de recepta per al Gran Recapte 2013. Blogs contra la fam

Un cop més demà milers de voluntaris sortiran al carrer a participar en el Gran Recapte que organitza anualment el Banc d'Aliments. Sortiran per fer una feina valuosa que s'ha tornat encara més preuada perque substitueix quelcom que els nostres governants no han tingut la decència de mantenir: la solidaritat i justicia social que tants anys va costar assolir ha estat desballestada. Mentre les hienes es prenen relaxants cafes amb llet, arquejen les celles en falsament sorprès gest de progresía, indulten a banquers condemnats i fiquen els escassos diners publics per tapar el forat dels poderosos: els bancs.

Tot això succeeix enmig d'una astorant paràlisi social que demostra la seva victòria, espero que temporal. Durant dècades ens van anestesiar, adormir i domesticar. I així continuem, jo també, per suposat. Aixafats per la preocupació del rossegó de demà ens han pres la consciència de grup i en això portem la penitència.

En  tot cas, demà és un dia on es demostra que ni tot està perdut ni tot es una puta merda. Hi ha moltíssima gent disposada a ajudar al altres, disposada a regalar temps, esforços, energia i un paquet d'arròs. I això m'emociona una mica i em remou per dins. Per a contribuir-hi, ja hi vaig tard, faig aquesta entrada.

Em sumo a la campanya de Blogs contra la fam, publicant una recepta i animant als lectors a participar demà en el Gran Recapte. Aportant bé llegums cuits en llauna, bé peix en conserva, llet,... els aliments que especialment demana el Banc d'Aliments per a poder-los fer arribar a les persones que ho necessiten. També podeu fer donacions online a través d'aquesta web.

La meva recepta és una recepta d'aprofitament, amb una mica de pasta i les restes de verdura que tenia a la nevera. El toc més 'gastro' és el fet d'afegir una cullerada de mel a la ceba caramelitzada però està clar que això és prescindible. En tot cas, lo important és sumar una mica entre tots. No només demà, sino cada dia. I de mica en mica, anar despertant.

Espagueti d'aprofitament amb verdures

Ingredients:

Espagueti
Verdures que tinguem a la nevera
Ceba
una mica de mel (opcional)
sal, oli, pebre
Orenga per als tomàquets (opcional)

Procediment:

Tallem i daurem la ceba a la paella, quan la tinguem enrossida al gust li afegim una mica de mel.
Piquem les verdures i les afegim per a fer un pisto.
Mentrestant posem uns tomàquest al forn oberts amb sal, oli i orenga. També es poden passar per la paella però queda millor al forn.
Bullim la pasta i la barregem amb el pisto i els tomàquets.

de maquillatge? Leche, cacao, avellanas,...

d'on estan les fotudes patates braves?

Però, i les braves?

 I

I les braves? 



I les putes i fotudes braves? On estan? 



Bah!

desodorant no apte per a barris amb pit-bulls: Power Bacon

24h fotent oloreta a Bacó, cansalada viada o barbacoa powered way of life.
En tot cas, mantenga su perro alejado de mí, señorita.
#ideesloques #ideesianquis #civilitzaciódecadent  #elmónsacaba

Interessats poden dirigirse al mostrador número 3.

de mandonguilles: història i receptes de la esfera molona!

La rodona mandonguilla és un plat universal. S'en fan a tot el món de mil classes i fins i tot es pot permetre el luxe de tenir més d'un origen mitològic. Les mandonguilles agraden a quasi tothom i tenen una pinzellada de retorn a la infantesa que les fa irresistibles, com a minim per a mí.

Per això els hi he dedicat un article al portal gastronosfera.com, amb col.laboracions estelars, receptes, dades i alguna foto que fa salivar.

