del donut farcit de gelat. Seguim amb el sucre pujadet

Ahir parlàvem del crookie (mig croissant i mig galeta), avui seguim amb el tema dolç per una sorpresa que m'he trobat de matinada:

Seguir un putuamo com en George Takei a Facebook dona moltes satisfaccions. Entre altres, aquesta petit troballa de donuts amb topping i farcits de gelat, quelcom que sona molt USA i que ja tinc ganes de veure si ens ho trobarem per aquí.
Ara us deixo, haig de contestar un uasap d'urgència del Jordi, el meu dietista.

del crookie, más allá del cronut...

Després del cronut arribà el crookie. Sabeu què és el crookie? Doncs una barreja entre croissant i galeta.
Si jo hagués de traduir el nom ho tinc clarissim, en diria CASTAÑO OSCURO.

Vist a Foodiggitty

de Guia de agricultura ecolóxica

Jo no soc gaire bon cultivador, de fet a casa tinc un Aloe Vera que ho aguanta tot i de tant en tant em dedico a cultivar algunes aromàtiques fins que em canso de regar i les pobres digievolucionen cap al gran backup del cel de les plantes. Però m'ha arribat -via celtiña hostigador- aquesta guia de agricultura ecològica que és molt complerta dins de ser una guia introductoria. Aclareix molts conceptes d'una forma força resumida i alhora prou extensa com per a fer-se una bona idea global del que implica i representa cultivar 'ecològicament'

La guia la podeu trobar en pdf en aquest enllaç de la web http://www.sogama.es/es/info/publicaciones
Per cert, està en gallec però soc dels que pensa que en realitat amb una mica micona petita de ganes i bona voluntat qualsevol que parli català o castellà pot llegir i entendre un text en gallec. I viceversa, per cert. Tot i que sovint el personal s'estima més tancar la closca, no sigui cas que li entrin idees noves. Heh!

del macaronsaurus i altres bèsties dolces

Heh, que no falti l'humor. Creacions d'Alejo Malia.
Vist a behance.net (allà hi ha més) via microsiervos

de pop guisat amb patates i mongetes

Tenia al congelador uns pops de mida petitona, no prou formosos com per a fer un Polbo a feira en condicions, on les monedes d'octòpode han de ser generoses i radiants per a que realment l'àpat tingui gust de festa. Però era diumenge i per tant volia portar a taula alguna cosa que sortís de la rutina setmanal i vaig decidir fer un estofat amb el pop i les patates. Si n'hagués tingut també hi hagués afegit unes mongetes tipus pocha o uns fesolets de Santa Pau, però amb la mongeta verda també ha quedat rebó.

Alerta, és estofat i no simplement guisat perque durant la cocció la tapa ha estat sempre posada capturant aromes i essències. Es a dir, estofant. El plat és ben senzill i el resultat molt gustós, la única clau és la cocció inicial del pop que ha de ser prou perllongada per a que quedi tendre i no excessiva per deixar-lo rendit i sense tremp.

La recepta:
Estofat de pop, patates i mongeta verda

Ingredients
Aprox 1 kg de pop

El mateix pes del pop en patates
500 g de mongeta verda
Dues dents d'all

Fulles de llorer

Una parell de cebes tendres
Una cullerada de carn de nyora
Oli d'oliva

Sal

Pebre vermell de la Vera
Pebre

Procediment

Posem aigua abundant en una olla gran i li posem una de les dues cebes tendres juntament amb una fulla de llorer. Quan està bullint amb violència hi posem el pop 'espantant-lo' tres vegades. Així la pell quedarà més sencera. El coem segons la mida, els meus han trigat aproximadament mitja hora perque eren força menuts. Un cop  cuits els reservem.

