Sorteig 8 invitacions per a Taller amb Daniel Jordà a l'Espai Cuina'm

El proper divendre 23 d'Octubre a l'aula Espai Cuina'm del Mercat de la Vall d'Hebron, el forner creatiu Daniel Jordà farà un taller adreçat a Gastroblocaires del que disposem 8 invitacions per a sortejar entre tots aquells que tinguin blog gastronòmic i ganes d'assistir-hi.

Tal i com expliquen a la web de l'Espai Cuinam, el programa és el següent:

En aquest taller amb el Daniel preparem un brinner (breakfast for dinner)des del principi: baixarem a comprar els ingredients al mercat i elaborarem pans gourmet amb productes de temporada i que poden servir com una opció per menjar sols o bé combinats amb altres productes.

El programa serà sorpresa, depèn del mestre, però aquí us deixem algunes pistes: 

Pa amb "panceta" com opció d'un brinner més consistent

Pa amb nabius, una alternativa per cuidar-se.

Pa amb carbassa i xoriço, una perfecta combinació entre dolç i salat.

Pa amb castanya, cirera amarera i nabius, aquest amb formatge, podria ser un esmorzar i per tant un brinner perfecte: hidrats, fruita i làctics.

Una oportunitat fantàstica per gaudir del mercat i del mestratge del forner-una-mica-locu. Per a fer-ho només cal deixar un comentari en aquesta entrada dient que us interessa assistir. Ni logos, ni publicacions als vostres blogs ni res...només ganes (i tenir un blog gastronòmic/culinari) :)

Nota: Haviem pensat també fer un concurs sobre exàctament qué pasta en Daniel a la ilustració que apareix més amunt... heh!

de pastís de poma de la iaia angelina

Aquest és el pastís que la iaia Angelina ens fa molts cops per a les trobades familiars. Flonjo i amb el punt just de dolçor, és sensacional. És una recepta clàssica de les de tota la vida, que afortunadament tenim anotada en una super-fitxa receptaire de les que fan arxiu, heh!

En  tot cas, també convé tenir-la en digital. Aquí a Google que com sap tothom és per a la eternitat...JAAAAAAA!!

Recepta de pastís de poma de la iaia Angelina

Ingredients
100 g de mantega
1 got de sucre
1 got de farina
1 got i mig de llet
1 ou
mig sobre d'impulsor
Pell ratllada d'una llimona
Melmelada d'albercoc
4 pomes


Procediment
Tallem les pomes a llesques
Barrejem tots els ingredients excepte la melmelada i la poma. 
Posem una capa de poma al motllo i aboquem la barreja, cobrim altre cop amb una capa de pomes.
Enformen a 180ºC durant 20 o 25 minuts
Cobrim amb la melmelada d'albercoc i gratinem cinc minuts.

de no és un pájaro, no es un avión, es... Super Patata.

Ni es pot menjar ni és un llibre de receptes. Però si teniu criatures no us podeu deixar perdre aquest comic infantil on el protagonista és un super heroi convertit en patata. Concretament en Super Patata.

Obra d'Artur Laperla, autor barceloní que he descobert gràcies a la C de les germanes Chanche, proveedora oficial de cosas molonas.

Aqui el neixement del monstre villano... el pollo gigante o pollozilla :D

A França es tenen currat el marketing :D

Per cert, és d'Editorial Banb, colecció Mamut

de la xerrada 'Si Pitàgoras fuese nutricionista'

Seguim amb les ponències de Naukas 2015, aquesta trobada fantàstica que cada any es fa a Bilbao al voltant del pensament critic i escèptic en la millor de les acepcions possibles (detall: la samarreta del ponent).

