divendres, 26 de juliol del 2013

de Tot el que el pare feia a taula

Un article que publica avui l'Informador de Martorell.

Per una banda, un recull de les bones maneres. El respecte cap al menjar, els comensals i nosaltres mateixos.

"Agafa bé els coberts i no portis el ganivet a la boca, que això no són maneres. És la cullera la que s'acosta a la boca. Ajupir el cap per menjar és propi d'animals, no de persones, no siguis gos".

I per l'altra i encara més important, l'agraïment i homenatge que fa un fill al seu pare. L'agraiment per una herència intangible i vital: els valors d'honestedat i rectitud.
I l'amor, es clar.



5 comentaris:

  1. Tengo recuerdos similares a las maneras de entender la comida por parte de mi padre. Indudablemente, se trata de un trazo generacional, que a mi modo de entender, nosotros no hemos sabido transmitir con la formalidad que ellos hicieron con nosotros. Me gusta el artículo porque seguro que muchos veremos a nuestros padres reflejados en él. Un abrazo. J

    ResponElimina
  2. Eran los años de la gazuza carpantera y a un servidor de usted no le enseñaron, aunque fui aprendiendo algo poco a poco más adelante, pero en aquellos tiempos estábamos en "la ración del potro"; compartir, compartíamos la servilleta, que era un ruinoso trapo de cocina. Así era y así se lo cuento, para que vea.
    Berebundo de Atalante

    ResponElimina
  3. Un article ben tendre i educatiu. Les bones maneres a taula que no hauríem de perdre mai. Gràcies per compartir-lo

    ResponElimina