En una cassola posem unes cullerades d'oli i hi enrossim molt lleugerament unes dents d'all, hi posem la ceba picada tan finament com podem i la sofregim un parell de minuts.
Pelem i tallem les patates que afegim a la cassola. En aquest moment hi posem el pebre vermell i la carn de nyora, ja tenim la base. Ho remullem amb aigua de cocció dels pops i les posem a coure amb la tapa posada. Quan porten cinc minuts afegim les mongetes tallades i també els pops a troços per a que continuin aportant sabor al conjunt. Acabem la cocció durant uns quinze minuts ben tapat, trigarà en funció de la mida de les patates.

Quan servim, li posem una mica de pebre vermell de la Vera extra i un rajolí d'oli.

de lomo doblado, la recepta de la Brigi i una vida de feina...

Aquesta setmana tinc el pare de aniversari.

Son molts anys doblando el lomo: fill del barri del Polvorín -darrera l'estadi d'atletisme Joan Serrahima, un nivell per sota del barri de aluvión- va començar a treballar quan el van fotre fora de l'escola perque ja sabia tot el que el mestre ensenyava en aquella classe de curs únic, tots els nens de totes les edats en la mateixa aula totum revolutum.

Eren els primers anys cinquanta i amb tretze anyets a fer d'aprenent a una imprenta. I a doblar el lomo, noi.

Per aixó avui us porto aquesta recepta de lomo doblao, fantàstic embotit casolà que va preparar la Brigi, que és la cosina de la mare i com podeu deduir... ben extremenya :) Per cert, destacable que el lomo doblao no porti pebre vermell sent un producte típic d'Extremadura :O

En tot cas, està bonissim i és una gran alegria que la gent encara el prepari a casa seva. O no?

Lomo doblao de la cosina Brigi (del pueblo, a Extremadura):

Ingredients: 1 lomo iberico.
Tripa de vacuno,
Manteca de cerdo 
Pimienta negra,
ajo machado,
aceite oliva,
sal  
cuerda para atar 

Procedimiento:
Poner el lomo en sal durante 24h para sacarle el agua, se limpia la sal y se cuelga para que escurra.
Se fríen los ajos en aceite y cuando está templado se introduce el lomo en el mismo para que se impregne.

Se unta el lomo con ajo crudo, pimienta y manteca de cerdo. Se dobla con la parte más grasienta hacia el interior y se embucha en la tripa.  Untamos la tripa con aceite, lo atamos para que no pierda la forma y lo colgamos para curar.

de Nessie, el cucharón definitivamente molón

#Megusta

#Loquiero
#Lonecesito

 Vist al Facebook d'una amiga que sempre te la antena posada a la vida amb txispa :)
A la venda aquí, per cert

de Video-taller de Daniel Jordà. 4 hores resumides en 9 videos i 4 receptes.

El post d'avui es resumeix ràpid:

DANIEL JORDÀ + VIDEOS + TALLER DE PA AL SEU OBRADOR + ¿#TELOVASAPERDER?

I es que el Putochef Daniel Jordà ens va deixar enregistrar tot el seu taller i posar-lo a internet per a contribuir a la difusió de la paraula del pa. I aquest és el resultat de les nostres pobres habilitats audiovisuals :D
El podeu consultar complert en aquest link, quatre hores resumidetes en 9 videos i quatre receptes!

http://www.gastronosfera.com/es/tendencias/hacer-pan-en-casa-taller-practico-con-el-maestro-daniel-jorda

Comentaris i interaccions... al article de Gastronosfera, plis :)

de migas de casa, de mi casa, claro. Heh!

A casa els pares els agrada exercir periodicament d'extremenys, una bona manera és fer-ho amb les migas. El meu pare portava un temps donant la tabarra amb el tema i li han caigut de dinar de diumenge by surprise. Un plat senzill i saboròs, en realitat una mostra d'enginy culinari al que la falta de glamour condemna força injustament.... i que porten una estoneta de feina, es clar. :D

Nota: la foto està moguda... si es que la edad ja no perdona..eh, familia? :P

Receta de Migas simples 

Ingredientes
1 pan de migas + 220 cc agua

pimiento verde y rojo

panceta

ajos

sal, pimentón de la Vera.
Aceite de oliva virgen - si puede ser del pueblo, mejor-

Procedimiento

La noche anterior se ponen las migas en un cuenco y se   espolvorea por encima los 220 cc de agua.

