No us ho creieu? Tengo pruebas su señorita.
Ànec rostit amb crema de patata. Els colorets del topping estan fets amb pebrot liofilitzat (modern version) o deshidratats (classical version). L'ànec absolutament saboròs i equilibrat per la patata melindrosaaa. Sensacional.
Vaig demanar com a favor especial una truita amb quelcom més i em va apareixer a la taula una truita de patates lleugerísssssssimament coberta de callos. Res, un matís, un sòspir. Un putu festival.
Uns calamars amb ceba en format tapa, la veritat és que els pobres no van poder destacar enmig de tanta exhuberant bellesa. Altre cop serà, nois! :)
Cabirol (corzo) asadet i acompanyat de moniato. Més del temps no es pot ser, del temps vull dir de la temporada. Pim, pam, pum i al sarró.No en va quedar ni la ració del Bambi.
Per a les postres la Montse ens va portar uns moniatos caramelitzadets que semblen tocinillos de cielo. Amb crema i nata que per a mi es com dir amb el cel i el paradís. Sensacionals. Foto de l'Iker (lagulateca)
I com a petit fours (algun cop heu estat en un esmorzar de forquilla amb petit fours? Juaaaaas!!) un torró amb toffe salat de quicos que quitaba el sentío. Oayomá, la foto del Iker (la gulateca) no deixa pas dubte sobre quina era la magnitud de la 'tragèdia'...
Tot això per 13 eurets (más barato NO se puede) en un #esmorzardeforquilla a Ca l'Esteve. Esteu segurs que no us voleu apuntar al proper? :P
8 comentaris:
Mamma mia!! i això ens vam perdre...? En Xesco va ser felicitat, espero, per la meravella de propostes que té al cap! I ara també, a la taula! Petons
Oscar, me da verdadero pánico cuando pones las entradas de Ca l'Esteve, me obsesiono con las imágenes que pones,se me quedan en la retina y me comen el seso, al ver que delicias de platos y a cual mejor. Anda que no disfrutarías.
Besos.
Si us plau... quina bacanal!!!!
Sort que no tinc Ca l'Esteve a prop. perquè sinó encara m'hi apuntava i no sé si el meu body cinquantenari aguantaria aquest ritme ;-)
PTNTS
Dolça
Son ustedes unos carpantas mentales que se satisfacen como discípulos aventajados de Gargantúa y Pantagruel.
Berebundo de Atalante
Un festival, diria yo, no?
Apa, noi!!!! Com diem a les Terres de l'Ebre...."quina xalera"!!!!
Salut i petons,
Olga
Una altra vegada em perdo un dinar d'aquests que me 'pierden', a veure si la propera vegada no estic perdut.
Esmorzar de forquilla o peaso dinar????
Uau, la copa amb l'anec i el cremós de patat es veu sensacional. I els moniatos, 100% de temporada.
Publica un comentari a l'entrada