Ja sé que és un concurs, i que per tant hi ha un element competitiu implicit que no es pot evitar. Però destacar constantment aquesta competitivitat i enfrontament allunya el que suposadament es vol homenatjar (la generositat de la cuina casolana, diaria i persistent que tradicionalment han fet les mares -ara ja no només elles, afortunadament-) de la realitat que apareix a la pantalla. No em barrufa. Si com diuen volen fer un homenatge a les mares, hi ha altres maneres de subratllar la seva feina. I repeteixo: és un concurs i és competitiu, però en l'amaniment dels matisos és on es puleixen i es fan memorables molts plats o es disgusten els sabors.
Això sí, m'agrada que darrera tota aquesta tensió competitiva formal de vegades apareix l'humor i la energia positiva que espero i desitjo realment regni en el plató. I en Sergio Fernandez, chef presentador, que transmet bon rotllo i de tant en tant s'apropa a la càmera per xiuxiuejar comentaris de tècnica culinaria sobre com estan cuinant els concursants. L'anàlisi del plat que fa la jurat Maria Jimenez em sembla molt teatralitzat -un tó massa Risto, per al meu paladar- però analiticament encertat, es transmet força bé una bona manera d'analitzar un plat que va molt més enllà de 'está rico' o 'está malo'
Resum: un titol horrible que transmet una idea horrible sobre un format competitiu i força histèric... amb algunes pinzellades ben interessants per part del presentador i la jutjessa. Una pena, els matisos de vegades marquen la diferència.
1 comentari:
No he vist mai el programa, però estic d'acord amb tu que el fet competitiu s'allunya del tot amb el concepte real de dedicació a la cuina de les mares que cuinen a casa :(
Publica un comentari a l'entrada