de Chicote vs Nostrusinyò, una mica de somriures

Seguim de gira per Galicia en el Capd'anyTour, així que mentre recopilem dades, sabors i paraules... un divertit video per acabar l'any: Cichote vs Nostrusinyò :D

de heladero vacilón, lo que viene siendo un #putucrack

kakabrón i quina paciència la del client. Jo foto el camp a mitja vacilada XD

 

de la historia de mantecados i polvorones. Video recepta amb Daniel Jordà

Avui història i recepta dels polvorons i mantecados. Uns dolços potser no-tan-antics com es pugui un imaginar d'entrada i que el putuchef Jordà va tenir la gentilesa de cuinar per a ser gravat en video.
L'article complert el tenim al gastronosfera.com, a un COP DE CLIC! :)

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/mantecados-y-polvorones-el-sabor-de-un-dulce-maltratado/#.Ur7gddLuI1Q


Llegiu-ne la història complerta allà i també tindreu el video amb la recepta dels mantecados. Si en feu a casa o teniu algun lloc on trobar-ne de bons ho podeu compartir amb la resta de lectors, a baix, als comentaris de l'article. Just a sota d'on posa 'me gusta' JUAS! ;)

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/mantecados-y-polvorones-el-sabor-de-un-dulce-maltratado/#.Ur7gddLuI1Q

de 'chuleta gallega' o un marketing sincerament indissimulat

Feta i criada a alemanya, però gallega. Heh!
Via microsiervos

de Canelons de confit d'ànec. Plats de Nadal i cap d'any 2013 (II)

Canelons cruixents:

Ingredients:
 
Una llauna de confit d'ànec
Una llauna de foie micuit
Unes pastanagues, uns pebrots i una ceba
Làmines de pasta brick
melmelada de nabius o similar
Mostassa a l'antiga

Procediment:

1) Picar la carn del confit d'ànec finita, perquè no faci fibres però també que es pugui reconèixer
2) Escalfar les verdures (poden ser altres, clar) tallades a trossos petits
3) Barrejar l'ànec, les verdures cuites i el foie. Ja tenim el farcit
4) Posar la barreja sobre una làmina de pasta brick i formar el paquet (si deixem obert com un caneló se'ns pot sortir el farciment)
5) Al forn simplement fins que estiguin daurats
6) la salsa és una part de mostassa per cada dos de melmelada. Brutal i la salsa més senzilla de fer que conec

de combinacions: plat + còctel de Bombay Sapphire. L'abstemisme disfuncional a l'ataque.

No és gaire habitual que em convidin a saraos de contingut alcohòlic, algun bocamoll ha anat piulant durant molt de temps el meu tema de l'abstemi funcional, i es clar, porto a sobre la etiqueta de bebedor frígid. Etiqueta que si bé respecte al tema quantitat és totalment certa, en l'aspecte de la qualitat penso que s'allunya força de com ho visc jo: m'agrada tastar-ho quasi tot com a minim una vegada i si algú que hi enten m'explica els entresijs del producte en qüestió intento trobar els matisos en les glopades.



Així que quan vaig rebre una inesperada invitació de Bombay Sapphire per a tastar la oferta gastro-tònica que han muntat amb el Grup Tragaluz vaig decidir tirar a porta per l'escaire i acceptar-la. El tema principal era presentar la combinació de plats i gintònic de Bombay Sapphire (yes it is, el gintònic encara és el que ho peta a Barcelona). Per a això han decorat el carrer Passatge de la Concepció - a tocar del Palau Robert- amb els colors corporatius i en menys de 100 metres tens la opció de triar una de les tres combinacions.

Ceviche con emulsión de Bombay Fizz y jengibre al cilantro +  Bombay&Tonic con emulsión de GinFizz.

Restaurante El Japonés
Pvp: 12,80€

En la meva opinió el conjunt més aconseguit de la vetllada. Aquest combinat és dolcenc i personalment això és definitiu en el meu cas perque encara porto a sobre l'esperit una mica peterpanesc de les begudes dolces. El ceviche era molt equilibrat, allunyat de l'excés àcid que de vegades domina massa aquestes preparacions. No vaig entendre gaire l'escuma de ginfizz dins la llima, però això és un detall menor. Una tapa fresca fantàstica i copazo del quinze. Grande.

Costillas de cabrito con papas arrugás y corazones de alcachofas y Carpaccio caliente de ternera con coriando en grano + Bombay&Tonic con rama de romero y chilli. 

