divendres, 23 de maig del 2014

de la capacitat del plaer gastronomic segons Brillat-Savarin


Resulta curiós i paradoxal que en J. Anthelme Brillat-Savarin -autor del primer gran tractat de filosofia gastronòmica- i gourmand i dedicat a exprèmer amb fruició el suc del gaudi alimentari  tingués en tan poca estima la capacitat de percepció del plaer del que som capaços els humans.

Segons la seva visió de la jugada, l'èsser humà està molt més capacitat per a la percepció del dolor que no pas del plaer. Així ho expresa en aquesta obra que en la meva opinió és un imprescindible -ara en diuen un must- per a tots aquells que ens agrada parlar, pensar i donar-li voltes al tema de la gastronomia:

"En primer término, encontramos aplicada aquella verdad, por desgracia demasiado general, que proclama que el hombre está más fuertemente organizado para el dolor que para el placer.
En efecto, la inyección de substancias acres, agrias o amargas en sumo grado, son capaces de hacernos sufrir sensaciones extremadamente mortificantes o dolorosas. Hay quien opina que la causa porque el ácido hidrociánico mata instantáneamente consiste en el dolor vivísimo que produce, que sin extinguirse no lo resisten las fuerzas vitales.
A la inversa, muy pequeña extensión posee la escala que recorren las sensaciones agradables, y aunque la diferencia sea bastante notable entre el sabor insípido y el que sionjea al gusto, no aparece, por cierto, grande el intervalo entre lo que se está reconocido como bueno y lo que tiene fama de excelente. Esto queda explicado con el ejemplo siguiente: Tómese como primer grado de la escala el cocido confortante, sin grasa y substancioso; como segundo, un buen trozo de vaca y como tercero, faisán guisado hábilmente."
Fisiología del gusto. J. Anthelme Brillat-Savarin


Estic en total desacord amb aquesta afirmació i em sembla que aquesta escala és d'un reduccionisme que esparvera. Tot i això, reconec que també m'he trobat amb personal que menja com les gallines i pràcticament tant li fa el que li posin al plat, talment sembla que tot li produeix la mateixa sensació de confortant atipament animal.
És el vostre cas? Sou de pocs matisos en el gaudi o per el contrari teniu paladar sensible? Molt millor ser del segón grup, on vas a parar... :D

2 comentaris:

  1. Millor ser del segon grup.... i tant! Encara que tots tenim moments, que com bé dius, mengem com gallines, mengem per menjar!
    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
  2. Jo crec que sóc una mica de tots dos costats. Sóc capaç de gaudir d'un platet d'arròs caldós i d'un foie en la mateixa mesura. Dec tindre el paladar poc educat... Ara, com diu la Dolça, millor ser del segon grup.

    ResponElimina