En aquesta ocasió, Aitor Sánchez parla de les falàcies alimentaries i les deduccions precipitades que sovint causen que s'associin dietèticament causes i efectes que en realitat no ho són.
Ho fa en aquesat xerrada: Si Pitàgoras fuera nutricionista. On apareix un diagrama de molta complexitat sobre les causes de la obesitat. I es que si alguna cosa tinc clara a aquestes alçades de la vida és que no existeixen solucions simples per a problemes complexos. I la bona alimentació, és un tema de gran complexitat.

de les guanyadores de les entrades per a BCN&Cake i BCN Degusta

Les guanyadores de les dues entrades dobles per al BCN&Cake i BCNDegusta que comença demà dijous són...

Nuria - Dolcíssims
Teresa - Com a casa res

Felicitats a les dues guanyadores. Us hem enviat un correu amb les instruccions per a descarregar les entrades còmodament desde casa :)

de rico rico, el pes emocional en el sabor de les coses

Xerrada -dins de la interesantíssima trobada de Naukas- on Helena Matute ens parla del factor psicològic-emocional en la apreciació del que és rico rico. A veure, molts ja ho sabem des de que vem veure Ratatouille. Heh! :P

de quiche d'espinacs feta amb nata fresca

Aquesta quiche ens la han preparat a quatre mans la super-xermaneta i la mare, un sopar que -digo yo- deu comptar com a verdura... o no?
Una de les particularitats és que fan servir nata fresca, que tantes vegades he vist fer al megacrack Jamie Oliver sota el nom de crème fraîche. Més densa que la crema de llet, li dona una textura un pèl diferent. M'ha agradat.

Recepta: quiche d'espinacs amb nata fresca.

Ingredients:

Una base de pasta brisa
Una bossa d'espinacs de fulla tendra i petita
Dues cebes mitjanes
200 g de bacó fumat
4 ous
Dues cullerades de nata fresca
Un bon grapat de formatge ratllat


Procediment:

Passem el bacó tallat en bocins petits per la paella, sense oli. Daurem lleugerament i reservem.
Piquem la ceba molt fina i la passem per la paella amb una mica d'oli. Reservem.
Barregem els ous batuts amb la nata fresca i afegim el bacó, la ceba i els espinacs. Ja tenim el farcit.

Posem la masa en un motllo i omplim l'interior, espolsem amb formatge ratllat i posem a coure al forn a uns 200º C. Al meu forn, uns 20 minuts.

Durant els primers 10 minuts protegim amb paper d'enfornar per  a que no es posi negra la vora de la massa, la segona part de la cocció destapem per a que es dauri la part superior.

de sorteig Gastroblocaires: Entrades per a la Fira BCN&Cake i Barcelona Degusta

Aquest any, la fira BCN&Cake de pastisseria creativa (personalment, la fira més cookie i cuqui en la que mai he estat!) està situada dins de la Fira Barcelona Degusta. Ambdues al recinte de Fira de Barcelona situat a Plaça Espanya i es realitzaran la propera setmana: del 24 al 27 de Setembre. És a dir, una fira dins d'una altra fira i tiro porque me toca.

Desde Gastroblocaires sortegem dues entrades dobles per a accedir -a les dues!- fires i poder-les visitar per la patilla i gaudir amb les seves activitats i activitats. Ens les ha posat a disposició la organització de la mateixa (gràcies!).

Per a poder-hi optar només cal que sigueu blocaires i ens deixeu un comentari en aquesta entrada manifestant que hi voleu anar.
Farem el sorteig dimarts per la nit. Va justet abans de l'inici de dijous, però com que són quatre dies segur que els guanyadors podran trobar el forat per a aprofitar-les!

del talentoso Mr. Sans

És un privilegi conèixer al Martí Sans AKA 365mm (¿Alguien dijo Sants?): tenint un dels talents més desbordants que mai m'hagi tirat a la cara, encara destaca més per ser bona persona. Quan em faci gran vull ser com ell.

Aqui hi ha el making of de la seva campanya de fotos per a la marca Chupa-Chups.
Encara recordo el primer cop que li vaig sentir parlar dels pingüinos aquests que feia servir per a les seves sessions de fotos i ara mira...

