Comparativa europea: quantes birres pots fer amb el salari minim oficial?

O els rojos -com sempre- van exagerant la realitat (perque a veure, España va en la güena direcsión) i resulta que els salari mínim a Espanya és molt millor del que pensem (que va en la güena direcsión). O bé la cervesa és especialment barata per aquestes contrades (q.e.d que España va en la güena direcsión)

En todo caso, parece que no estamos tan mal? O potser sí?

Quantes cerveses et pots prendre amb el sou mínim de cada país:

Fuente: Incredible maps

de tinta de vi

Fantàstica idea del estudi Ladyssenyadora per a vestir un vi amb papers i etiquetes on la tinta està feta de vi. Una clucada de bellesa i complicitat!!

de al loro, que sembla que tornarà en Jan!! M'estic posant com un bacó...

Ara que sembla que en Jan està preparant-se per tornar, és el moment de publicar aquestes imatges baconianes que hem aconseguit gràcies a la Txell més vermella del món mundial. .Ens sembla un fàstic, però ens atrau i ens lliga a les tenebres... no podem deixar de mirar.

Menció especial als pinyos, realment fan venir dentera... #puajómetro #overloaded

Via bacon art

de panets de viena, kaiser panets

Espectacular com s'ho curren els papàs, en aquest cas amb uns fantàstics panets de viena o panets Kaiser recepta del mestre de mestres Daniel Jordà. Flonjos com els núvols, aquesta és la seva producció del dissabte, ayomàquerico.

Recepta panets de viena o Kaiser:

500 gr de harina de fuerza 
10 gr de sal 
20 gr de levadura fresca 
20 gr de miel o agave o jarabe de caña 
2 huevos grandes 
50 gr de aceite 
250/300 ml de agua 
Se puede decorar con semillas de amapola o sesamo Opcional y consejo de chef..poner una patata hervida de unos 50 gr en la masa 

 AMASAR Dejar reposar y que doble el volumen cortar bolas de 70/80 gr bolear 
Cortar con tijera una cruz encima o bien mirar en google como són e intentar imitarlos
 dejar doblar el volumen y cocer en horno a 220º durante 10 minutos (pintar con mezcla de huevoy leche antes de entrar al horno) 

Este es un panecillo que los de vuestra casa os pedirán sin desmayo ...los Kaiser vienen para quedarse!!!!

Aquest darrer està farcit de deliciosa morcilla patatera, un embotit extremeny similar a la sobrassada i que està fet amb llard, pebre vermell i patata cuita.

del gintonic modern: oiga que el primer toro ya ha salido...

Jo no he estat mai moranquista, la veritat. Però quan tenen gràcia, tenen gràcia.
Oiga que el primer toro ya ha salido, i l'altre sense acabar l'amanida!!! #cosesmodernes

de Pranez criança 2010

Fa unes setmanes vaig rebre un correu de part d'un company blocaire amb molts anys de pedigrí i que curiosament força vegades ha tractat al seu blog -en la meva opinió amb molt d'encert- el tema de les marques, els blocaires, la puresa espiritual i totes aquestes meta discussions que cada noranta segons apareixen en el món del 2.0 culinari.

Em va agradar la seva total transparència, ja que estava realitzant una feina de difusió d'una nova tenda online de productes gourmet high class, i així m'ho va transmetre. Em van demanar adreça postal i al cap d'uns díes vaig rebre aquesta ampolla de vi a casa sense cap altre compromís que tatuar-me amb una navalla toledana i a la natja esquerra en tipografia Comic Sans color Peach Passion  la marca www.gourmetpergaz.com.

El vi que em van enviar és un Pranez del 2010, DO Rioja monovarietal de Tempranillo: "elaborado con uva 100% Tempranillo. Por su cuidado proceso de producción y la calidad de su uva, este tinto despliega gran equilibrio entre fruta y presencia de madera. El Pranez Crianza 2010 dispone de un envejecimiento de 12 meses en barrica de roble americano y francés, mezcla que le confiere variados y ricos matices. Se trata de un crianza rojo púrpura, con aromas a mora y arándanos y especiados como clavo y canela. En boca deleita con una entrada amplia, un recorrido con estructura y un largo final."