Si us interessa, podeu llegir l'article mandonguillero clicant en aquest enllaç o a la imatge superior. Els comentaris sobre com us agraden les mandonguilles i com les prepareu a casa els podeu fer allà :)

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/albondigas-el-mundo-en-un-esfera/

Gràaaaacies! :)

de Terrina de conill amb bolets escabetxats (recepta amb video)

Dins de l'aula de cuina de la Fira Origens 2013 (Olot) també hi van passar cuiners de proximitat amb plats molt saborosos i assequibles per a fer a casa. Un d'ells va ser en Joan Cuadrat, que va proposar una terrina de conill on les capes de carn picada s'alternent amb el bambi finament escalopat. El complement lleugerament àcid d'un escabetx suau complementa perfectament la voluptuositat càrnica. Aquí teniu la recepta en video i en texte per si la voleu cuinar a casa, que a més diria que aquesta proposta convalida ja per a començar les receptes de recomanació per Nadal.
Recomanable 100%  :)

Terrina de conill amb bolets escabetxats
Joan Cuadrat, Restaurant El Claustre de Palerna, Beuda

Per a 4 persones

Ingredients:
Per a la terrina
- 500 g carn de conill (lloms)
- 500 g carn picada (porc i vedella)
- 200 g cansalada fresca de porc
- 150 g cansalada curada (tallada a llesques fines a maquina)
- 15 g pa ratllat
- 2 ous frescos
- 20 g pinyons
- 20 g panses
- gotet de ratafia, sal i pebre negre

Per l’escabetx de bolets
- 400 g bolets frescos (siurenys, rovellons, etc.)
- ½ ceba grossa (picada fina)
- 1 dent d’all (trinxada)
- 15 cl oli d’oliva verge
- 5 cl vinagre blanc
- llor, romaní, sal i grans de pebre negre

Elaboració:
Primer netegeu bé els bolets i talleu-los a quarts. Saltegeu-los en una paella amb la meitat de l’oli
d’oliva, la ceba, la dent d’all, les herbes aromàtiques i el pebre negre fins que evaporin l’aigua i
comencin a daurar-se. Afegiu la resta de l’oli, el vinagre, corregiu de sal i deixeu-ho reposar. En un
motlle rectangular disposeu les llesques de cansalada curada com a base, per fer un embolcall.
Barregeu la carn picada amb el pa ratllat, el gotet de ratafia, les panses i pinyons, l’ou batut, la sal i
el pebre. Anireu fent capes de carn picada amb la carn de conill i els talls de cansalada fresca.
Tancarem l’embolcall amb la cansalada curada i courem la terrina al forn a una temperatura de170º graus uns 45 minuts aproximadament. Ho deixem refredar i ho tallem en llesques d’un 
centímetre i mig aproximadament. 

Presentació: 
En un plat pla posem la terrina tallada, una barreja d’enciams al costat i amanim el conjunt amb 
l’escabetx de bolets. 

de cullera amb la xocolata incorporada. La millor cullera del món

Simplement la millor cullera del món que sigui possible imaginar. Ni plata, ni filigrana fina, ni disseny vanguardista, ni signatura de prestigi... xocolata. Sempre xocolata.

Culleres molones amb la xocolata incorporada per submergir a la llet fabricades per http://www.chocolatecompany.nl i que he vist a la teteria i tenda cuqui de delícies A Petit en Santander

d'embotits de sang, una passejada per la hemoglobina de les nostres taules

Menjar és matar, ja ho deia el mestre Vazquez Montalbán millor que jo. Tots sóm vampirs xucladors de vida bé sigui vegetal o animal. Jo reconec que soc bastant aficionat als embotits de sang, botifarrons molt especialment -deu venir per herència sanguinia paterna, el papà és un Nosferatu grau embogit-.

Per això en aquest article publicat al gastronosfera faig una repassadeta a alguns dels embotits sanguinis, hemoglobínics i fèrrics que podem trobar amb certa facilitat. Us convido a fer-ne una visita i us garanteixo que m'he cuidat prou de incloure cap imatge fotogràfica on hi surti el sol o una cabeça d'alls.
Per si de cas.

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/morcillas-sabrosa-sangre-en-comodas-porciones/#.Uo32DdI6IYB

Comentaris i megustas allà, per compactar converses i que sigui més fàcil de netejar les esquitxades de la paret!! :D

de botó del pànic que realment mola: tráigame una pizza!

El veritable, vertader i inimitable botó del pànic, perque els pobretons no tenim por que ens segrestin i no necessitem una habitació blindada en modo bunker. El que necessitem és un botó que avisi per a que ens portin la pizza quan estiguem en modo 'dolce fare niente'. Je.

PiePal beta: Ordering Pizza With The Push of a Button from iStrategyLabs on Vimeo.