Restaurante El Mordisco
Pvp: 20€ (mínimo para 2 pax)

Un conjunt que serveix per a fer un sopar lleuger i portar la copa posada durant el mateix. Molt bones les papas arrugás tot i que exteriorment semblaven masssa 'arrebossades' de sal. Però el conjunt era molt i molt bó. El carpaccio correcte, amb la particularitat que el serveixen tèbi i així els aromes de les herbes (o potser hauria de dir botànics tractant-se de ginebra). També acompanyen unes costelletes a la brasa i unes carxofes que hi posen el toc vegetal. Un bon conjunt i com dic un sopar lleuger resultón.
Al combinat jo li hagués posat menys 'branca', la veritat jeje.

Torrijas de Corteza de Cassia +  Bombay&Tonic con canela y naranja

Restaurante: Tragaluz

Pvp: 14€

Les postres, torrijas flonjes, humides i lúbriques. Vaig preguntar al xef i el pa el fan ells mateixos en un obrador que nodreix tot el grup de restaurants. Ben contrastat amb la qnelle de gelat de nata. Un clàssic de tota la vida ben executat i combinat amb el ídem aromatitzat amb canyella i taronja. Rodonet, oi?

En resum, que aquesta proposta durarà totes les festes a tocar del Passeig de Gràcia, donant la opció de prendre la combinació plat+combinat que es vulgui (o totes, es clar, però ja pujaria una pasta :) ). Els divendres i dissabtes al vepres també fan música al carrer i s'hi estaran fins al dia de reis. Que voleu que us digui: FA NADAL.

del menú de Nadal 2013

Si estimats, nosaltres ja hem fet el primer dinar de Nadal. Ens ho tenim repartit de forma que a mi, a la reina del meu cor i a la superxermaneta ens toca el cap de setmana anterior al Nadal. En tant sols un dia i mig hem hagut d'improvisar una mica perque aquest any la logistica laboral no estava de la nostra part. I aquest és el resultat dels nostres esforços. A partir de demà tindrem també les receptes i demés. #petao

Farcellets de confit d'ànec

Girella, regalasso de tiritinyam.

Musclos en escabetx suau de taronja

Migas de coliflor

Pollastre farcit full equip, cuinat ma a ma amb Xesco Bueno.


Ous, tòfona i patata

Caneló de poma i brandada de bacallà (Mirko Carturan)

Les torrijas demà, quan pugui fer-ne la foto. Però són brutals: torrijas amb plàtan al interior i en comptes de llet van 'hidratades' amb un almibar lleuger de vermut blanc.

de mongetes traidores...

Es de suposar que els astronautes que conviuen plegats en els pocs metres cubics de la Estació Espacial Internacional es cuiden prou de menjar aliments flatulents...
Je!

via Microsiervos

de la taula més molona del món: la taula Fletcher Capstan

La taula més molona del món , sobretot quan ve la familia a dinar: autoexpandible amb una elegancia i perfecció que hipnotitza una mica :)
Girant-la 120º augmenta un 73% la seva superficie, i per molt moderna que sigui, la idea inicial es va patentar al 1835 tot i que va ser molt millorada l'any 1997.

#megustalaquierolanecesito

de me cago en la madre que parió a Panete (Bertochicote)

BERTOCHICOTE:
Me  cago en la madre que parió a Panete. Hay intención, hay ganas, pero es que no llegamos....

de canelons: historia, receptes i alguns exemples guapos

Canelons, molen  per  un tub.  O no?

Aquí a cop de clic teniu una  història dels canelons, unes quantes receptes que inclouen les de la Mireia Carbó,  les de la Gemm Clofent i les del xef Mirko Carturan. I també alguns dels canelons que més m'han  barrufat anant  'pelspuestos'. Just darrera del clic ;)

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/canelones-sabor-fiesta-y-familia-por-un-tubo-con-recetas-claro/#.UrA9CdLuI1R

Coments  i suggeriments allà, silvusplé :)

de primera proposta per al Nadal: Entrant d'ous, patata i tòfona

Comencem la bateria de propostes i receptes per als sopars i dinars de Nadal. Ja es Nadal? Això sembla!