A la familia els va agradar molt, i tenen molt més criteri que servidor en el tema vinater.
Us podria dir que al final he fet aquesta entrada per no haver de profanar el meu cos, que el cuido com un temple. Però no es veritat, ho he fet perque m'agraden els mails transparents, perque em va agradar molt el vi i perque joder... em fan por les agulles.

dhelado oscuro!!!

Via Facebook del graaaaaaaaan Dani Pantxeta

de UOC Meet: Gastronomia i Xarxes Socials. Alvideuuuu

Aqui tenim el video de la trobada/xerrada en que vaig participar fa unes setmanes dins el cicle de la UOCMeet d'Alumni. Amb els companys Silvia Soto, Daniel Jordà, Miriam Santamaria i Laura Solanilla vem xerrar una bona estona sobre la gastrosfera catalana i quina era la nostra visió particular d'aquest ecosistema.
En la primera part del video la Laura fa un anàlisi de l'estudi realitzat durant el 2013 en que es va radiografiar els blocaires de cuina i gastronomia en català. En la segona part hi ha les opinions sobre qué impulsa a començar el blog, que busquem els que en tenim un, com ens veiem d'aqui un temps, com ens agrada relacionar-nos via xarxes socials i altres aspectes metabloggers i una mica  xupapollistas. Però ep, es que es tractava d'aixó: de parlar sobre com ens vèiem 'nosaltres' :P

Gràcies Laura per proposar-m'ho i comptar amb mi per a aquesta xerrada tan agradable!

PD: algunes veus de confiança m'han dit que vaig xupar massa micro, cosa que faig evident aquí com a acte d'esmena i contricció. Malament starbase, malament!!!

de cigró: historia, receptes i una mica de sexe

Ciceró prengué el nom del insigne llegum, nascut a la riba oriental del Mediterrani i durant segles símbol de l'alimentació supervivent de la classe baixa i miserable. Fins i tot encara avui els francesos el miren amb una certa distància i costa trobar-lo a les cartes dels grans restaurants.

El cigrò ha donat moltes alegries, i en aquest article a gastronosfera.com explico la seva història, algunes curiositats fins i  tot una lligada al al sexe i finalment unes receptes de tota classe i condició entre les que s'hi inclouen les dels grandíssims xefs Carles Tejedor i Xabier Gutiérrez.

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/el-garbanzo-historia-recetas-y-sexo-lo-tiene-todo/#.Ut5Uw9K0o2w

Si vols coneixer més sobre aquesta lleguminosa, clica l'enllàç i al final de la lectura no et tallis en compartir en els comentaris la teva recepta de cigrò preferida. Allà, no aqui,que allà fa més feina!! ;)

del tomàquet més alt del món

- Terrícolas, llevadme ante vuestro líder.

Foto del astronauta Koichi Wakata‏ feta a 400 km d'alçada, a la estació espacial internacional, on el menjar fresc és una festa.

Via sploid  

de quiche de carxofa, la flor cuirassada.

Estem en plena epoca de la flor cuirassada, la carxofa de sabor intens que és un dels productes que més em fascina del regne vegetal. Així que cal donar-li sortida de totes les maneres que trobem, una d'elles en format quiche que és ben fàcil i permet molt bé anar al tàper de la feina l'endemà. Cop de microones i endavant les atxes!!! ;D

Quiche de carxofes

Ingredients:
5 carxofes 
2 porros 
1 ceba 
formatge ratllat 
crema de llet 
1 fulla de pasta brisa 
200 gr de bacon fumat 
2 ous batuts 
sal, pebre negre i nou moscada 

Procediment:
Tallar finament els porros i la ceba. Sofregir. 
Afegir immediatament els cors de carxofes finament filetejats. 
Quan estiguin fets, afegir una mica de formatge ratllat i crema de llet. 
En paella a part sofregir el bacó i afegir al sofregit. 
En un motlle de silicona estendre la pasta brisa. Punxar amb una forquilla perquè no s'infli. 
Afegir el farciment. Batre els dos ous, afegir sal i la nou moscada. Incorporar per sobre del farcits. Afegir formatge ratllat. 