Del seu mestratge fotogràfic poc puc dir perque em supera tan amplament que només em queda l'admiració. Això sí, no es pot dir que ell no hagi posat voluntat en compartir els seus coneixements.  Al loro que d'aquest taller que ens va fer a Gastroblocaires fa només....TRES ANYS I MIG! :O

Acabo aquesta entrada que no vull allargar perque si continuo amb la tecla es convertirà en una hagiografia (per a conèixer de debó la seva feina podeu visitar el seu blog i la seva web) amb una de les fotos que per a mi defineix millor una part del seu talent: no soc gran especialista però no conec ningú més que faci unes fotos gastronòmiques tan dinàmiques com les seves.

desmentint si segellar la carn abans de cuinar-la serveix per a preservar els sucs al seu interior (va a ser que no)

Fa ja moooolts anys que vaig veure al cuiner Jose Andrés demostrar en el seu -enyorat!- programa que segellar la carn abans del rostit ni preserva els sucs ni gaites.
Va mesurar la pèrdua de pes de dues peces de carn, la primera segellant i rostint i la segona rostint primer i daurant a la planxa al final.

El resultat: pèrdua idèntica de pes proporcional. El que significa que de preservar els sucs interiors nein de nein

"...Liebig estaba equivocado. La costra que se forma alrededor de la superficie de la carne  no es impermeable, como ha podido comprobar todo cocinero: el continuo siseo de la carne en la sartén, el horno o la parrilla es el sonido de la humedad que escapa contínuamente y se evapora (...) 
Pero el tostado añade sabor a la superficie de la carne, gracias alos productos de las reacciones de pardeamiento, y el sabor hace fluir nuestros jugos (es refereix a la nostra pròpia saliva, que contribueix a que la carn ens resulti molt més sucosa si està daurada)"
Harold McGee - La cocina y los alimentos. Editorial Debate.

En tot cas, això -que també s'explica en aquest video que he trobar al Facebook del (enorme) cuiner Oriol Lagé- no vol dir que no sigui util aquesta passada per calor roent abans de la cocció:

- Millora la presència
- Millora la textura
- Millora el aroma
- Millora el sabor

Així que jo continuo segellant, marcant o daurant la carn, es clar. Això sí, fa poc vaig aprendre en un restaurant especialitzat en el tema la importància del repòs entre la primera marca intensa per provocar la reacció de Maillard i la cocció final.

¿Qué es el sellado de la carne?
¿Qué es el sellado de la carne?
Posted by Todo al Grill on Sábado, 5 de septiembre de 2015

de gaspatxo blanco, sorpresa al esmorzar de forquilla.

En un esmorzar de familia aparentment innocent, també pot sorgir la sorpresa en forma de gaspatxo blanc inesperat. Amb exàctament el gust que tenim guardat al disc dur de la memòria papilar.

Fent una cerca ràpida per sanguguel m'apareixen multitud de gaspatxos blancos que no ho són, o que a mi no em sembla que ho siguin: ajoblancos disfressats i trista utilització de gaspatxo com a paraula sinònima de sopa freda. Pues bien, pues vale, pues me alegro.

Però en el cas del gaspatxo blanc que ens ha preparat el Xesco avui a Ca l'Esteve, la gràcia és utilitzar l'aigua de vegetació dels tomàques (transparent, es clar!) en comptes de tota la polpa. La resta d'ingredients del gaspatxo no aporten color (all, sal, cogombre,pa,oli -va, aquest una mica-, vinagre,...) i per tant en boca trobem exàctament el gust del gaspatxo malgrat que visualment el nostre cervell espera acabar jalant una altra cosa. Suspresa.

Divertit i el més important: saborós.

PD: la millor forma que conec per extraure l'aigua de vegetació és congelar els tomàquets durant un parell de dies i després descongelar-los amb el microones en potència descongeladora (heh!). Surt una enorme quantitat d'essència de tomàquet transparent i arrebatadora. Sabeu tot el suc que perden els aliments quan els descongelem? Doncs es tracta d'aprofitar aquest trencament massiu de parets celurals :)

de l'empedrat del pare. Receptes de familia.