Fa un parell de setmanes vaig rebre a casa un regalet: un potet amb deliciosa tòfona negra tuber melanosporum que en van enviar a casa la gent de http://trufasfrescas.com/es/  amb unes tòfones  de la casa Laumont. En el colmo de la desfachatés i l'aprofitament total de recursos no se com vaig aconseguir que el mestre i amic Xesco Bueno ens preparés un aperitiu o entrant que va directe cap al menú nadalenc familiar. Per senzillesa i resultat suprem, perque l'ou i la patata són matrimoni permanent i perque la tòfona aromàtica i gasosa li dona el toc xic i glamouròs que la festa de Nadal necessita.

Sensacional recepta en quatre passes. Tòfona, ou i patata:

1) Piquem la tòfona i reservem el suquet del pot.

2) Preparem uns ous escalfats o passats per aigua (vostè té instal.lacions professionals? Coguil's a baixa temperatura, no es talli!) i hi barrejem la tòfona. Salpebrem.

3) Posem els nostres ous tofonats al fons d'una copa de Martini, apte per a menjar a cullerada sin piedad.

4) Cobrim amb una crema lleugera de patata, liquida, que es pugui veure a glopades de plaer.

Un entrant sensacional, senzill i saborós com n'hi ha pocs en aquest univers. Això sí, cal menjar-lo tèbi per a que l'orgasme sigui total. I la veritat, la potència de la tòfona permet 'estirar' una mica el plat i que d'una quantitat moderada en surtin moltes raccions, que és un tema que amb la que tenim a sobre no es pas cap tonteria.

del guanyador del sorteig de Pasaporte Gourmet BCN edition is...

Doncs ja tenim guanyador (perque en aquest cas és un xaval!! :)) del sorteig del Pasaporte Gourmet BCN 2013 que hem tingut actiu durant la setmana passada. 

I el guanyador és en Miquel, blocaire del Racons d'en Miquel i també blocaire gastronòmic consorte de la Sión i el seu Femunmos. Moltes felicitats i espero que gaudeixis molt d'aquest 50% de descompte en aquests 50 restaurants de Barcelona, ja ens ho aniràs explicant!! :)

Com que no us podia tocar a tots al demés només us puc agrair la participació i desitjar-vos molt fort que tingueu unes molt bones festes!!! :)

de video de Seiji Yamamoto

De tots els videos que he vist aquest any, el que m'ha semblat més 'alta cuina'. Sabeu allò de 'producte, producte i producte'? Doncs això mateix :)

de matemàtica bàsica: ¿Cuanto pollo hay en una sopa de sobre de pollo?

Avui, un bonic video d'errors conceptuals amb bonus pack d'alarmisme. Una de les plagues d'Internet.

Si em compro  un  pollastre de 2,5 kg i decideixo estúpidament fer un brou amb aquest pollastre en comptes de fer servir carcanades... i foto el pollastre sencer en una olla amb algunes verdures i el faig bullir fins a tenir el millor brou de pollo campero del món. Trec el pollastre, trec les verdures i colo el brou.

Quant pollastre diriem  que queda dins el nostre brou casolà? 2,5 kg?
Si el redueixo fins a deshidratar-lo... Quants grams de  pollastre campero de putamadre m'hi quedaran al final? Sospito que 2,5 kg no és la resposta i també sospito que la demagogia és atrevida.
Altra cosa és que les sopes de sobre siguin o no un producte que em resulti atractiu. Que NO ho són ni per motius de sabor ni per motius de salut.

Ah,una cosa més...  comparar el pes de 0,7 g de pollastre deshidratat amb l'equivalent de pollastre en canal per a fer els  càlculs??? Enfin... #nivell

deu curiositats cientìfiques que trobem a les nostres cuines (o quasi)

La  ciencia barrufa, i la  ciencia a la cuina encara barrufa més. Fa anys que pico pedra amb el tema i en aquesta ocasió m'he 'liat' amb una llista de 10 curiositats cientifico-culinaries que he publicat al gastronosfera. Són ràpides de llegir, espero que lleugeres  d'ententre i desitjo que prou divertides com  per a merèixer la vostra atenció i  si s'escau el  vostre suport amb  el 'megusta'  corresponent. No lo haga por mí,  hágalo por la ciencia! :P

Les podeu llegir clicant aquí:

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/10-fenomenos-cientificos-que-probablemente-ocurren-en-tu-cocina

Si teniu comentaris o voleu jugar a endevinar quines fruites són les que surten al final mirades  amb els ulls del Dr. House ho podeu fer allà!! Va,animeu-vos!!! :)

de plats nacionals, banderes i models sense roba a tot color!