En aquest cas les vores de la massa dels he plegat sobre el farcits. 

Forn màxim 1/2 hora.

del nou calendari culinari del Ejército de Tierra. Ayomá.

Si en els temps de Carme Chacón com a ministra de Defensa el mateix Ferran Adrià ja va col.laborar amb l'exèrcit, aquest any el calendari torna a tenir protagonistes de jaqueta i botons. Chicote, Arola, Freixa, García, Paniego, Morán,... fan receptes a les cuines de bases militars i es que diria que l'excercit veu en la cuina una manera de mostrar una imatge més moderna (caldria millorar el disseny, per cert).
 Ja el primer programa de MasterChef es va gravar en un ambient militar. Que dic militar, dic castrense que acollona més.

Jo soc pacifista (i parlo en general, res de banderes ni discursos identitaris: pa-ci-fis-ta). Un jodido posthippie de salón, així que ...inteligència militar, música militar, cuina militar :P

Qui el vulgui descarregar té una bonica versió en pdf a la web del Ejército de Tierra que inclou les receptes. De uno en uno, que hay para todos...
http://www.ejercito.mde.es/Galerias/Descarga_pdf/EjercitoTierra/Calendario/calendario_ejercito_tierra_2014.pdf

dels guanyadors per a la Master Class amb Jordi Roca, Javier de las Muelas i Meritxell Falgueras!

Ja tenim els guanyadors del sorteig per a la Master Class amb Jordi Roca, Javier de las Muelas i la Meritxell Falgueras d'aquest proper dilluns amb Creativesignatures. Haviem d'haver publicat la llista ahir, ho sé, però motius logistics ens ho van impedir. Així que donem fins a diumenge a la nit per confirmar que us va bé abans de passar als reserves per a evitar que les plaçes es perdin en cas que no hi pogueu anar :)

Com sempre, moment agredolç comunicar els guanyadors i saber que molts no esteu a la llista. Tot i que aquest cop tenim el puntet de que es podrà veure en streaming obert i per tant no us perdreu aquests grans mestres i el seu talent!

  www.creativesignatures.com/blog/primera-master-class-en-directo-de-creative-signatures/

The winners are:

-Ana Nualart (la cocinera de Bétulo)
-La cuina no fa por 
-Ágata Albero (receptes amb vida)
-Gemma (la cuina de casa)
-Maida (es quan menjo que hi veig clar)

Contacteu amb nosaltres via gastroblocaires (arroba) gmail (punt) com o per el facebook o per els mails que alguns ja teniu. A la resta us recordo que podeu seguir tota la master class en directe via streaming!! :)

de conserves (II). Historia i receptes de conserva salada

Si ja fa temps ens vem centrar en el món dolç de la conserva en aquest article, avui hem fet una ullada a les tècniques de conservació dels aliments salats. Heu pensat mai que la conserva es basa en alterar una d'aquestes cuatre variables? temperatura, humitat, pH, oxigen

Els aliments s'espatllen quan hi ha un equilibri de les mateixes i els microorganismes els poden colonitzar i els mateixos enzims dels aliments contribueixen a la descomposició. Si acidifiquem el medi (vinagres, escabetxos), eliminem la humitat (salaons, fumats), baixem les temperatures o en treiem l'oxigen (greixos, esterilització i envàs) aleshores ralentim molt la vida dels aliments. Tota aquesta teoria, algunes receptes i una breu historia de la conserva ho podeu trobar desenvolupat clicant aquí:

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/las-conservas-saladas/#.UtkmQNLuK2E