El botó està conectat realment a un ordinador que via internet fa la petició amb el sistema onlina de Domino's Pizza. O sigui que en teoria hauria de ser possible en el mon real. ¿Para cuando los grifos que donin Coca-Cola? ¿Eh?

de Nandu Jubany (video): Carpaccio d'ous de reig

Segon video del xef Nandu Jubany explicant en modo torrente desatado multitud de detalls, matisos, dades i truquets mentre ens cuina un carpaccio d'ous de reig. Un petit master culinari de dotze minuts en que de debó el més interessant no es pas la recepta. Grabat durant les sessions de showcookig de la edició 2013 de la Fira Origens a OLOT

Em quedo amb el respecte per el sabor subtil del bolet: vinagreta suau, foie en quantitat molt moderada i també amb la dada que els ous de reig són un dels pocs bolets que continúa creixent quan l'has collit. Com caricaturitza en Nandu, avui en tens tres quilos i demà al matí resulta que en tens quatre! Juas!

Carpaccio ous de reig 

Ingredients: 
- 0,5 kg ous de reig 

Elaboració: 
Netejar els ous de reig amb un drap humit, traient-los tota la sorra que porten. Laminar-los ben fins 
amb una mandolina, amb molt de compte que no es trenquin. 

Vinagreta 
Ingredients: 
- 0,1 l oli oliva 0.4º 
- 40 g mostassa Meaux Pommery 
- 5 g llimona q/s 
- 2 g sal iodada 

Elaboració: 
En un bol, posar-hi una cullerada de mostassa, unes gotes de llimona i sal. Amb un batedor de 
varetes, anar barrejant i incorporant oli de mica en mica, com si fos una maionesa. Reservar la 
mescla en un biberó

I com a bonus track, momentasso bloguer quan li donen a tastar el carpaccio a un dels blocaires presents, un que te moltíssim més bagatge i criteri que yours truly. I en comptes del habitual 'mugüenotó' proposa cop de salamandra abans de servir per canviar una mica la textura tipus 'xampinyò' que té l'ou de reig laminat en cru i potenciar-ne una mica els aromes. Cam-pe-ón.

de com obrir una llauna en un món zombie apocaliptic (sense obrellaunes)

No es gaire  probable que us trobeu en la situació d'estar rodejats  de zombies en un món apocaliptic on la nostra especie s'esllangueix intentant sobreviure com a animals, i tractant  de conservar quelcom del  que abans ens feia humans suposadament racionals. Prenc aire. Si us  trobeu en aquestes i necessiteu obrir  una llauna... i en comptes de tenir un obrellaunes teniu a ma una vorera. Aleshores esteu salvats. Salvats com a mínim fins demà.



Via Microsiervos

de carn de porc alenteixana (porc i cloïsses)

L'Alenteixo és una zona de Portugal que està situada en la zona sud del pais. Literalment la paraula significa 'més enllà del Teixo' on Teixo és el nom portugués del rio Tajo. Es a dir, la forma lusitana de dir 'más allá del rio Pecos' i on hi viu aproximadament un 20% de la població. Aquesta zona té una gastronomia pròpia on hi és present el mar i montanya (aquest concepte que tant ens agrada als catalans pensar que ens defineix, com en efecte ho fa però sempre tenint en compte que no som pas els únics).

Tenir a la mare estudiant cinqué curs de Portugués te certs avantatges, com per exemple que aprofiti i cuini diferents especialitats dels veins peninsulars. Com que a sobre cuina bé, sumem una mica de cultura tot entaulats. Bonus combo hit :)

Carn de porc a la alenteixana (mar i montanya portugués)

Ingredients
750 g de porc tallada en cubs
650 g de clöisses
Pebre vermell (pimentón) (orenga, comí i cúrcuma opcionals)
3 dents d'all
1 fulla de llorer
Sal, oli i pebre blanc
Unes quantes patates per a fregir
Vi blanc

Procediment

Posem la carn a marinar amb l'all matxucat, una mica d'oli les especies i la sal. Millor fer-ho el dia abans i es pot barrejar tot en la batidora per a fer una marinada més homogènia abans de posar-hi la carn.

Escorrem el sobrant de marinada de la carn al dia seguent, posem les clöisses en aigua amb sal un parell d'hores per a que expulsin la sorra que puguin tenir.

