Sincerament, la primera impresió és que alguns van traspassar algunes linies amb el tema de la gastronomia molecular (quins temps aquells!) i encara no han tornat de la seva excursió mas allá del muro. Perque l'estri està pensat justament per a poder envoltar d'un aroma concret la recepta aprofitant la proximitat absoluta entre els sentits del gust i de l'olfacte. Aromes per tant que són un afegitó extern a allò cuinat, tot i que formen part de la recepta en tant que s'afegeixen al conjunt. Es com agafar una picada, fer-ne potets i en comptes de posar-la al suquet afegir una goteta per a perfumar la mossegada.
Si no recordo malament, hi havia un plat al Bulli que es degustava tot olorant una branca de romaní. Com a divertida forma de gaudi i experimentació puntualem sembla perfecta. Com a proposta seriosa per a construir un menú on els plats estiguin perfumats per quelcom més que ells mateixos em sembla una merda pinchada en un palo. Nonsense.
Es clar que potser em faig gran i em torno sospitosament conservador, tot podria ser. Però a mi en això no m'hi trobaran. Els inventors > http://molecule-r.com/
3 comentaris:
Jo també em dec estar fent gran perquè tampoc m'agrada. Si un plat fa perfum de bolets (per exemple), que sigui perquè te'ls han posat allà, i te'ls puguis menjar!!!!
Petons
El caso es que se las inventan para vender lo que sea y los hay que pican, aunque lo que sea sea -valga la triple redundancia- una mierda pinchada en un palo (o en un tenedor), envuelta en celofán, atada con un cordelito y colgada en la pared de un escaparate, pongamos por caso. Aunque si huele a Chanel nº 5...
Berebundo de Atalante
Jo estic amb la Margarida: si un plat fa olor d'alguna cosa, que sigui per menjar-t'ho. A part, val la pena recordar que un dels usos de les espècies (sovint també molt oloroses) és precisament amagar el mal estat dels aliments... així que també seria possible que et col·loquessin gat per llebre. Gat en descomposició, en aquest cas!
Publica un comentari a l'entrada