Com sempre, si us abelleix la lectura del article us agrairé mil si ajudeu a la difusió clicant al final en el botonet del 'megusta' i del twitter. I si ja deixeu un comentari la cosa serà sideral :)

de com obrir una ampolla de vi sense llevataps

No se sap mai quan estaràs al costat d'una ermita romànica amb una ampolla de vi que necessites obrir a cops de sabata :P

Via Microsiervos

de Jamie Oliver. Panegíric? :D

Jamie... T'ESTIMEM!!!!
Avui, una  entrada que m'ha quedat  una mica en plan panegirico. Però es que el  rubiales m'encanta!!!
Podeu llegir la entrada clicant aquí per a obrir l'article al gastronosfera:

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/jamie-oliver-el-chef-desnudo-y-comprometido/#.UtfXvLT75wE

We love you Jamie :)

de sorteig!! Invitacions per Master Class amb Jordi Roca - Creative Signatures

L'equip de Creative  Signatures (una web molona de cursos online de cuina i gastronomia  amb  mestres de la categoria de  Jordi Roca,  Carles Gaig, Javier de las Muelas, ...) ens regala  la  possibilitat de sortejar entre els Gastroblocaires cinc invitacions per a la MASTER CLASS que el proper dilluns dia 20 oferiran  en Jordi Roca, en Javier de las Muelas i la Meritxell Falgueras.

L'acte es celebrarà al  THE ACADEMY del Bar Dry Martini : C/Aribau 162,  BCN a las 18.30h 

Començarà a les 19.00h en punt però cal arribar mínim  20 mins abans perque durant la emisió no s'hi podrà accedir.

Emisió? directe?

Doncs sí perque aquesta Master Class s'emetrà en directe i en obert per a tots aquells que hi vulguin 'assistir' ni que sigui via monitor internetero. Això sí, nosaltres sortegem 5 invitacions per als Gastroblocaires que vulguin  tenir el privilegi de estar-hi personalment (cal ser  blocaire  culinari en aquesta ocasió).

Per  a inscriure's al sorteig només cal  que us apunteu en els comentaris d'aquesta entrada. El sorteig el farem divendres a la nit, per a que hi hagi temps de programar l'agenda i per  a que doni temps de confirmar als guanyadors.

Us abelleix venir a veure oficiar en Jordi Roca? fetitxisme culinary moment!! 

Un còctelamb Javier de las Muelas? coctel  glamur moment!!

Un vinet amb la Meritxell  Falgueras? Vinasso cuqui moment!!!

Doncs apunta't al sorteig!! Simplement... apuntat i molta sort!!!

de rovellons en conserva

Aquests rovellons van ser un regal del Tiriti per al Nadal. Es fan netejant bé uns rovellons de botó que es submergeixen en una barreja de vinagre, aigua i pebre molt en quantitats industrials. Sense coure ni res, a pèl. S'han de deixar unes 8 setmanes dins el pot ben tapat per a que els rovellons s'amarin de la força de la marinada i són ideals per a fer un vermut poderós.
Tremendos! :)

d'esmorzar de forquilla: Calçots day

Aquest passat diumenge de nou el festival del #esmorzardeforquilla a Ca l'Esteve s'ha fet corpori en taula llarga de vint persones on només la voluptuosa presència de calçots, jarret, truites d'all tendre i brou sublim ha superat la conversa plena de bromes i complicitats. El millor dels blocs són els blocaires, pordió.

Calçots, of course :)

Madejas, tripes de xai enrotllades i untades amb greix de xai. Xai? Sí, se nota se nota :)

Truita d'alls tendres, una debilitat personal que m'arriba des de la infància.



Torrijas amb crema. Pastissets fregits, m'encanten.

El nou vi dolç de Ca l'Esteve, estil Oporto!

de Restaurant Lautrec, gràcia en companyia :)

Visitem (amablement convidats) el Lautrec al barri de Gràcia. En un sopar d'aquells de complicitat amigatxa on la conversa amaneix la vetllada amb un punt d'alegria àcida i refrescant. El local, petit i recollit, ens queda com un guant per a deixar-nos anar amb les bromes i confidències.

