El gaspatxo, un dels meus plats preferits.
El vaig descobrir de petit en un viatge a Extremadura i em va agradar tant que aquell estiu em dedicava a demanar gaspatxo de postres de forma compulsiva. En aquells temps no hi havia a les cartes dels restaurants gaspatxos imaginatius, va ser Adrià (again) el que el va introduir a l'alta cuina amb el seu gaspatxo de llamàntol. Ni tampoc recordo que a les cases la gent ens fèssim gaspatxos de sindria o de cirera com ara és habitual.
fins i tot, diria que si m'haguèssin preguntat hagués afirmat rotundament que quasi tots aquests gaspatxos no ho són!! Si no porta tomàquet... no pot ser gaspatxo?
Serà la edat o ves a saber qué, però he canviat d'opinió i ara penso que independentment de la resta d'ingredients, si porta una emulsió de pa, aigua, oli i vinagre és un gaspatxo. I a partir d'aquí la imaginació és lliure.
Voleu saber com he arribat a aquesta conclusió? La resposta està en aquest article que he publicat al Gastronosfera.com. Una mica d'història gaspatxera i també alguns llocs de Barcelona on prendre un gran gaspatxo!! :)
Us animeu a deixar als comentaris de l'article els vostres llocs preferits per a prendre gaspatxo? A veure si fem una llisteta maca!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada