A molts dels lectors no crec que els sorprengui si explico que a banda de les receptes que apareixen publicades en els blogs, hi ha un transit intern de fotos i receptes entre blocaires i afeccionats a la cuina que funciona com a circuit secundari, intern i que molts cops aquestes receptes no acaben sortint a la llum digital del 2.0.
Aquesta recepta d'avui és una d'aquestes propostes que inicialment no estàven pensades per a apareixer en cap blog però que com que m'ha resultat tan apetitosa he decidit posarla en pixel sobre blanc. L'autor és un blogger iconoclasta, galego i molt vehement que a més a més és tecnòleg i en sap un niu: etxeoquehai, que va enviar ves a saber amb quines malèvoles intencions de provocar salivera les fotos d'aquesta empanada de calamarsons en tinta. Intencions negres sense cap dubte, no cal mirar més enllà del farcit de la seva empanada. Doncs contra la foscor llum i taquígrafs, galego, se siente: lo has petao.
Empanada de calamarsons en tinta
Ingredients:
Farcit:
Ceba , all , pebrot verd molt ofegats .
Molta ceba ( gallega! ) com per a tota empanada , una mica de sal perquè suï .
Afegir els txipirons SENSE AIGUA, foc fort , quan comença a deixar anar aigua baixar-lo.
Fregir un parell de dents d'all i una llesca de pa . Tirar en morter amb tinta i picar .
Afegir al guisat (una mica de vi , opcional) . Deixar coure .
Rectificar de sal . Deixar refredar , millor d'un dia per l'altre .
Massa empanada:
500 g farina (meitat força , meitat del país).
Mig quadrat de llevat premsat (opcional ment massa mare aka el puto tamagochi ).
Afegir aigua temperada amb sal .
Quanta aigua? ho faig a ull , fins que estigui lleugerament pringosa .
Deixar reposar tapada . En a una estona començar a pastar , i afegir una mica de farina si ho requereix . Fins que estigui suau , elàstica , etc .
Es posa a fermentar tapat fins que tripliqui o així el volum (unes tres hores , depèn) .
Aquesta és una massa de pa blanc: es el que es vol, és una massa programada (com la de la majoria de les epmpanadas) caldria afegir el greix del farcit i tornar a fermentar. En aquest cas no, perquè el greix té un color fastigós i perquè el pa ha de resultar més sec .
Es divideix en dues parts la massa, es pasta de nou i es passa pel corró: massa fina , com més fina millor. Es posa la primera capa en una safata i es cobreix amb la segona capa (la de baix una mica més gruixuda) . Es tanca amb els ditets que Déu ens va donar. S'obre un forat al mig que farà de xemeneia.
Foc escalfat a 200 graus . Sense aire, foc dalt i a baix. Fins que estigui ( 30-40 minuts ).
Qui tingui curiositat per a veure la jeta d'aquest celta al que tinc com a privilegi de comptar entre els amics aquí el teniu, descolorit i cantant per partida doble. Li falta el drakkar al paio.
Molt bona!!!!
ResponEliminaQue bona que deu d’estar Ummm
ResponEliminaUna abraçada
ara no m'ha quedat clar si, a part d'escriure en pixel sobre blanc (m'encanta!!!!!!) la recepta, també has cuinat tu l'empanada...
ResponEliminashhhh.....Gemma..... ni la ha cocinado ni la ha catado.... creo recordar que se zampó una de pulpo chez moi... pero juro por el santo cristo de Fisterra que la próxima vez se va a jartá a amasar, que para eso hace cursillos de panes creativos....
ResponEliminaCarai!! portava bona estona sentint a aquest paio, que per cert sona molt bé i ara se m'atura al fer el comentari!! La empanada no l'havia vist mai amb xipirons però pint molt bé, i la música del teu amic també! Marta
ResponElimina