En una cassola fonda, posem una mica d'oli amb el llorer i una mica més d'all matxucat. Hi daurem la carn escorreguda i en aquest moment afegim les clöisses i tapem per a mantenir el vapor el màxim possible. Just fins que s'obrin les clöisses que pot ser uns tres minuts.

de galtes al forn, primer cap de setmana de fred.

Dissabte de glòria i epifania amb la super xermaneta adaptant una vella recepta familiar de costelles al forn, aquest cop aplicada a unes galtes de porc que van fer xalar la familia i plorar al meu dietista. Perque les galtes són exigents en el temps però aquí s'acaba la seva dificultat: si els hi dones temps de cocció són dels talls més agraits que hom pot trobar sobre la terra i part de l'univers.

La seva carn treballada a còpia de mastegar (un sempre imagina herba però molt em temo que les galtes que jo puc permetre'm, el que han mastegat ha estat pinso a cabassos) i que a la fibra musculada afegeixen una bona quantitat de colàgen que ens fa esborronar. El resultat és un tall ferm i saborós que quan està ben cuit salta de l'ossada que el sustenta en doble tirabuixó i mortal enrere. Clavat.

La xermaneta ho clava, i al posar-hi els prèssecs en almibar (lleuger, que ens hem de cuidar, heh) hi trobem el toc dolcet que tant abelleix els talls de porc suculent. Perque altra cosa no, però suculent ho és de totes totes.

Galtes al forn amb prèssec

Ingredients:

2 galtes per persona i li poses un parell més. Paluego.
Una ceba per cada galta
Una patata per cada galta
Un bon raig de vi ranci
Prèssec en almivar
farigola
romaní
llorer
sal, oli, pebre

Procediment:

No es pot fer més simple, tallem la ceba en juliana i les patates en rodanxes gruixudes. A la cassola del forn posem l'oli i disposem la patata i la ceba a la base. Per sobre posem les herbes, les galtes i salpebrem el conjunt. Abans de posar al forn, hi aboquem l'almibar lleuger dels prèssecs i a 180 graus tanta estona com faci falta. Aprox. 2,5 hores les vem tenir nosaltres.
Quan falti mitja horeta hi posem els prèssecs per a que es coguin i agafin gustet de la salsa. Abans no que sino els perdrem desfets i seria una pena.

Ideal per a primers caps de setmana plujosos i freds de la temporada. Reconfortant :)

de Bubbles Gastrobar a Girona. Tocats del bolet

És el Bubbles Gastrobar una aventura familiar gironina nascuda del background del xef Fulgenci García, curtit durant anys en el Restaurant Albereda i el seu fill Àngel que és la nova generació que ha pujat amb força. D'aquesta comunió ha sorgit una cuina de tapes saboroses i actuals, d'estètica fina i textura noble, un espai on gaudir de sabors clàssics amb la pinzellada actual.

Es clar que sospito que tot això seria un discurs no tan rodó sense la Carme Egea. Esposa, mare i simpatiquíssima màster en crear un ambient agradable i addictiu. Perque alerta, al Bubbles hi vols tornar.

Vem gaudir la setmana passada amb el seu menú micogastronòmic, la forma fisna de dir menú de bolets.
A mi m'agrada més l'altre títol que li han posat a aquesta desfiladeta de vuit encontres amb el plaer: Tocats del bolet. La casa està especialitzada en el format platillo i tapa i per tant el menú llarg s'hi escau bastant. Però fins i tot hom diria que en aquesta ocasió s'han passat de generosos. Els vuit plats són potser massa per a un comensal standard que no sigui un fistro pecador com yours truly. 

Penso que aquesta familias s'ha volgut assegurar que ningú no pugui adhuir la maniquea associació de cuina moderneta = plats microscòpics + he passat gana. No way. Puedo asegurar y aseguro que vem sortir rebotits, contents i amb el paladar calent com una mala cosa.

Voleu alguna mostra del pa que s'hi dona al Bubbles? Si tinc fotos i tot!!
Una queixalada de marisc, paper de ceps i blat de moro amb iogurt de panses i rom. Que val a dir que és molt començar. Suau, cremós i elegant.

