Sabeu que una de les millors coses que et poden passar a la vida és aprendre i gaudir aprenent, oi? Sona cursi però jo ho tinc claríssim: aprendre em fa sentir viu. Per això la setmana passada vaig gaudir com un cochinillo durant les dues hores en que el sumiller
Esteve Esteve ens va il.luminar sobre el món del vi en un event organitzat per
Margot Kidman: Iniciació al món del vi.
L'Esteve es va allunyar del camí més obvi que era centrar-se en els diferents moments del tast i ens va mostrar un passeig virtual per una vinya, on vem poder gaudir amb la seva visió del món del vi, del que jo en vaig extraure un seguit de frases icòniques que penso són un bon resum de la seva filosofia.
1) La tendència actual és fer el vi que et marca el raïm de la teva vinya, i no voler elaborar un vi concret que no té en compte el seu origen. El que s'anomenaria sindrome Parker?
2) Va arribar un moment fa uns anys que la barrica es va menjar la varietat. L'excès de maduració en bota tapaba la personalitat real dels vins. Actualment es tendeix a procurar que cada varietat sigui perceptible per sobre dels torrats i altres aromes que dona la fusta.
3) Les vinyes joves donen una menor complexitat i molta menys intensitat d'aromes. A partir deles 15 anys comença el màxim esplendor.
4) El primer most de la premsada s'anomena most flor, és el de millor qualitat. El most de segones és més abundant però incorpora aromes secundaris no tan purs i té menys qualitat.
5) Si al tastar el vi notes la 'fusta' separada al final de tot, vol dir que li falta passar un temps extra en ampolla.
6) Cada varietat té un aroma primari característic. En el cas del Chardonnay,
fruites blanques madures amb pincellades de pastisseria, bolleria, certa cremositat
7) El vi ha de tenir acidesa, un vi sense acidesa és un vi mort. Els laterals de la boca, on estan els receptors han de treballar i gaudir en el tast.
8) Un major grau vol dir una major longevitat del vi.
Vem tastar un extraordinari Erre Punto de Fernando Remirez de Ganuza, un vi jove multipremiat i que molts consideren el millor vi jove d'Espanya. La veritat és que era sensacional, amb un color preciós a pruna o cirera molt madura, i uns sabors equilibradissims amb tocs florals, frescos i afruitats. El que més em va impresionar era el conjunt a la boca, l'equilibri entre l'acidesa i la fruita. Brutal
I per a acompanyar, uns formatges gabachuàs boníssims, sobretot el Morbieu que al seu interior té una mica de cendre volcànica. Una meravella.
Us deixo amb el moment en que ens va explicar com obrir una ampolla i amb un consell molt important: millor servir poquet i matenir el vi fresc que posar copazos i que es torni una sopeta tèbia sense remei ;)