Per al sopar, que al cap i a la fí suposo que és el que te relevància per a vosaltres, ens vem cruspir uns ous de corral amb boletus i foie caramelitzat. Colesterol molt fort i sabor encara més. Je.

Una cassoleta de faves i txipirons, combinació molt encertada de horta potent i mar

Tonyina, alvocat i tomàquet. Una combinacó canònica i clàssica per a un tartar resultón.

Tataki de salmó, amb sèsam envoltant les peces i una salsa dolçenca de soja i mel que personalment em va agradar molt. A mi lo dolçet acostuma a agradar-me per allò de ser encara una mica peterpanesc.

Per a les postres, molt bona la mousse de coco i pinya prèviament macerada en vainilla. La pinya i la vainilla són dels millors amants del món, s'estimen a besades :)

I per a acabar la nit, el meu primer còctel negroni (vermut negre, Campari i ginebra). Un còctel pontent dels que deixa petjada a la neurona del sabor (i el gaudi). Excel.lentment preparat per la Cris, que al començar la nit porta les regnes del local amb solvència i simpatia i al acabar oficia de barwoman on acumula molts anys de currículum i combinats.

Restaurant Lautrec C/ Tordera, 33. Barcelona. Tel. 93 611 00 16 o 674 079 424

Horari: De dilluns a dissabte. Menú migdia aprox. 12 €. Carta aprox 25 euros

de mai més serà el mateix: alcohol en bosseta de contrabando

El horror i la fascinació més absoluta per el concepte, les aplicacions, la música i el paisatge surrealista que pot sorgir als serveis de les discoteques per a estalviar-se  la pasta dels combinats -que sovint són de garrafa, per cert-. Omaigot.

de grelos, la floració invernal

Coneixeu els grelos? Sabeu que són els talls de floració del nap? I que es planten a l'Agost i surten a l'hivern? I que les fulles abans del grelo es diuen nabiza? Doncs tot això i molt més incloses quatre receptes molones que ens han regalat els cuiners Kike Piñeiro i Rocío Martinez ho podeu trobar aquí, en aquest article sobre el grelo que he publicat al Gastronosfera.com:

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/grelos-la-sabrosa-floracion-en-pleno-invierno/

de mok-bang, coreanes jalant i retransmeses per televisió... :O

Mok-bang, la nova moda televisiva coreana: veure jamelguers endrapant a casa seva o el que sembla ser casa seva. Incomprensible, però real. Aquí tenim Sandro Rey, allà tenen reines de la taula.

de la Coruña més cuqui: Pandelino

Durant aquests dies he gaudit tremendament amb la gastronomia gallega, on encara es manté una forta presència de la cuina tradicional en el dia a dia de les families. També en el moment de sortir a fer un vermut o prendre alguna cosa és habitual trobar tapes tradicionals, raxo, truites i demés tapes de tall clàssic.

Tot i això, els temps també avançen i es van obrint establiments que perfectament s'ajusten a un perfil que perfectament es pot homologar al de força locals que tant abunden a Barcelona o altres grans capitals. Locals cuquis, locals guais, cosmopolites. Moderns.

El Pandelino és un d'aquests locals de A Coruña que ara mateix ho està petant moltíssim. Un local obert on la primera part és una tenda de productes gourmet i delicatessen (ni un sol preu, deu ser car, sospito) i una segona part amb taules on abunda el public femení, no hi ha ni una pantalla de plasma penjada a la pared (decorada amb pissarres on una caligrafia perfecta exposa les virtuts dels menús i entrepans). Maco perque sí. Tot progressa i sincerament soc dels que pensa que hi ha d'haver espai per a tot mentre es faci bé i amb qualitat.