Uns rovellons en papillota (tota la vida escrivint papillote i en català és papillota. Em costa) amb verdures cuites en el seu suc, herbes aromàtiques i carn de perol. Aroma, aquest plat és sobretot aroma, brutal al obrir la PAPILLOTA amb sajolida, farigola i tot el bosc ficat al nas. La carn de perol melosa, també aporta un toc fantàstic al conjunt, aquesta textura enganxosa de colàgen... aix! :)

Escudella amb rossinyols, botifarra negra, col farcida i cigrons. El brou servit a taula, amb un farcellet de col que amaga la pilota de la escudella com un tresoret. Malgrat la presència de la botifarra negra, tan escandalosa per ella mateixa, el conjunt és equilibrat ja que són només uns dauets que vas trobant en algunes de les cullerades. Una escudella fina i delicada, ni rastre dels pesats greixos que solen acompanyar aquest plat. Molt bona.

Arròs melós d'oca de l'Emporda, carlets i escalunyes confitades. Gustós a tope, tot i que els carlets van passar molt discretament i en canvi la escalunya estava tan aconseguida que guanyava molt protagonisme. Potser un puntet massa cuit el gra, crec que perque vem trigar una mica en donar carpeta al plat anterior. Tal i com va comentar el mateix Àngel amb nosaltres, seria millor un puntet més grenyal.

Saltat de calamars, llenegues, untuós de xirivia, prunes i porros. El millot de la nit per al meu humil parer, sensacional textura dels calamars suaument saltats, d'una forma gens agressiva que dona el protagonisme a les llenegues i la seva textura i sabors siderals. La base de la xirivia amb el toc dolcet de les prunes és el llit perfecte on calamars i llenegues fan l'amor. Queda cursi o brut dir-ho així? No se, fan l'amor, es plat orgàsmic.

Peça de bacallà al vapor, trompetes de la mort, olives negres i farinetes de pa i all torrat. Sincerament si un plat porta bacallà ja ens te guanyats si es tracta bé el producte i les trompetes són fetitx personal desde que ens van fer triomfar en un dinar familiar. I la combinació en blanc i negre de les dues coses és una explosió de sabor i colors palatals. Avui tinc la poètica lowcost desbocada, ho sento.
Punt perfecte de cocció i el punt fundent de les farinetes és el toc modern que ben aplicat sí que suma.

Com veieu, tapes de molt bon nivell i bona cuina és el que vem trobar al Bubbles, i el plaer de contemplar una familia remant unida per tirar endavant un projecte gastronòmic, això també. Ja ho hem dit... hi volem  tornar.


Bubbles Gastrobar
Passeig José Canalejas 6
17001 Girona

http://www.gastrobubbles.com/

de truita de patates: historia, el.laboració i alguns exemples

La truita de patataes, un simbol del menjar popular i tavernari que també es pot trobar en alguns restaurants gastronòmics i fins i tot va tenir la seva versió postmoderna i deconstruida (atribuida erròniament en general a Ferran Adrià, per cert).

En vols coneixer una mica la historia? Millor amb ceba o sense? Veure en acció com cuinen les seves truites de patata alguns grans cuiners? Coneixer quines ens han agradat de les que hem tastat darrerament? Combinacions explosives com per exemple la truita de patataes amb cap-i-pota?

Tot això i més a un simple cop de clic! En aquest article que he publicat a Gastronosfera.com. Va! A qui no li agrada la truita de patates?

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/tortilla-de-patatas-la-preferimos-rubia-y-bien-rubia/#.UoYEpXA6I-I

PD: comenteu allà  com us agraden i on les  menjeu ;)

deshoja, la leche romanticona

Via quevidamastriste

de Dan Cretu, art menjívol i escultures per mossegar

Dan Cretu és un artitsta que crea petites escultures amb aliments com a materia base. La seva obra és simpàtica i colorista... i també imagino que no gaire eterna. En tot cas podeu consultar les seves creacions a la seva web i comprar online a traves del seu ecommerce

De moment, aquí en teniu una mostra :)
PD: El de la torre inclinada de pizza és total, i aquest cervell de llimona em te enamorat!

de drama en colors i topping (video animat sobre la terrible vida del gelat en el desert)

Via Yorokubu

de Nandu Jubany a Fira Origens (I): Sopa de Fredolics i mandonguilles -Video-

Torno de Fira Orígens amb la certitud que aquesta aposta enriqueix el territori. No voldria semblar canfangacentrista però les tres darreres vegades que amb gust he visitat la Garrotxa ha estat sempre amb motivació gastronòmica. Paisatge em podreu argumentar alguns, i tindreu raó: paisatge, volcans i comarca. Però el cert és que quan he fet els kilòmetres fins a Olot al final hi esperava sempre un bon plat a taula.

