Un gag per criticar l'alarmisme quimiofòbic que ens rodeja. Es pot parlar de tot i soc el primer conscient que la indústria busca el benefici al compte de resultats, com sigui aquest és l'objectiu i no pas cap altra cosa.
Però cal parlar sempre amb raons i arguments sòlids. 'Esto no lo como, porque es todo quimica' és una frase absurda que estic cansat de sentir. Tot ho és de química! Començant per l'aigua: dihidròxido de oxígeno.
Personalment em sento molt més inclinat cap a la crítica als mètodes de producció i distribució del que mengem que no pas a aquesta suposada quimica afegida a la quimica que ja són els aliments de forma natural. El que em molesta i em preocupa és que un aliment estigui conreat a milers de quilòmetres de forma contaminant i agresiva cap a variants tradicionals. No pas que a la llauna hi porti un conservant antibotulimic que està garantint la meva salut...
¿Sabemos lo que comemos?
Via microsiervos
Estic molt d'acord amb tu, sobretot en la segona part de la teva argumentació.
ResponEliminaHi ha molt de rebuig a tot amb molt desconeixement, però també ho entenc i en bona part ho comparteixo, perquè crec que davant de la indústria hem de tenir una gran desconfiança. Segurament molts additius, conservants, etc., són naturals i no fan cap mal, però estic segur que d'altres sí, i que si ho saben no ens ho diuen, i si no ho saben, tampoc no fan res per saber-ho, perquè no els interessa gastar diners per garantir la seguretat dels consumidors si no se'ls obliga i no se'n poden escapar.
Hem vist moltes vegades com productes que s'havien consumit durant molts anys es prohibeixen o s'arraconen discretament. En qualsevol cas, l'administració no té prou mitjans per garantir la nostra salut, i de les garanties de la indústria no me'n puc refiar perquè la seva prioritat, com tu dius, és el compte de resultats, no la meva salut, per això entenc molt la desconfiança de la gent. No tinc més arguments sòlids, però aquest m'ho sembla molt.
Caldrà parlar amb els de Mercadona, doncs. juas, juas.
ResponElimina