Serie Fat Flag, de Icher Jonathan

Falta una paella? Una botifarra amb seques? Ens falta marketing global?

de sopar CUBAT, colectiu de cuina del Baix Llobregat

El colectiu de cuina CUBAT està format per nou restaurants -es a dir, nou cuines o nou cuiners- de la zona del Baix Llobregat. Dos cops a l'any fan un sopar especial al que es pot assistir o bé pagant o bé demostrant amb el passaport gastronòmic que ells mateixos editen que has passat per els nou restaurants durant els darrers sis mesos.  Es una mena de premi per als seus clients fidels i alhora una manera de fer pinya i colectiu.

En aquests sopars cada restaurant s'encarrega de preparar una part de la proposta i en la darrera edició del sopar CUBAT vaig tenir la sort de ser convidat a gaudir de la vetllada, que en aquesta ocasió encara era més especial degut a que alumnes de la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona crear obres en el mateix menjador on sopàvem. Es a dir, mentre ens ompliem la panxa també ens alimentàvem la sensibilitat estètica. Dos per un sensancional.

Per a rinxolar el rínxol cada restaurant havia de proposar uns plats amb un color determinat, que era  el que l'artista assignat utilitzava per a crear la seva obra. Per exemple un refrescant còctel Blue Margarita amb ostra ens va donar la benvinguda o un verdíssim trinxat de la cerdanya ens va servir d'entrant.

En total 30 preparacions acolorides i classificades de les que a mi personalment amb van agradar sobretot aquestes.

BLAU- Ostra amb una salsa d'alfàbrega, que en el meu cas és victoria segura perque em pirro per les ostres. I el còctel era molt refrescant i divertit, un gran blue margarita.

VERD - Un senzill trinxat de la cerdanya molt ben embolcallat per la clorofila verda i lluent. Un plat que mai falla i més si ja han baixat les temperatures com és el cas.

MARRÓ - Galtes ultra meloses amb xocolata. Bum!

Foto: Nuni

GROC - Sopa freda de tomàquet groc (oficialment gaspatxo, però jo no li dic gaspatxo a una sopa freda si no porta pa i all :P ). Una deliciosa aigua de tomàquet lleugereta i fresca.

Foto: Nuni 

NEGRE - Arròs negre fet amb trompeta de la mort i costella, que és una alternativa a la negritud de la sèpia i la tinta tradicionals. Al fer-lo allà mateix, al jardí, va donar un caliu festiu a la vetllada.

BLANC - De les postres, el que més em va agradar va ser la mousse de café blanc (les dues de la dreta) a les que jo vaig afegir aquesta salsa a mode de pintura blanca que era en base a arròs amb llet.

Queda doncs només agrair la vetllada al colectiu CUBAT, i encoratjar si és que tenim algun dret a fer-ho per a que continuin treballant per a dinamitzar la comarca i les seves cuines. Perque si algu ha de venir a salvar-nos d'aquesta crisi infecta que ens han construit a cop de totxana i retallada...em temo que haurem de ser nosaltres mateixos!

de sorteig entre els lectors: Un Pasaporte Gourmet Edició Barcelona

SORTEIG D'UN PASAPORTE GOURMET ENTRE ELS LECTORS 

A qui no li agradaria poder anar a sopar amb un 50% de descompte? Doncs exàctament això és el que ofereix el Pasaporte Gourmet: menjar a meitat de preu a 50 restaurants de Barcelona. Costa 50 lereles i dins de la llista de candidats hi ha establiments tan bons com l'Espai Sucre, el Manairó (una estrelleta el contempla) o la nostra estimada Ada Parellada i el seu Semproniana de colors.

La mecànica de com funciona el passaport (no el sorteig, que encara serà més simple) és senzilla: escollir el restaurant de la llistra, trucar per reservar a un telèfon exclusiu del tema i anar a sopar amb el pasaport a sobre. Pim, pam, pum i descuento que te crió.

Per a preparar la campanya de Nadal i per a celebrar que també surt la edició madrilenya del Pasaporte Gourmet ens han regalat un exemplar per a sortejar-lo entre els lectors. Edició de Barcelona, aclareixo!!