Per això mateix considero que la celebració de Fira Orígens és un encert de cara a equilibrar una oferta gastronòmica repartida en el territori. No és la única fira fora de Barcelona, però sí que és la fira que jo conegui on es pot trobar alhora productors artesans, el.laboradors gourmet i demostracions cul.linaries de cuiners estrellats i de primeríssim nivell.

Perque sincerament, a mi que per una entrada de cinc euros (cinc euros!!!) puguis passar-te la jornada veient demostracions siderals com la que acompanya aquesta entrada de la ma de Nandu Jubany... és de llagrimeta blocaire. Hores de 'chaquetilla' i cuina que passen volant tot i que en total van ser 20 demostracions. I si voleu fer un tast, veieu com el putucrack del Nandu ens ametralla a dades culinaries durant deus minuts que triga en fer aquesta sopa de fredolics.

Especialment brillant la paradinha a lo Neymar que fa quan li pregunten per la arxi famosa i mega overated sal del Himalaia. Minut 3:23, sen-sa-cio-nal. El truc principal d'aquesta sopa és escaldar primer els fredolics en aigua i sal i posteriorment fregir-los just abans d'emplatar amb la sopa. Així queden cruixents.

I com aquesta recepta, ens en va fer quatre més. Que si les tinc gravades? Doncs mira, sí. Que si les penso penjar? Doncs mira també. Que si ho faig tot de cop o mica en mica? Doncs la veritat... mica en mica que dona més gustet.
Heh! :P

descobrint joietes: dolç dibuix de Javier Perez

     Il.lustració de Javier Perez

desfilada de vi i moda amb Esteve Esteve al Terrassa de vins

Quan vaig rebre la invitació de l'Esteve, sumiller del Restaurant Ca l'Esteve, per a assistir a una desfilada de vins i moda en combinació fashion i enològica... vaig flipar una mica.
En el sentit que no només era la primera vegada que sentia que algú s'havia proposat una iniciativa com aquesta en que es combinen els vins amb una determinada forma de vestir que està relacionada amb les sensacions que trobem al tastar les copes.

També em vaig quedar esmaperdut perque no sabia ben bé que podia jo fer en un sarao on es tractava de tastar vins (un mon en el que soc un passerell, tot i que tasto tots els vins que puc. Soc un passerell) i simultàniament veure desfilar vestits. Que vol dir veure desfilar models, heh.

Perque si en vins soc un passerell, en moda soc un element sota zero. En moda ni puta idea oiga.

Així que espero que l'Esteve en particular i el col.lectiu femení en general em perdoni el to desenfadat i un puntet canalla de la meva crònica. Perque la meva solució al dilema de com enfrontarme a la situació va ser fer cas al discurs inicial de l'Esteve sobre gaudir del moment. Al final com tot a la vida, es tracta de mirar de ser feliç en el moment i deixar-se endur per la energia de les circumstàncies.

Asseguts en la taula 'presidencial' en companyia de la Margot i de la Núria i l'Alba, vaig veure venir models cap a nosaltres, aturar-se un moment per girar i ensenyar-nos la part baixa del palmito...
 tot mentre tastava vins de qualitat. No sona pas malament, oi muchachos?

Es clar que després marxaven, com sempre.

 

Els vins que vem tastar van ser

Blanc Finca Parera clar 2013 xarel.lo
Loxarel LXV de loxarel
8+1 COLLITA 2009 Celler Ca l´ Esteve
Succés: CUCA DE LLUM DO Conca de barbera
Punt i a part celler La vinyeta DO Empordà
Orto vins, DO Montsant
Faust 2008
Casa sala vintage 2005 Freixenet + bombons salats de la Montse de Ca l'Esteve

Gràcies Esteve per haver-me convidat a un sarau tan diferent i que em va sorprendre i divertir. M'ho vaig passar molt bé. Felicitats també a tot l'equip que ho va fer possible, que entre models, estilistes, vinaters i personal tècnic eren un munt!! :)

d'aquest calor no és normal...

