És l'ou una perla de vida, que conté tot el necessari per a que un nou èsser viu arribi al món i per tant una càpsula metaforicament perfecte sobre el que significa alimentar-se, viure i morir. L'ou és la potència de la vida i en té tot el gust. Per això m'agrada tant, sospito.
Fa uns dies en una improvisada visita vermella vaig poder gaudir del petit corralet on la Bernadette, la Penny i la Farra Fausouseng (nom de la rossa original de los Angeles de Charlie, horror amb cos prim de Letizia i cara d'euga guanyadora del Derby de Kentucky) posen ous diariament amb precisió suissa i generositat vermèllida.
Potser generositat no sigui la paraula, perque elles de fet només fan el que saben fer i prou. Però el conjunt sí que ho és de generòs, perque en Kike i la Txell ens van regalar una capseta cuqui d'ous -es la cuina vermella, no poden renunciar al cuquisme com a estat mental i forma de vida!-
Amb aquests ous que provenen d'alimentació amb gra i restes en vaig fer un remenat amb rovellons, perque em semblava d'allò més natural fotre-hi a dins un troç de bosc i gaudir a queixalades del moment. Que va ser curt, perque la veritat és que sempre es fa curt un plat d'ous remenats.
Ara que el color dels rovells i la quatlitat del producte ens va fer xalar desde el mateix moment en que els vam deixatar a la paella. Així que ja veieu, afortunats per rebre vida d'aquells que tenen vida a cabassos, vida vermella que brilla plogui, nevi o faci boira. Perque el vermell és també un estat mental i una forma de vida.
La recepta ni la poso, que aquest post en realitat, no va gaire de cuina sino d'amistat.
Uns ous perfectes resultat d'una amistat perfecta!!!
ResponEliminaI l'amistat és gastrobloguera, nooooo???? Doncs... no ens cal la recepta ;-D
PTNTS
Dolça
Quins ous tenen els vermells, tu! No hi ha color (bé, aquests SÍ que tenen color).
ResponElimina