Darle vueltas y tapar con un paño.

Al día siguiente: Se fríen los pimientos verdes y/o rojos, los ajos y la panceta en unas cuantas cucharadas de aceite. Cantidad exacta... como decía mi abuela: la que admita. O dicho de otra manera, la mínima que nos permita freírlo todo. Se reservan.

En el mismo aceite se echa una cucharadita de pimentón de la vera, sal y un poco agua. Agregar el pan migado y dar vueltas hasta que estén hechas. Han de quedar un poco húmedas (pero no mojadas).

Se le añaden los pimientos, los ajos y la panceta.

Estas migas son exprés y sencillas. Hay quien las acompaña con naranja, uvas, sardinas, aceitunas etc...

de Fira de la Candelera. 164 i pujant.

Un cop més -i ja són cent-seixanta-quatre vegades-, arriba la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Entre la multitud d'activitats trobem un bon reguitzell d'events relacionats amb la gastronomia, especialment la relacionada amb el glop. Ens crida molt l'atenció el maridatge entre cava i cuina de bacallà, un dels nostres ingredients fetitx :)

Tota la info la trobeu a www.firacandelera.cat i ... ens veiem a les fires!!! :D

de la vainilla, la orquidea de la cuina

Sabieu que la vainilla ès la vaina d'una orquidea? I que per a aconseguir que desenvolupi tots els seus aromes cal un llarg processat de la mateixa? I que durant un temps el comerç mundial va ser dominat per l'imperi espanyol donat que només es podia cultivar a centreamèrica?
Tot això i més, juntament amb cinc receptes que fan servir la vainilla ho podeu trobar en aquesta entrada publicada a Gastronosfera:

http://www.gastronosfera.com/es/tendencias/vainilla-la-orquidea-de-la-cocina-historia-y-algunas-recetas

Els comentaris (i si voleu col.laborar compartint-ho) allà, plisssss :)

de la bellesa, fotos de Chema Madoz.

Via el timeline facebookero de la wonderful Mª Angeles Torres (cookmetender) descobreixo el treball del també fotògraf Chema Madoz. Imatges en blanc i negre enginyoses i d'una bellesa relaxant i evocadora. O com a minim a mi m'ho sembla.

Impresionant, val la pena passejar una estona per la web d'aquest fotògraf  que és també poeta visual -tot i que ara mateix no te online cap colecció amb protagonisme culinari-.

de sandwich de tòfona i ganache de xocolata. Sopar by Xesco Bueno

Aquesta setmana hem tingut una d'aquestes vetllades que a tots ens carreguen piles i ens omplen una mica el marcador de joia i felicitat en el joc de rol que és la vida en el perromundo. En Xesco i la Maria ens van convidar a sopar el que va ser un festival de llum i sabors en companyia (Massitet i Susanna, Marina i Manel, Pantxeta i Julia). El menú va incloure ostres en escabetx, tiradito d'angules i sobretot un pollastre de pagès de rostit sensacional i golafre. I conversa, molta conversa.

A les postres, una recepta que el mestre Xesco ens va comentar que havia vist en algun dels llibres de la seva extensíssima biblioteca gastronòmica. Es tracta d'uns sandwitxos de ganache de cacao amb làmines de tòfona (d'estiu, heh!). Fàcil de fer i resultons al màxim per a un sopar de gourmets que volen fer-se el seu... :D

La recepta, sandwich de ganache i tòfona
Nota: donat que estàvem en un sopar no em vaig posar a demanar quantitats exactes al Xesco. Per exemple no li vaig demanar com havia fet el pa de pessic de xocolata. Així doncs, el concepte és el que compta: ganache i tòfona: el que ens va enamorar a tots :)

Ingredients:

Per a la ganache: 1dl crema de llet 200g xoco negre, 200g xocolata amb llet, 50g de mantega 2 cullerades d'oli de tòfona.

Un bon pa de pessic de xocolata

Unes quantes tòfones d'estiu
Una mica d'oli de tòfona

Procediment:

Preparem la ganache fonent la xocolata dins la crema de llet portada quasi a ebullició. Si és xocolata en bloc la ratllarem primer es clar. Ho barrejem bé i deixem refredar. Quan ha baixat la temperatura hi posem la mantega i l'oli tofonat que li donarà un puntet de brillantor i sabor.

Tallem el pa de pessic en llesques que untem amb la ganache i a cada 'sandwich' hi posem unes làmines de la tòfona.

Tanquem els entrepans i els ruixem lleugerament amb una mica d'oli de tòfona per a potenciar l'efecte aromàtic.

A la sandwitxera, per a que agafin temperatura i es daurin lleugerament per fora. Pell cruixent i interior amarat de tòfona i cacao. Sensacional.

Nyam!

Per cert, aqui teniu al mestre emplatant les ostres amb escabetx, navalles en vinagre i el tiradito d'angules...gràcies Xesco!

Gots fets de núvols, yes it is.

Al 2015 seguim trobant burrades curioses a Internet. En aquest cas, uns gots de xarrup fets de 'nube'. Ni son macos, ni son pràctics ni tenen cap altra virtut que cridar l'atenció. Però eh, això ho fan de puta mare.
Extra bonus per el perfil I was in Disney Channel de la mossa. Les deuen fer amb motllo a California, suposo.

Via designtaxi

d'aquest any sí.

Com ens hem rebotit en aquestes festes. 

Com a solució aquest any sí. Aquest any m'he proposat anar al gimnàs.

Del proper dilluns no passa!!!

Bonica ilustració conseptual vista a Facebook :)

de pollastre amb patates, recepta de Nadal.

Un altre dels plats que aquest Nadal 2014 hem preparat per a la familia. El menys evident a cop d'ull i nascut de forma 'mes o menys' improvisada ja que no vem aconseguir unes bones Tortas del Casar que acomplíssin les condicions que necessitàvem per al plat titular (un altre nadal serà).

En tot cas, las patates vitelotte van servir per a fer un parmentier suau i gustòs que vem acompanyar amb un pollastre rostit amb molta herba aromàtica, esmicolat i barrejat amb el seu propi suc. En realitat, un pollastre amb puré, i d'aquesta manera va arribar a taula: pollo con patatas.

Recepta de pollastre amb patates (violeta)

Ingredients:

Un pollastre
1 kg de patata vitelotte (violeta)
Mantega
Crema de llet
sal, oli, pebre blanc
herbes aromàtiques (orenga, romaní)
Llimona

Procediment:

Per al parmenitier:

Coure les patates amb pell en aigua i sal. Deixar refredar i pelar.
Tallar les patates i treballar amb una forquilla per a fer un puré, afegim unes cullerades de mantega fosa i salpebrem. Finalment acabem de enriquir amb una mica de crema de llet al gust (nosaltres li vem posar aprox mig gotet). Al final queda cremós i amb prou cos comper poder-ne fer qnelles. Reservar.

Rostim el pollastre al forn ben embadurnat amb les herbes, la sal i l'oli. Li vem posar rodanxes de llimona sota la pell per a un extra d'aroma i sabor. Quan està ben fet (diria que horeta i deu mins en el nostre cas) el deixem refredar i l'esqueixem ben petit, com si anèssim a fer croquetes. El barrejem amb una part del suc del rostit per a donar-li matisos torrats i ja ho tenim.

Amb un parell de les patates, fem xips tallades amb mandolina que serveixen per a donar un toc cruixent i decorar el conjunt.