descobrint els cigrons cuits arrebossats

Ahir al vespre vaig tenir sessió leguminosa amb el mestre, amic i xef (un no sap mai en quin ordre posar els títols) Xesco Bueno. Durant la mateixa vaig descobrir el que probablement sigui l'snack més adictiu que he tastat en els darrers mil-tres-cents anys: cigrons cuits enfarinats i fregits en oli ben roent. Al sortir, grapat de sal i queden cruixents, tebions i tendres per dins.

Fa vint anys que son un dels meus snacks de capçalera, em diu el Xesco. Y yo con estos pelos, us asseguro que es pixen a la boca de l'aforisme pipero de 'a que no puedes comer solo una'. ¡Que vicio, por Escoffier!