d'Excursió al MACBA convidat per Braun. I jo en sandàlies!!!

Rebo una invitació de Braun per a assistir a un misteriòs esdeveniment que s'esdevindrà una tarda de dimarts al MACBA. Collons, obrir el MACBA un dimarts per a un sarao demostra múscul social i econòmic... encara que faci caloreta hi haurè d'anar amb pantaló llarg. Accepto el mail i em preparo els texans tot i que no aconsegueixo renunciar a les sandàlies. Mai podrè passar per gent fina, queda demostrat.

Tot i això, quan arribo i em trobo rodejat de tacó, pantalons de pinça i arracada llarga penso que potser en faig un gra massa amb això de donar tanta importància a la comoditat. En tot cas, com que el grup és força nombrós és probable que la meva informalitat passi més desaperçebuda. I de tota manera, ja es tard per tornar a casa a la recerca de quelcom més apropiat.

Al vestíbul del MACBA ens trobem una col.lecció d'electrodomèstics icònics de Braun. Les primeres ràdios de la dècada dels anys 30 saluden silenciosament en les seves peanes i ens expliquen com Hitler va obligar a fabricar l'enginyer Braun (perque Braun és el cognom del fundador) un receptor de ràdio molt ecònomic....que només pogues sintonitzar la emissora del règim. Tot i que l'encàrrec no sembla gaire dificil per a un enginyer de la capacitat  de Herr Braun, comet un petit 'error' i dissenya un altaveu per a la radio que quan s'acopla físicament a l'antena permet rebre també la senyal hertziana de les emisores extrangeres. Que tuno el Braun, minipunto per a ell i molta merda per als nazis.

Quan acabem la visita per les dècades electròniques, encara no sabem del cert a què hem vingut. Però amb la eficiencia de la gran empresa, de seguida apareix devant nostre el protagonista de la nit. La nova Minipimer de la sèptima generació. Engalanada amb l'acer inoxidable la veritat és que llueix formosa la punyetera. Ens expliquen la gran novetat d'enguany: un botó-pulsador regulable que proporciona control sobre la velocitat de rotació de la màquina. Tenim bonic  video amb càmeres lentes molones.

A continuació vem poder admirar la esplèndida màquina en acció, de la ma del xef Marc Bosh. Que ens prepara 'gaspatxo' de mango (si no porta pa per a mi no és un gaspatxo), tartars de tonyina (puristas absténganse) i altres delicies en format mossegada. Veure-la funcionar em fa venir gana.... de tenir-la.

Quan acaba l'esdeveniment, al sortir, a la porta, al final, en el temps de descompte...em donen una bossa que conté una caixa que guarda un Minipimer 7. Cap a casa, i ara com em trec jo aquest somriure idiota de la cara?