Imagino les suors i esforços que ha suposat posar en marxa un festival de tendències gastronòmiques a Igualada. Lluny de la potència barcelonina i potser per això un esdeveniment que ha resultat fresc i reparador. No ha estat pas el festival més gran en que he estat, ni tampoc el més arrebotit de tallers i conferències. En canvi sí ha estat un dels més inequívocament propers, relaxats, divertits i gratificants.
Rubén Parera (esquerra, vins biodinàmics): "La tècnica ha buidat una mica l'ànima dels vins"
Joan València (dreta, vins 'clàssics'): "Faig enologia clàssica ben feta. Faig vins bons i no te res de dolent. És un criteri. Sense extrems"
Joan València (dreta, vins 'clàssics'): "Faig enologia clàssica ben feta. Faig vins bons i no te res de dolent. És un criteri. Sense extrems"
Agustí Torelló(centre, vins ecològics): "Biodinàmica, ecològica i clàssica: la tècnica de vinificar sobre el terreny és diferent, però tots fem la mateixa enologia!"
Com que espero i suposo que hi haurà properes edicions, més grans, més potents, més denses... no vull pas sonar a discurs del 'yo estuve cuando todavía no era famoso, cuando era más auténtico'. El Vadefoodies canviarà i a la força haurà de crèixer. Però heh! Es que yo estuve allí, neng. :D
La satisfacció ja la tenim amortitzada. Xerrada interesantíssima sobre el fals debat entre vins eco, vins biodinàmics i vins clàssics, exposició sintética del naixement i èxit del vermut a càrrec de Josep Sucarrats i taller de Jordi Àvila i la Nuni-cuinetes sobre què és i què no és el #foodporn ja queden al sarró de la memòria plaent.
La tertulia (musico-culinaria) de tarda aprofitant la potser-massa-llarg parada de migdia també suma, es clar.
La Bet presentant en Jordi Àvila i la Nuni, se li veu cara d'amiga emocionada, oi?
Al final de la jornada fins i tot vam tenir anècdota mecànica: Manuel cocinillas superhero ens va rescatar de la pana: el nostre cotxe no volia arrencar ja que algun blocaire despistat s'havia deixat les llums enceses tot el dia. Gràcies Manué, te debemos una birra artesana! :P
El súper Manuel també em va salvar a mi en la sortida que varem fer a Can Rovira a Sagàs... També em vaig deixar els llums encesos!!!
ResponElimina:-)
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Oscar, Cris, Manuel i Xesco per haver vingut a Igualada, espero que a la propera pugui estar una miqueta més per vosaltres!!
ResponEliminaVas captar bé el que era el festival, no som tan grans com els de la capital, però amb aquest projecte cuinat a foc lent volíem ser molt propers a la gent que ens visités, que es sentissin en un festival acollidor!
Moltes gràcies pel post Oscar, i per tota la difusió que ens has anat fent des de que tens notícia del festival.
Una abraçada!!
Nosaltres també vam ser-hi! Llàstima de no haver-nos conegut! Una proposta molt interessant a la que espero poder anar l'any vinent! Salutacions, Anna de retallsdecuina.cat
ResponElimina