Ja fa anys vaig dedicar una entrada a explicar quina era la particularitat del 'millor' café del món, aquest café que un cop passat per el tracte digestiu d'un tipus concret de civeta adquireix un aroma i sabor que el fan el més exclusiu i car del planeta. La teoria -l'origen natural del fenòmen- ens diu que aquests animals escullen el café al seu punt òptim de maduració, gra a gra, de forma que el resultat del procés químic dins el seu cos amb els millors grans possibles és una benedicció de la naturalesa que els humans hem sabut descobrir i gaudir. Si ets ric, es clar, sino te jodes. Es lo que hay.
El que no habia imaginat és que aquest mateix sistema social que tenim muntat en que si no ets ric te jodes, fa que hi hagi una explotació fastigosa i menyspreable de les pobres civetes, condemnades a viure en miserables gàbies sense llibertat de moviments, sense conèixer ni relacionarse amb els seus congèneres i obligats a una dieta exclusiva de café que els malnodreix i fa enmalaltir.
No te gaire mèrit dir que ja no em barrufa una tassa de cafe Kopi Luwak, entre altres coses perque mai no he tingut ni la opció a tastar-lo, està fora del meu abast econòmic. Però com a minim queda expresada el meu fàstic i condemna per a aquesta pràctica de maltractament animl -i de pas a totes les demés que converteixen la vida d'un animal en un infern només perque hi ha un profit econòmic-.
Aquesta info m'ha arribat via Salvador Sans, torrador i apassionat del cafè.
1 comentari:
per una vegada val la pena ser pobre...
Publica un comentari a l'entrada