A través 'Manual de gastronomia' de Jaume Fàbrega, al que dedicarem la entrada corresponent, em trobo el que passa per ser la primera descripció escrita d'un tast de vi, descrita en la obra de Francesc Eiximenis i on els italians fan glops 'mastegant' el vi entre les dents mentre abans l'han mirat atentament tal i com el metge es remira la orina del malalt. Brutal.
Atenció que estem parlant d'una obra escrita l'any 1.384.
"E primerament veuràs ytalians, que cant beuen, que 3 o 4 vegades posaran bevent un poch gobell de vy, car ells primerament, lo remiren de totes parts, axí com lo metge remira la horina del malalt, aprés beuen un glop o dos, mastegant lo vy entre les dents; aprés ne beuen atretant faent semblants actes, e açò fan tantes vegades fins que han begut lo vy"
(Francesc Eiximenis, Com usar bé de beure e menjar, cap XXIV)
2 comentaris:
Está voacé mal informado o poco documentado, el libro que ha leído y comenta no profundiza en la historia de las catas. Hubo al menos una mucho más antigua: la que experimentó un tal Noé (le supuso una curda, chispita, melopea o borrachera de auténtico campeón). Viene en un libro también más antiguo que el suyo de usted: se intitula Biblia. En él podrá encontrar esa y otras historias, a cual más cachonda. De nada, a disponer.
Berebundo de Atalante
Por Dios... un tast sense copes Riedel... Això no és cap tast..;)
Publica un comentari a l'entrada