de Restaurante Casa Escartín - Calatayud

Casa Escartín és un dels restaurants amb voluntat de profunditat gastronòmica que vem descobrir en els dies que vem pasar a Calatayud durant les vacances. Ens el va recomanar en Xesco Bueno que és coneix molt bé la zona. Tal com ell mateix ens deia s'ha de ser valent i tenir les idees clares per a posar en marxa un projecte com aquest en una localitat com Calatayud, on el gruix demogràfic és petit i on els gustos populars en general tendeixen a una cuina més tradicional i alhora menys sofisticada.

Tot i les dificultats objectives, a Casa Escartin porten anys donant molt bé de menjar i oferint als seus clients plats com un interessant steak tartar de tonyina tractat quasi bé com a ceviche. Una interessant barreja que dona com a resultat un steack molt fresc i refrescant tot i allunyat de la textura cremosa que seria habitual.

Per començar una mica de longaniza i de xoriço de la zona. La longaniza fantàstica, al puntet de feta i no com la que vem jalar al merendero el dia anterior que semblava un pal cremat. Ens hem portat longaniza cap a casa, espero que en fem alguna coseta i explicar-ho en una entrada.

Steak tartar de tonyina, ja esmentat. Si us fixeu, el color de la tonyina denota clarament l'acció dels àcids que a mode de acevichament fan servir a la casa. El puntet de fons del wasabi es va quedar al plat, que ja teniem prou amb el refrescant poder de la llimona en un tartar com per a sumar-hi una altra novetat. Maybe next time... :)

Un altre descobriment, el llamàntol fregit a l'estil malagueño. Es a dir, enfarinat lleument i fregit per a gloria dels repeladors i fans de anar rossegant racons del bitxo. El resultat és bó, divertit i ideal per a compartir a taula. Però a mi el llamàntol m'enamor amb arròs. Heh.

Un deliciós guisat de toro de lidia, que és la primera vegada que tasto. La carn mooooolt tendre i molt més suau del que m'esperava. Pensava que trobaria una mena de civet i vaig trobar un estofat suau delició. Això sí, les implicacions ètiques d'haver-lo menjat encara estan en debat dins el meu caparró.

Un arròs molt saboròs dels fruits del mar, ben marcat, grenyal i amb gra de qualitat. Els gambots sorprenentment bons tot i tenir els caps separats (cosa que va permetre retxupetejar el cap que li corresponia a la reina del meu cor). Fantàstic.

 

Els postres són per a mi el punt més millorable de la carta. O bé no vem tenir sort. Vaig notar una diferència notable entre l'estil i sofisticació de les propostes salades respecte al final de l'àpat. En tot cas, hi havia pastís de xocolata que al estar la reina del meu cor per els voltants és el que vem compartir: el postre que tingui més xocolata. Reheh!

Casa Escartín
Paseo San Nicolás de Francia 19
Calatayud
976 98 17 38
http://www.restaurantecasaescartin.com/