de sopar CUBAT, colectiu de cuina del Baix Llobregat

El colectiu de cuina CUBAT està format per nou restaurants -es a dir, nou cuines o nou cuiners- de la zona del Baix Llobregat. Dos cops a l'any fan un sopar especial al que es pot assistir o bé pagant o bé demostrant amb el passaport gastronòmic que ells mateixos editen que has passat per els nou restaurants durant els darrers sis mesos.  Es una mena de premi per als seus clients fidels i alhora una manera de fer pinya i colectiu.

En aquests sopars cada restaurant s'encarrega de preparar una part de la proposta i en la darrera edició del sopar CUBAT vaig tenir la sort de ser convidat a gaudir de la vetllada, que en aquesta ocasió encara era més especial degut a que alumnes de la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona crear obres en el mateix menjador on sopàvem. Es a dir, mentre ens ompliem la panxa també ens alimentàvem la sensibilitat estètica. Dos per un sensancional.

Per a rinxolar el rínxol cada restaurant havia de proposar uns plats amb un color determinat, que era  el que l'artista assignat utilitzava per a crear la seva obra. Per exemple un refrescant còctel Blue Margarita amb ostra ens va donar la benvinguda o un verdíssim trinxat de la cerdanya ens va servir d'entrant.

En total 30 preparacions acolorides i classificades de les que a mi personalment amb van agradar sobretot aquestes.

BLAU- Ostra amb una salsa d'alfàbrega, que en el meu cas és victoria segura perque em pirro per les ostres. I el còctel era molt refrescant i divertit, un gran blue margarita.

VERD - Un senzill trinxat de la cerdanya molt ben embolcallat per la clorofila verda i lluent. Un plat que mai falla i més si ja han baixat les temperatures com és el cas.

MARRÓ - Galtes ultra meloses amb xocolata. Bum!

Foto: Nuni

GROC - Sopa freda de tomàquet groc (oficialment gaspatxo, però jo no li dic gaspatxo a una sopa freda si no porta pa i all :P ). Una deliciosa aigua de tomàquet lleugereta i fresca.

Foto: Nuni 

NEGRE - Arròs negre fet amb trompeta de la mort i costella, que és una alternativa a la negritud de la sèpia i la tinta tradicionals. Al fer-lo allà mateix, al jardí, va donar un caliu festiu a la vetllada.

BLANC - De les postres, el que més em va agradar va ser la mousse de café blanc (les dues de la dreta) a les que jo vaig afegir aquesta salsa a mode de pintura blanca que era en base a arròs amb llet.

Queda doncs només agrair la vetllada al colectiu CUBAT, i encoratjar si és que tenim algun dret a fer-ho per a que continuin treballant per a dinamitzar la comarca i les seves cuines. Perque si algu ha de venir a salvar-nos d'aquesta crisi infecta que ens han construit a cop de totxana i retallada...em temo que haurem de ser nosaltres mateixos!