"Después de Deu, l'olla"
(Invocación que se lee en un antiguo manuscrito del padre cocinero del desaparecido convento de Capuchinos, que estuvo situado en la actual Plaza Real de Barcelona)
A aquesta diversitat, característica de la cuina catalana, s'afegeix el seu individualisme. Al costat de totes les intencions i les influències que hem assenyalat, hi ha un geni inventiu particular; gràcies a ell els mateixos plats presenten infinitat de variacions, no només locals, sinó fins i tot familiars.
Segurament, són poques les famílies catalanes que no posseeixen una recepta peculiar, i pocs també els pobles que no ofereixin una versió popular dels grans plats de la cuina antiga.
Com succeeix en totes les regions històriques, la cuina catalana sembla indestructible. El seu fons roman fins i tot en les seves elaboracions més trivials, en els plats de cuina europea més generalitzats.
Néstor Luján i Juan Perucho
El libro de la cocina Española
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada