del MAD, coneixements gastronòmics d'alta gamma a disposició de tots.

Soc el primer en reconèixer la meva desinformació, mea culpa. Fins que la sacsejada mental d'aquest post de Jorge Guitián (...Y mientras tanto en España...) em va alegrar el dia. Vaig descobrir una mina de coneixements gastronòmics d'alta gamma disponibles a la web del MAD Symposium. Es clar que jo no pecava del  complexe de superioritat que denuncia el post, sino per des-co-nei-xe-ment. No se que és pitjor, jutgeu vosaltres mateixos...heh.

El MAD és gastronomía ben entesa, es a dir, l'estudi de la relació entre l'home i la seva alimentació i medi ambient. Definició amplia i certa d'aquesta disciplina que va molt mes enllà de la cuina i del que tastem a taula en sentit estricte. De vegades em venen preguntes quan sento la expresió 'restaurant gastronòmic' però penso que els consensos i contextes també tenen la seva funció.

M'ha agradat molt la presentació de Dan Barber per parlar sobre el blat, i especialment la de Michael Twitty sobre la injusticia social i la alimentació de l'Amèrica sudista a través de la història d'una dona originariament capturada a Senegal i convertida en esclava.

Michael Twitty: "Southern Discomfort — Confronting Culinary Injustice" from MAD on Vimeo.

Dan Barber: "The Taste of Wheat" from MAD on Vimeo.

Sobre la sobrada mental que entre tots portem a sobre -que ens fa mirar-nos el melic i no albirar moltes de les coses interessants que estan fent i creant els nostres veins de menys anomenada- és denuncia descarnada i crua en el post de'n Jorge. Poc més a afegir, crec que ha fet un diagnòstic excel.lent.