Hacendado. Jo obviament em reservo el dret de comprar la maionesa on em surti dels collons i punto.

El que em molesta, el que em sulfura, és aquesta manipulació psicològica persistent (per no dir pertinaz, com a l'antic règim) que practiquen amb nosaltres. I aquesta setmana he tingut un exemple fascinant. Acostumem a comprar de tant en tant uns sobrets de maionesa marca Hacendado per a que la reina del meu cor pugui portar la salsa de forma neta i dins la carmanyola i dosificar-la al seu gust quan fem la nostra personal versió del pollastre a l'ast amb patates. Fins fa poc, compràvem per un euro deu sobrets de maionesa de 25 ml cadascun, es a dir 250 ml en total per aquest preu.

Divendres ens trobem al linial un nou envàs més modern i més transparent, cosa que va fer saltar les meves alarmes. Per el mateix preu ara venen 12 sobrets... impressionant! El que s'estalvien en tinta i cartró ho han invertit en producte final? Però un cop d'ull més atent a les quantitats et permet comprovar que en realitat els sobrets han disminuit de tamany i ara són de 20 ml cadascún. Es a dir, que per el mateix preu ara tens menys maionesa total.

I qué? No enganyen pas a ningú, oi? Doncs miri, serà tot lo legal que vulgui però posar el 12 sobrets ben gran on abans hi havia un 10 sobrets i mantenir el preu fa pensar que en realitat estàs portant més quantitat de producte per el mateix dispendi. A mi això em sembla que és fer trampeta.
Potser hi ha una raó dietètica al darrere? Una reducció del total de calories del sobret? 

Ho dubto, que quan hi foten alguna millora (amb base científica o no) ja s'encarreguen de publicitar-ho al mateix producte. Simplement la vella tàctica de pujar un 5% el preu tot modificant el packaging. Nada nuevo bajo el sol i totalment legal. Però que consti, aquest sol ja em te negres els pebrots, francament.

de 565.000 minuts d'amor. Com mesurar un any de la teva vida?

Avui no busqeu recepta que no n'hi ha, ni reflexió gastronòmica ni tant sols acudit alimentari.
Avui us demano que aixequeu un moment la vista de la pantalla i mireu al vostre voltant. Mireu amb els ulls ben oberts i analitzeu els que us rodejen. Els que estan amb vosaltres a la habitació, els que estan amb vosaltres a casa i els que estan amb vosaltres en la vostra vida. Els que us estimen.

Potser ens han reventat la economia jugant al monopoly del gran capital, potser nosaltres no vem saber parar-ho tot a temps. Però en realitat, tampoc no és tan important. Perque definitivament... com voleu mesurar els 565.600 minuts que te un any de la vostra vida? En jornades? En cafés? En polzades?

Que tal si ho mesurem en amor? 565.000 minuts d'amor. No es pas mala mesura.

Quinientos veinticinco mil seicientos minutos,
Quinientos veinticinco mil momentos tan queridos.
Quinientos veinticinco mil seicientos minutos
¿Cómo mides, cómo mides un año?

En amaneceres, en puestas de sol,
en mediasnoches, en tazas de cafe.
En pulgadas, en millas, en risas, en luchas.

En quinientos veinticinco mil seicientos minutos
¿Cómo mides un año en la vida?

¿Que tal con amor?
¿Que tal con amor? midelo en amor

Estaciones de amor.
Estaciones de amor

JOANNE
Quinientos veinticinco mil seicientos minutos
Quinientos veinticionco mil viajes que planear.
Quinientos veinticinco mil seicientos minutos
¿Cómo mides la vida de una mujer o un hombre?

COLLINS
En las verdades que ella aprendió, o las veces que el lloró.
En los puentes que el quemó, o la forma en la que ella murió.

TODOS
Es tiempo de cantar. La historia nunca termina
Vamos a celebrar. Recordar un año en la vida de amigos
¡Recordar el amor! ¡Recordar el amor!
¡Estaciones de amor!

JOANNE (con todos cantando)
Has de recordar el amor
Sabes que el amor es un regalo de arriba
Comparte amor, da amor, propaga amor.
Mide, mide tu vida en amor.