Val a dir que fa unes dècades el gintonic no era pas una beguda hipster molona, sino un reducte de la mitjana edat més varonil davant de la aplastant superioritat del cubata.
No us ho creieu? Mireu com èren els anuncis als anys 80... quin és el target???!!!
¿Cómo te quedas? Muet.ta!!!
Via un Camarada de forogasòlic i font original El Jueves.
6 comentaris:
He, he, he... tot i que l'anunci no és tan molón, pk en comptes de gintònic el paio es conforma amb una trista tònica....puagh.. el tema té ganxo. Aquest cubata obre passions!! Ep! I que consti que hi ha persones, jo també en sóc una, a qui no ens agrada gens, el còctel molón. buaaaa!
Yo es que lo tomo sin alcohol, y deconstruido: en un vaso ancho, un chorro generoso de bisolvon compositum, unas piedras de hielo y una rodaja de boniato. Sale barato, sabe por un estilo y aún encima es medicinal, oiga.
Servidor no lo consume ni lo ha consumido enjamás de los jamases (cuando lo probé, no me gustó nada de nada) pero, por si un casual, a la primera ocasión pintada de calva lo probaré según versión de don (o doña) Etxeoquehai. Si acaso, ya les diré a voacés, oigan.
Berebundo de Atalante
Boníssim Oscar!!! he rigut tant amb els dibuixos!! i sobretot amb la conclusió final, la dels "entendidos"...
La veritat és que a mi el gintonic no em crida gaire l'atenció, les dues vegades que l'he tastat no m'ha acabat de convèncer, per molta maduixeta i que m'hi haguéssin posat!
Entenc que hi hagi gent que li encanti (cadascú sap el que li agrada) però em sembla que està sobrevalorat i sembla que aquest sigui l'únic còctel que pots demanar actualment.
Petons!
Tampoc estaven de moda els kiwis, ens carguem tots els nous fans d'aquesta fruita??? No entenc pq us fa tanta rabia...
A mi no em fa rabia el gintonic, ni molt menys. Em resulta xocant el papanatisme general a la vida, i el fenomen gintonic dels darrers anys ha estat només un altre exemple d'aquest fenomen atemporal.
Es a dir, el problema no és el gintonic sino l'excés social de la moda. En tot cas, no t'ho prenguis gaire seriosament... simplement és un acudit :)
Publica un comentari a l'entrada