del Maryamm, el cava literalment submarí.

A través de la Sara Maria, m'arriba aquesta informació sobre dos aqüicultors que han posat en marxa la producció de cava sota el mar: Maryamm. La idea, nascuda de la visita a Xile on van descobrir cellers que envellíen les seves ampolles sota el mar, es va concretar el 2010 quan les primeres ampolles van ser dipositades en gàbies al fons del mar. Van començar així el procés de la segona fermentació envoltats d'una temperatura freda i constant, una cadència ininterrompuda de moviments causats per les corrents marines i una il.luminació molt tènue donats els 30 metres de profunditat de les gàbies.

El resultat segons els propietaris va ser una evolució molt bona d'aquesta segona fermentacio donada la excel.lent disolució dels llevats produida per el sacceig continuat de les ampolles. 18 mesos d'envelliment sota el mar donen també a les ampolles un aspecte únic i singular: multitud de bitxos marins s'hi fan la casa i tens la sensació de que es tracta d'ampolles metamòrfiques estil La Perla Negra, el vaixell de Jack Sparrow.

Desgorjat a ma i etiqueta metàlica acaben de proporcionar al producte el toc de sofisticació definitiu que cal per a que independentment de la qualitat del cava en qüestió (que no he tastat, obviament) puguis colocar el teu producte a un preu de entre 400 euros a 500 euros l'ampolla. Depen de l'anyada perque de la primera anyada només van quedar vives 300 ampolles.

400 a 500 euros, un clar exemple del funcionament de la llei de la oferta-demanda amb el corol.lari del luxury task force. I de fet, Aquests emprenedors no fan bé d'esforçar-se a crear un producte exclusiu que tingui mercat per aquest preu? La vida és un camí que cal recorrer amb enginy i capacitat, i la societat ja ni t'explico: qui no corre vola.
I d'altra banda no tinc cap motiu per no pensar que amb tot l'esforç que els hi suposa el.laborar el seu producte, no s'hagin preocupat bé de assegurar-se que el cava finalment produit  no sigui excel.lent. Perque sino la jugada els durarà poc i perque tothom té ganes de sentir-se orgullós del seu producte.

Una idea orginal que veurem si obre camins nous per a un sector que de fet en general, sembla força anclat en la repetició de clixés. Però a 400 euros em sembla que el factor status pesa massa per al meu perfil. No seré jo qui el tingui a la taula, ni m'ho puc imaginar ni m'ho puc permetre.