La meva tria va ser un bagel de salmó, que no dic que sigui cuqui perque sinó en David -i amb raó- potser em renyarà. Un bon bagel de massa ferma, crosta fina i amb un bon salmó. Ara que per a arrodonir la jugada em vaig pillar un bannofee: es a dir, galetes, plàtan, toffee i crema. De dieta? .... va a ser que no.

Un bon local a preus ajustats on prendre un berenar o fins i tot sopar. Ara, el pitjor que tenen és que són lents com poques vegades he vist a la vida. Lents no, lo siguiente! :D

de bonica gràfica sobre pizzes, fantasies sexuals i evolució amb la edat :D

La madurez sexual explicada de forma gráfica:

Eje Y: Preocupación por que el sexy chico que entrega la pizza en tu fantasía realmente te traiga una pizza'

Eje X: Edad

Nota mental: També val per a infermeres i termòmetres, nois? ;P

Fuente: smbc-comics

de 24.000 gallons de cervesa en plena fermentació

La pinta que tenen 24.000 gallons de cervesa fermentant. En gallons mola más, neng.

Via Gizmodo

de truita de patates sorprenent on menys t'ho esperes

De vegades la sort et somriu i trobes on menys ho esperes un regalet culinari, una benedicció dels fogons que et restaura l'ànim i et dibuixa el somriure. Això em va passar ahir mateix, quan en plena visita ventosa i plujívora a la platja de Razo vem decidir entrar en el Bar 'O Cordobés'. Situat a primera linia de mar i amb aquest nom podriem pensar que seriem victimes del turisticidi habitual que tantes vegades hem vist, però en comptes d'això vem descobrir un local de servei excel.lent, de cuina cerimoniosa (10 mins van trigar dedicadament a preparar un dels entrepans més complerts i grans que mai hagi vist en una barra) i sobretot d'una truita sideral.

Una truita amb patata de la zona, blanca, nívea. Amb ous de gallina de debó, de color intens i sabor omplidor. Feta gruixuda i flonja, molsuda i cuallada. Tot en un, santíssima trinitat i verge María. I sabeu el més espectacular? Venia com a 'pintxo' (heu vist el tamany??) de regal de la consumició.

Això que ara us explicaré és ben veritat: en acabar el pintxo em vaig aixecar fins a la barra, i li vaig demanar una nova racció. 'Está cojonuda', li vaig dir, 'Necesito otra dosis'.
El mestre em somriu, em posa un altre plat i quan li demano el preu em diu que va de regal. de regal, hay que joderse. Aquesta truita sideral i no em vol cobrar.

Li demano una zero més i li dic que és 'per fer-li gasto'. Torno cap a la taula amb el trofeu i em poso a pensar com explicar-ho.

d'escudella, potajes, cocidos i brous. J'adoreeeeeeee!!!

És la escudella i el potaje una menja ideal per a oficis del camp: es posa tot a bullir de bon matí sobre un foc i brasa i pots marxar a treballar mitja jornada mentre allò es cuina tot sol. Quan tornes al migdia tens el dinar preparat i llest que ni la termomix, escolti.

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/cocidos-potajes-caldos-y-escudellas-las-gastronomia-de-lo-cotidiano/#.UsVf7tLuI4s

Aquesta idea més desenvolupada i alguna altra la podeu trobar en aquest artícle del gastronosfera, on m'hi he deixat anar amb un tema que m'apassiona i em fa salivar. Visca el caldo, visca el fred, visca la menja de la terra.Però també hi trobareu alguna sublimació de cuina d'alta volada, com per exemple aquesta escudella d'Albert Adrià i el seu 41º :)

Si a vosaltres també us barrufa l'escudella i el brou, el potaje i el cocido... us demano que ens expliqueu quin truqui feu servir o quin ingredient us abelleix l'olla. Però feu-ho allà, al article original, plissssss :)))))

Article:
http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/cocidos-potajes-caldos-y-escudellas-las-gastronomia-de-lo-cotidiano/#.UsVf7tLuI4s