Festival, perque estic convençut que hi ha molts candidats a treure-li un suc extraordinari a aquest 50% de descompte i fer-se una ruta ben llarga de gaudiment i jalamenta. Tindreu un any de temps per a la tourné, ja que aquest és el periode de validesa legal de cada document, he!

Voleu participar? Simplement deixeu un comentari en aquesta entrada, el proper dissabte 14 farem el sorteig .

Així farem que a l'afortunat o afortunada li arribi el passaport abans de les festes de Nadal, i a partir d'aquí, a disfrutar que la vida, joder, són quatre dies!!!

Aquí teniu la llista de restaurants disponibles per a anar fent dentetes:  http://pasaportegourmet.es/9-restaurantes-barcelona

de sostenidors amb microxip que t'avisen si et posaràs com una foca

Ja em perdonareu el to, pero aquesta entrada no la se escriure si no és així: desfassadament.
Premi estudi imbècil del any i premi marketing brillant viral de l'any exaequo als sujes que et mesuren el nivell d'stress per avisar si et posaràs com una foca.

Val a dir que obviament jo mateix contribueixo a la propagació de la idea imbècil i genialitat publicitaria, però es que qui pot resistir-se a fer una entrada sobre roba interior femenina i menjar. Mission Impossible.

Se trata de unos sensores incorporados al sujetador que monitorizarían el estado de ánimo de la persona y le ayudarían a controlar la obesidad por ansiedad o estrés.

"Las personas que más comen por ansiedad o emociones suelen ser las mujeres y este sujetador sería perfecto para realizar un electrocardiograma" dijo Mary Czerwinski, psicóloga cognitiva e investigadora en Microsoft. "Intentamos hacer lo mismo con la ropa interior de los hombres, pero está muy lejos del corazón".

El sujetador contra el estrés ha sido probado por un equipo de voluntarios que reportó su estado de ánimo y facilitó información en todo momento.

Mary Czerwinski presentó el proyecto en la Conferencia de Society for Effective Computing. Un resumen de la publicación se puede encontrar en la página de Microsoft Research.

El sensor incorporado en el sujetador funciona con un microprocesador que trabaja con una batería de 3,7 voltios. Los datos que almacena son interpretados por una aplicación de smartphone. De hecho, la app es capaz de predecir el estado de ánimo de la persona.

Espero que realment estiguin abocant la pasta en estudiar com curar malalties reals amb mètodes reals i sigui tot un cuento. Mentrestant... sostenidors amb microxip i blonda?

Via Computerhoy

de phoskitos casolans, cotnes amb xocolata, arrosso negres i neules al Sabores Taller

Cada Desembre en Daniel Chozas (elputuamu) i en Xesco Bueno (elputumestre) conviden a un grup de blocaires i amics a compartir vetllada a Sabores Taller de cocina. Com que soc les dues coses, he tingut la sort de ser convidat a les diferents trobades anuals, que canvien de receptes però mai de funcionament i esperit: tothom hi pot participar d'una manera o altra en la el.laboració de les receptes i cada any hi ha algun element especial.
Si l'any passat vem gaudir i vem perdre les empremtes digitals fent neules amb l'estri decimonònic del Marc Can Rodelles, aquest any els amfitrions -amb el debut del Salvador Garcia cap de pastisseria del Grup Sagardi i subcampió d'Espanya de pastisseria- ens van proposar un viatge emocional a la infantesa via la el.laboració d'uns phoskitos.

La veritat és que el phoskitos és ben senzill si aconsegueixes una certa quantitat de sucre fondant (que no es pas el mateix que el fondant de cobertura). Aquest sucre es barreja amb mantega i ja tens el farcit del pastisset. Aleshores només et cal fer un pa de pessic vienès (ultramegatope flexible) i ja tens quasi tota la feina feta. Escampar el farcit, enrottlar, tallar i banyar amb xocolata. Ho voleu veure? Està capturat al video

Com també està capturat l'èxit fulgurant de la nit, una idea del Xesco i en Marc Rodellas consistent en banyar amb xocolata de qualitat unes cotnes -també conegudes com a cortesses- de porc i afegir per sobre una mica de sal en escates. A mi em va agradar més el caneló de brandada però mira, soc franca minoria: cotnes amb xocolata for the win.

A banda d'aquestes dues preparacions xocolàtiques, també vem sopar el mencionat caneló de poma i brandada que guardo per a un propera entrada i un arròs de pucherete amb trompetes de la mort, butifarra negra i cansalada. Light, ouyeah.