Aquests dies tenim els pares per casa.

Malgrat haver nascut a Màlaga i viure ja fa molts anys a Mèrida, els que el coneixem al pare podem assegurar que és home de la ceba. De fet, als plats també es nota i tal com veieu en la foto que acomapanya no se n'amaga pas.
Això sí, sempre ceba tendra tallada i refrescada una bona estona en bany d'aigua i vinagre dins la nevera, per a suavitzar la cosa. No es pot ser més de la ceba, penso.

En tot cas, l'emepedrat del pare és tendència familiar raitnau (ja ho tenim a la familia, quan ens dona un repente ens hi abonem durant temporades). Ell no hi posa pebrot, que és un dels ingredients clàssics d'aquest plat camperol pensat per a ser fàcilment transportable i sense necessitat de cuina amb foc per a les jornades de feina.
Està fet amb elements de alta conservació i que -en aquells moments eren tots econòmics car el bacallà és ara que s'ha tornat un ingredient de cost elevat-. En certa manera, i amb perdó per la llicència, el considero una mica 'el nostre gaspatxo' en el sentit de ser un plat camperol, refrescant i pràctic. I bó, perque està boníssim.

Així el fa el pare, la recepta de-tota-la-vida amb un extra de ceba i amb oli de la cooperativa de Torremejía (potentíssim)

Empedrat a la manera del pare.

Ingredients

120 g de bacallà dessalat i esqueixat per persona
Un tomàquet formòs per persona
Un grapadet d'olives negres (si pot ser, mortes d'Aragó. Avui no era el cas)
Un grapat de mongeta cuita per persona
Mitja ceba tendra per persona
Sal, oli, pebre

Procediment

Tallem la ceba menudament i la posem a la nevera en un bany d'aigua i vinagre (de Xerés si és possible).
Esqueixem el bacallà i si està massa salat l'esbandim una mica per a deixar-lo al nostre gust.
Pelem els tomàquets i els tallem a daus gruixuts.
Esbandim els llegums cuits per a que quedin ben nets.
Treiem el pinyol de les olives

Finalment ho barregem tot i amanim amb sal, oli  i pebre. Vinagre no, que ja el porta la ceba.

un heroi de la barbacoa...

Aquest paio ha salvat d'un incendi a una dona i la seva criatura. Eren les seves veines d'edifici i, mentrestant tenia la barbacoa fent aquestes costelles que diu que estan realment ben fumades.
Un crack? Un boig? Les dues coses?

Tot i que jo m'estimo més la versió 'assegura't que les fotudes costelles estan bé'.
JITAZO!!

Via Microsiervos

de recepta: arròs, verdures, curri i carn.

Aquesta improvisació dominical és fruit de la orella atenta a un bon amic que em va explicar que ell fa servir les pastilles de curri japonés per a donar gust a salses que posa sobre arròs i carn arrebossada. Em va semblar una molt bona combinació i voilà... no va passar ni una setmana que ho vem tenir posat a taula.

La recepta és ben senzilla, i a més a més és molt apta per a tàper i em sembla que aquesta ha vingut per a quedar-se a la rotació familiar.

Arros, verdures i carn. Quin nom per a una recepta... heh!

Ingredients
Tres talls de llom de porc per persona
Uns 70 g d'arròs per persona
Espàrrecs verds 
Pebrot vermell
Pebrot verd
Bròquil
Un grapat de bolets (ideal shiitake, també serveix la gírgola o el infravalorat xampinyó)

Ou i pa ratllat
Dues pastilles de curri japonés semi picant
Sal i pebre

Procediment

Preparem les verdures tallant-les a troços de la mateixa mida, els possem a saltar en una cassola amb oli fins que comencin a estovar. Afegim els bolets també tallats i ho cuinem tot plegat. Al final, afegim sal, pebre i el curri. Si ens abelleix alguna altra espècia també li podem afegir, es clar. Reservem aquesta mena de pseudo-samfaina raruna.