Aquest calor que fot al Novembre no es normal. 

Foto del extraordinari Erik Johansson, feu un cop d'ull al seu treball al.lucinant: http://erikjohanssonphoto.com/work/imagecats/personal/

del Pilpil, la onomatopeia feta sabor.

“Cuatro salsas ilustran la cocina del pescado tradicional vasca: una bermeja, oscura, delicada, que es la del bacalao a la vizcaína; otra blanca, untuosa y sutil, que es la del bacalao ligado o pilpil;  una tercera, negra y suntuosa, que es la de los chipirones en su tinta y,  finalmente, la salsa verde –mágica y traslúcida-, que es la de la merluza a la vasca.”
Nestor Luján, Historia de la Gastronomía.

Doncs avui al Gastronosfera.com parlem del Pilpil, una salsa amb historia i sobretot una onomatopeia del sabor. Pilpil, el sorollet de l'oli lleugerament bullent. Sensacional, ens agrada molt. Fans.

Si voleu llegir l'article sencer, punxeu en aquest enllaç aquí i espero que el gaudiu. Si us agrada, doncs no us talleu i li doneu al 'me gusta'  juas! I si el que voleu és comentar, feu-ho allà que em fareu feliç! :)

Cliqueu aquí :) http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/el-pilpil-la-onomatopeya-hecha-sabor/

de Ferran Adrià analista culé (Versió RAC1)

Ferran Adrià és futbolero i culé, això és conegut. El que potser no ho és tant és que com que ara els fogons li deixen molt temps lliure també fa els seus 'pinitos' com a analista futbolístic...queno? Escolteu el Versió RAC1 d'aquesta tarda... je!! :P

Alexis: soufflè
Xavi i Iniesta: deconstruits
Alves: escumós
Messi: Màxic
Busquet: explosiu.. Com el nitrògen liquid?

El Barça és com una croqueta: potipoti de jamón i petardos... se pot trencar en qualsevol moment... XDDD

de pan de muerto. Recepta de Daniel Jordà

PAN DE MUERTO O DEL "QUE COLGÓ LAS TENNIS" O PAN DE FIAMBRE O PAN DE IRSE DE MINERO.

Un pa proposat com a repte per el forner Daniel Jordà al #ComandoPanarra. Com que el paio escriu amb majúscules i es salta les convencions d'internet per l'arc de triomf, no seré jo qui posi ordre en una ment tan creativa. Tal com ell ho proposa, jo exposo.

Això sí, el pa boníssim :P


RECETA PURA Y DURA:

500GR DE HARINA DE FUERZA
15 GR D LEVADURA
150 GR D AZUCAR
10 GR DE SAL
180 GR DE HUEVO
100 GR, DE MANTEQUILLA
100 GR DE LECHE O RON...Obviedad completa pues en este grupo si nos dan a elegir siempre masas borrachuzas!!!

Procedimiento:

Amasar
Dejar reposar hasta que dobla volumen
Cortar y hacer bolas de 180 gr y 2 pequeños bastones de 25 gr que estiraremos con los
dedos apretando fuerte para que en medio de estos se forme un pequeño rosario que
pareceran huesos!!!Poned estos encima de las bolas rodeando las bolas o como en X...
dejar doblar volumen

Cocer a 200 º durante 10-14 minutos

Dejar enfriar ...sin pellizcarlo....una vez frío....se pinta/se sumerge en mantequilla....y se
rebozan en azucar en grano,

de la Mai és La Giberga i la Giberga és la Mai.

La Mai Martí és la Giberga i la Giberga és la Mai.

En ple centre de Reus es troba aquest local de linies obertes i esperit guerrer. On la Mai Martí cuina cada dia plats amb productes de proximitat. Proximitat a qué? Doncs al seu cor, obviament.
Perque cada detall que trobes a La Giberga et parla de la passió d'aquesta cuinera, del seu somni. La cuina que comparteix amb el seu fill (joder, puja ferm el xaval. S'ha de veure com apreta al donar la ma) i on a la limitació dels metres hi aboquen ganes, ofici i talent. Ofici i talent.

Hi vem anar tot un grup de Gastroblocaires, gent de morro fi i que a més ja veniem tocadets de la prèvia a Vermuts Miró. Tot i això els plats van quedar nets com una patena i més d'un va repetir. Som, en efecte, uns pecadors.

