Doncs un sopar amb Xesco Bueno gastromimix i la seva uànderful esposa Maria on el xef et prepari plats sense txitxa però amb molt de punch. Un bacallà amb ceps de quitar el sentío i un sorprenent bacallà cuinat amb una mena de salsa lligada feta amb aigua de coure arròs blanc i llet de coco.
El bacallà amb ceps, intens i profund. Un mar i montanya ensense carn de montanya però amb molt de bosc. Tremendo.
I el segón, novetat de temporada, bacallà preparat amb una salsa a base d'aigua de coure arròs i llet de coco.
Es a dir, una emulsió (tenía una textura similar al allioli però amb un color blanc de neu) on el midó en boca regala viatge instantani al passat infantil que tots compartim: arròs blanc regat amb oli. I el puntent exòtic de la llet de coco que també transporta als currys asiàtics, formant una combinació subtil i alhora emocionant. De fons... pèsols de l'hort de Ca l'Esteve. Brutal.
Bacallà, més bacallà, ceps, salsa molona i conversa on altre cop tinc la sensació d'haver parlat massa.... No em direu que no és pas un divendres santíssim!!
4 comentaris:
mmmmmmmmmmmmmmmmmmmm
Pues ayer, con el bacalao elaboré una porrusalda con la que me puse púa en la comida -oh yeah-, y el sobrante para la cena (me supo a poco). Por otra parte, no le haría ascos a esos platos del señor Bueno.
Berebundo de Atalante
Unmmmm, mere meva, bacallá !!!
bacalhau é muito bom! Com certeza que tenho de experimentar -se sei faze-lo, é claro-. Obrigada pela sugestão!
Publica un comentari a l'entrada