Pucherete de arroz de trompetas, butifarra negra y tocino by Xesco Bueno

Ingredientes sofrito1:

1/2 dl aceite de oliva
250 g de cebolla picada muy pequeña
60 g de pimiento verde picado igual
1/2 pimiento rojo escalivado y picado
2 dientes de ajo picados
100 g de tomate natural triturado y tamizado
sal, azafrán, pimienta, un poco de pimentón ahumado

Calentar el aceite, añadir la cebolla y sofreír lentamente, seguir con el pimiento verda y después los ajos picados. Añadir el tomate y el pimiento rojo escalibado y picado. cocer lentamente hasta concentrar.

Ingredientes sofrito 2:
1 butifarra negra
1/2 kg trompetas de la muerte
100 g de tocino curado salado cortado en trocitos pequeños

Dorar en seco el tocino en una cazuela, decantar y elminar el exceso de grasa. Añadir las trompetas troceadas y cocer. Añadir la butifarra negra cortada en cubitos pequeños. Cocer hasta concentrar. Rectificar de sabor.

Procedimiento:
1. Precocción del arroz en fondo oscuro de carne con un poquito de tinta de calamar
2. Cocción del sofrito
3. Juntar en el pucherete arroz precocido, sofrito y caldo. cocer en horno a 220ºC

Arroz utilizado: vialone nano

Com sempre, només queda agrair al Daniel la seva invitació, als mestres el seu mestratge i als blocaires el bon ambient del taller. Ja sabeu que fa anys que ho repeteixo, però una veritat repetida mil vegades no deixa pas de ser veritat: el millor dels blocs són els blocaires!!

dels premis Homo Gastronòmicus o... l'Albert, esa fábrica de ideas.

L'Albert (homo gastronòmicus) és un d'aquests blocaires personals i intransferibles que fan especial aquest format (incís off tòpic: me la fot que ara el mot correcte i normatiu sigui blogger (edit: bloguer), com que és casa meva continuo fent servir blocaires de moment).

Per la seva formació i criteri acumulat, al seu blog acostumo a trobar sempre entrades llargues, ben redactades i amb informació interessant. Però no és només això el que m'agrada de la seva proposta -que ja seria molt- sino que un te la impresió que al seu caparró sempre hi estan passant coses i cada cert temps t'assabentes d'una nova idea que està duent a terme com qui no vol la cosa, amb naturalitat.

I això és el que més em barrufa a la vida després d'un bol de brou quan fa rasca i un bon polvo matinal: les bones idees.Per això li agafo la seva darrera idea i li faig un retuit blocaire, que és mes o menys el que preten ser aquesta entrada: repetir i amplificar la idea d'altri. Perque ens agrada, perque ens sembla de puta mare. Retuit.

L'Albert homogastronómicus ha creat els Premis HomoGastronómicus (val, posem que el nom no és molt original, però no em negareu una gran coherència) on es premiarà l'escriptura gastronòmica 2.0. que és de les escriptures que més ens fa xalar del món mundial quan està ben feta. I ho farà en les següents categories:

Premio al mejor blogger gastrononómico 2014Premio al mejor periodista gastronómico 2014Premio al mejor post  gastronómico 2014Premio al mejor artículo gastronomía 2014Premio al mejor blog de restaurantes y locales 2014Premio al mejor relato de ficción gastronómica 2014Premio de fotografía gastronómica 2014

La descripció i bases dels premis les teniu en el post original, jo en destacaré només que el premi és obert a qui es vulgui presentar i que també s'admeten solicituds per a ser jurat, solicituds que 'la organización' (juas! m'encanta) es reserva acceptar o no. Com ha de ser.

Una iniciativa sensacional a la que animem a participar a tots els que pensin que tenen mèrits per a ser un dels premiats en les categories. La edició 'mini' del 2013 va servir per a honorar grans blocaires (Jordi Luque, David Valdivia, Pau Arenós, Jorge Guitián i Jesús Terrés). Amb aquest palmarés està clar que els premis tenen un gran caché i es preveu que hi hagi hòstia fina entre la muchachada blogosfèrica per aconseguir-ne un.
La millor part de tot: veure neixer una idea més de les que donen vidilla, i sobretot sospitar que el de la foto d'aqui a dalt en te unes quantes més al carregador. Si només cal veure-li la mirada! Este tipo sabe algo! Está claro!