Ja sé que és un concurs, i que per tant hi ha un element competitiu implicit que no es pot evitar. Però destacar constantment aquesta competitivitat i enfrontament allunya el que suposadament es vol homenatjar (la generositat de la cuina casolana, diaria i persistent que tradicionalment han fet les mares -ara ja no només elles, afortunadament-) de la realitat que apareix a la pantalla. No em barrufa. Si com diuen volen fer un homenatge a les mares, hi ha altres maneres de subratllar la seva feina. I repeteixo: és un concurs i és competitiu, però en l'amaniment dels matisos és on es puleixen i es fan memorables molts plats o es disgusten els sabors.
Això sí, m'agrada que darrera tota aquesta tensió competitiva formal de vegades apareix l'humor i la energia positiva que espero i desitjo realment regni en el plató. I en Sergio Fernandez, chef presentador, que transmet bon rotllo i de tant en tant s'apropa a la càmera per xiuxiuejar comentaris de tècnica culinaria sobre com estan cuinant els concursants. L'anàlisi del plat que fa la jurat Maria Jimenez em sembla molt teatralitzat -un tó massa Risto, per al meu paladar- però analiticament encertat, es transmet força bé una bona manera d'analitzar un plat que va molt més enllà de 'está rico' o 'está malo'
Resum: un titol horrible que transmet una idea horrible sobre un format competitiu i força histèric... amb algunes pinzellades ben interessants per part del presentador i la jutjessa. Una pena, els matisos de vegades marquen la diferència.
No he vist mai el programa, però estic d'acord amb tu que el fet competitiu s'allunya del tot amb el concepte real de dedicació a la cuina de les mares que cuinen a casa :(
ResponElimina