Coem l'arròs (he aprofitat per a fer servir la olla elèctrica de cocció miracle ware, m'ha agradat com ha quedat el punt d'arròs) amb aigua i sal. El doble d'aigua que d'arròs per a que quedi fet però sec i suelto.

Finalment salem els lloms, els arrebossem i fregim i ja tenim la cosa enllestida.
Aquest cop no hi vaig pensar, però a la propera posaré la carn ja tallada en tires tal i com fan els orientals: tot per agafar amb els bastonets i sense necessitat de ganivet a taula. Tot i que  jo l'arròs... amb bastonets... no. :P

El millor accessori motero que mai hagis vist!

Moto cinco jotas. Heh!

 

Vist al Facebook de La iglesia de la hostia bien dá

dels blogs de cuina by Nuni a Onda Cero - Fem l'Agost

La Nuni/Cuinetes/Silvia #esabloggerquenopara ha colaborat al programa Fem l'Agost d'Onda Cero durant aquest estiu parlant de blogs i tecnologia.

A la darrera entrega de la seva secció ha parlat de blogs de cuina. Tenim una edat blocaire i la veritat... alguns dels anomenats (no pas tots!) som una mica pleistocènics amb tot el que això comporta de bó (sen's nota la fusta) i de no tan bó (ens fa falta passar per un decantador digital?).

Una mica de mirada al melic sectorial a partir del minut 10 del podcast....
A un clic punxant a la imatge...

de quiche de verdures estil familiar... ¡Cargadita!

Tenir els pares de visita a casa comporta -entre altres- que ells tambe cuinin. Com ha de ser. I l'arribada anual del carregament de pebre vermell de la Vera, el alijo. Mierda de la buena.

Aquesta quiche de colors impossibles i foto amb flaix (El tema del flash per fer fotos a la jalamenta és definitivament una batalla que he perdut amb ells, sic transit flaix mundit) és recepta de la mare i com a tal li he demanat transcripció.
M'agrada que hi posi nabius, la veritat. I la presència de la cansalada també contribueix a la suculència de l'àpat de la taula familiar. Heh!

Quiche de verduras estilo familiar. Cargadito, heh.

Ingredientes:
1 plancha de masa quebrada

1/2 kg espinacas

6 pimientos del piquillo

1 cebolla

un puñado de arándanos

150 gr bacon

100 gr queso rallado

2 huevos

100 gr crema de leche

Procedimiento:

Sofreir la cebolla y las espinacas. Cuando estén casi hechas añadir los pimientos cortados y los arándanos. En una sarten aparte sofreir el bacon cortado a trozitos. (no poner aceite). Y añadir a la meza de espinacas una vez hecha.

Disponer la plancha en un molde. Pinchar con un tenedor para que no suba.

añadir la mezla de espinacas.

Batir los dos huevos, añadir la crema de leche y el queso rallado.

Echar por encima la mezcla de los huevos y meter al forno. 25 m (¡ojo! vigilad, que cada horno es un mundo)

de swissconsin al Foodnites States of America. Locuras guapas.

Chris Duso i el seu fill de vuit anys s'han cuinat visualment en el seu Instagram una foto de cada estat dels  USA en format jalamenta. El projecte es diu 'Foodnites States of America'.

Personalment m'ha fet molta gràcia trobar Wisconsin transformat en Swissconsin. La raó? El meu anyorat locombiano preferido i pantxetero fa colecció de mencions i objectes a aquest particular estat.
No em pregunteu la raó, ell és així i aquesta és bona part del misteri que ens fa estimar-lo. Heh!

Podeu ver una visita virtual a través d'aquest link. No canviarà la vostra percepció de la cuina però sí que refermarà la idea que afortunadament la xarxa està plena de bojos divertits i de creativitat ben assaonada.

Via designtaxi