Muetta m'he quedat al assabentar-me que la carn del salmó de piscifactoria està tenyida 'a la carta' segons el to desitjat de color que es necessiti. La coloració taronja dels salmons salvatges s'adquireix a base de una alimentació on els crustacis són part important i responsable del color final. El pigment astaxantina (un carotenoide, de la familia que dona color a les pastanagues o els licopens dels tomàquets) present en els petits animalons s'acumula a la carn del peix i li dona el bonic color que tots esperem trobar. És el mateix procés que fa que els flamencs siguin rosats, per cert.
En canvi, els salmons de granja s'alimenten de farines fetes amb altres peixos de menor valor comercial, soja, restes animals i altres però en cap cas tasten crustacis naturals i per tant... és de color blanc nacarat o gris.
Com que mai en la vida comprarem un salmó que no tingui color de salmó, s'afegeix a la dieta el pigment (extret responsable de la coloració cap al final del cicle productriu, i ara ve el rínxol total: pots escollir el to dels teus salmons amb un bonic pantone asalmonat.
Tot i que pugui semblar una entrada escandalitzada, no ho és pas: la astaxantina no dona sabor, és un tema de coloració i és un pigment no tòxic que a més a més es controla amb analítiques per a que estigui present en una quantitat similar a la que trobem en els exemplars salvatges.
Quicir, que l'escàndol segons com jo veig les coses no està pas en que donin un color atractiu 'artificialment' al salmó, sino al concepte de la piscicultura en si mateix. Una filosofia economicista en que quantitats ingents de peix es malbarata per donar de menjar a espècies de bon valor comercial, potser seria tot més ecològicament raonable si trobèssim la manera de jalar directament aquest peix més petit i menys atractiu... es clar que aleshores si en fem surimi potser també hi hagi qui protesti per la poca naturalitat de la cosa. Si es que la vida és complexe, collons... :)
5 comentaris:
Ara entenc per què el salmó salvatge té el preu que té (i és de color vermell i no rosat)!
Com es menja més per la vista que per la boca, ens donen ho que volem, colors macos, peces de fruita perfectes, tot irreal. Non coment!!
Petons.
Doncs no m'estranya gens!!! Un dia hauries de parlar dels ous. Com volem un rovell ben pujat de color, el pinso que donen a les gallines porta colorants. Això m'ho va explicar un criador de gallines ja fa anys (ell mateix ho feia!!)
Per això els ous que compro són ecològics, i el rovell tira més a groc que a taronja.
Sort que no m'agrada el salmó. Colorants que m'estalvio (encara que no siguin tòxics, que això no s'ho creu ningú!!!
Petons
Joer...!!! És cert que en la ignorància és viu més feliç...
Molta raó, si senyor... sobretot amb això de que la vida és complexa ;)
Marta
Publica un comentari a l'entrada