És impossible no estimar-lo una mica al Daniel Jordà.
Al final quasi se li escapa el dir la paraula 'arte' perque en el fons aquest forner creatiu viu el seu ofici com la vàlvula d'escapament de la seva creativitat artistica. Jo sempre he pensat que l'art i la gastronomia son mons diferents, i que quan un cuiner o pastisser em parla de fer art potser s'ha aborrit del seu ofici. A aquest despentinat genial se li barrejen les coses, però és que ell ho viu així desde que encara no tenia barba. I a mi em sembla fantàstic.
Per cert, aquest pa amb madalenes a dins és una autèntica passada, quan el vaig tastar em va quedar el dubte de com reaccionarà aquest meta conjunt si el suco en una tassa de llet calenta de matí de diumenge especial.
Vaja, avui és diumenge 9 de Novembre... tinc una idea.
2 comentaris:
Un buen tipo, "titeñó".
Alberto Corasón de Sandi
que tal la idea de anar a votar???
Publica un comentari a l'entrada