Nota:  les fotos dels plats són de l'Ana Casanova (lovefood)

D'entrada el millor plat de la jornada, setmana, set y partido.
Uns ravioli de melós de bou que encara m'emocionen al recordar la seva textura. Suaus, sedosos i fundents. I amb una intensitat de sabor concentrada i aguda per la reducció dels sucs de cocció. Essència i més essència servida en plat quadrat. Geometria del sabor. Emocionant.

De segon un civet de senglar que ja de per sí és un regal. Aquests plats de caça no son habituals a la nostra dieta i sempre signifiquen festa, alegria i xerinola. En aquest cas un clàssic civet amb intensitat i bosc, acompanyat d'uns bastonets de moniato que encara posàven més la tardor a taula.

També vaig poder tastar un interessant bacallà amb salmorejo, on el joc visual del salmorejo et porta a imaginar una salsa de tomàquet dolcenca quan la cullera viatja a la boca. Però al primer contacte notes l'acidesa controlada d'aquesta crema fresca del sud i tot es capgira, en un joc divertit i saboròs que és tot un encert de la cuinera. Ens agrada jugar!

Talent i ofici. Talent per cuinar uns ravioli que sonen a Stradivarius, ofici per servir-nos un menú deliciós malgrat un terrible mal d'esquena. I una capacitat i força interior que s'encomana quan veus com aquesta cuinera de raça t'examina el fons de les retines, cercant la veritat per saber si t'ha fet feliç amb la seva cuina.
Sí noia sí, hem gaudit, volem tornar i aquests ravioli valen un imperi. Omaigot.


LA GIBERGA
Carrer d´en Vilàr nº 12 local 2, 43201 Reus
Tel. 977 34 29 47
www.facebook.com/lagiberga

d'escultures de paper, bellesa cuqui.

Hi ha gent que te talent, una d'elles és la Maria Laura Benavente Sovieri autora d'aquestes construccions de paper. Una mica de bellesa cuqui, perfavort!!!

Via Ian Brooks

d'esmorzar de forquilla. Petit fours Edition!!!

Si tots els #esmorzarsdeforquilla són una festa, el de la OCT13 edition va ser un festival fora de la escala de mesura. Hom espera combinar alguns dels plats clàssics de la carta d'esmorzars de Ca l'Esteve amb alguna de les novetats que cada mes ens proposa en Xesco Bueno. Però bueno, aquest cop no hi va haver tria, perque tot el menú que ens van servir al llarg del matí era més de banquet que no pas d'esmorzar, ni encara que sigui esmorzar de forquilla.

No us ho creieu? Tengo pruebas su señorita.

Ànec rostit amb crema de patata. Els colorets del topping estan fets amb pebrot liofilitzat (modern version) o deshidratats (classical version). L'ànec absolutament saboròs i equilibrat per la patata melindrosaaa. Sensacional.

Vaig demanar com a favor especial una truita amb quelcom més i em va apareixer a la taula una truita de patates lleugerísssssssimament coberta de callos. Res, un matís, un sòspir. Un putu festival.

Arròs en estudi per a la carta: trompeta negra i botifarra ídem. We love black power. En racció individual, que cuco.

Uns calamars amb ceba en format tapa, la veritat és que els pobres no van poder destacar enmig de tanta exhuberant bellesa. Altre cop serà, nois! :)

Cabirol (corzo) asadet i acompanyat de moniato. Més del temps no es pot ser, del temps vull dir de la temporada. Pim, pam, pum i al sarró.No en va quedar ni la ració del Bambi.

Per a les postres la Montse ens va portar uns moniatos caramelitzadets que semblen tocinillos de cielo. Amb crema i nata que per a mi es com dir amb el cel i el paradís. Sensacionals. Foto de l'Iker (lagulateca)

I com a petit fours (algun cop heu estat en un esmorzar de forquilla amb petit fours? Juaaaaas!!)  un torró amb toffe salat de quicos que quitaba el sentío. Oayomá, la foto del Iker (la gulateca) no deixa pas dubte sobre quina era la magnitud de la 'tragèdia'...

Tot això per 13 eurets (más barato NO se puede) en un #esmorzardeforquilla a Ca l'Esteve. Esteu segurs que no us voleu apuntar al proper? :P