El que més em va agradar de tota la conversa que vem tenir amb l'Olaf i en David va ser l'estona en que ens van explicar la millor manera de fer un tast de cervesa, que per motius obvis és diferent que el procediment del vi. Tenir mestres que et descriuen cada pas per a que l'entenguis i ho puguis aplicar en el futur és un dels grans plaers que em dona la vida. I no ho dic per dir.
Obviament, el que segueix està molt lluny de ser un taller de tast com Escoffier mana, però sí que són algunes de les coses que m'han quedat gravades i que ja aplico desde aquell dia :)
Primer fet evident: la cervesa té escuma -de fet no es diu escuma, sino que n'hem de dir crema-.
La qualitat de la crema (tamany i regularitat de les bombolletes que la formen, perque la crema és una emulsio i concretament una dispersió coloidal) així com el color de la mateixa és un primer paràmetre a valorar. També la seva persistència en el temps i la forma en que va deixant marca a la paret del got o copa. Els dibuixos i figures d'escuma reben el nom d'encaix de Brusel.les.
Encaix de Brusel.les, que va marcant cada glopada. Fuente
Un segon paràmetre -que aquí si que coincidim amb el vi- és el color i el grau de transparència de la cervesa. I vam aprendre a deixar marcada la nostra petjada dactilar i tractar de veure-la a través del got. D'aquesta manera ens fem una bona idea de com de tèrbola és la cervesa. El color i l'aroma previ a fer la glopada ens suggereix com de intensos seran els matisos torrats i amargants que hi trobarem, però no sempre coincideix! Això forma part del joc del tast :)
Una cervesa daurada amb escuma molt persistent i gens amarga. La rossa, my favourite. Molt lleugera i amb poc caracter amargant.
També es clar, els aromes que despren. Va ser curiós quan ens van recomanar fer un primer glop de cervesa lleuger per a fer una entrada en la boca, sense analitzar. I analitzar el segón glop amb detall concentrant-se en la diferència de sabor més dolç en la punta de la llengua i amb domini dels amargs un cop passa cap a la gola. La persistència d'aquest amargor i de la sensació general, un altre factor.
La cervesa fosca podria semblar la que havia de ser més forta i amarga, però no ho va ser pas. Una cervesa prou amorosida amb retrogust a regalèsia, força espectacular. Em va recordar llunyanament a una cola de la que en diré zero lletres del nom, juas.
Desde aquí vull donar les gràcies al David i a l'Olaf -a la foto en la zona d'el.laboració situada al final del local- per el seu mestratge i les dues horetes que es van passar practicant una mica d'òsmosi del coneixement a servidor i resta d'assistents. Moltes gràcies!
La Cervesera artesana, Sant Agustí 14. Barcelona
http://www.lacervesera.net/
"La imaginación al poder", decían aquellos estudiantes traicionados por los partidos políticos (supuesta izquierda incluida) en el París y mayo sesenta y ocho. Hoy, puesto a imaginar posibles, imagino esa cerveza acompañada por sa sobrasada mallorquina de más abajo. Con estos calores, Uau!
ResponEliminaAlberto Corasón de Sandi
El món de la cervesa és enorme, i jo em sento una completa ignorant. Tot i ser abstèmia, el tema dels tastos i dels maridatges el trobo apassionant.
ResponEliminaImagino que un abstemi com tu també va gaudir al 100% d'aquesta ocasió tan interessant!
Gràcies Òscar. Sempre a punt per compartir una altra rossa amb tu.
ResponEliminaGemma: realment jo també soc un abstèmi enamorat del món del tast. Perque quan qui en sap t'explica hi trobes un plaer doble o triple a l'experiència :)
ResponEliminaMeri, gràcies a vosaltres! :)
Això del blog és un perill...
ResponEliminaConfeso que abans d'obrir-lo no m'apassionava massa la cerevs (sí el vi) però des de que ens vem iniciar en el món he après a valorar-la, catar-la i ara la trobo taaaant bona! :D
Gràcies per venir Òscar! Com sempre gran post!
Petons!