Aquests dies tenim els pares per casa.
Malgrat haver nascut a Màlaga i viure ja fa molts anys a Mèrida, els que el coneixem al pare podem assegurar que és home de la ceba. De fet, als plats també es nota i tal com veieu en la foto que acomapanya no se n'amaga pas.
Això sí, sempre ceba tendra tallada i refrescada una bona estona en bany d'aigua i vinagre dins la nevera, per a suavitzar la cosa. No es pot ser més de la ceba, penso.
En tot cas, l'emepedrat del pare és tendència familiar raitnau (ja ho tenim a la familia, quan ens dona un repente ens hi abonem durant temporades). Ell no hi posa pebrot, que és un dels ingredients clàssics d'aquest plat camperol pensat per a ser fàcilment transportable i sense necessitat de cuina amb foc per a les jornades de feina.
Està fet amb elements de alta conservació i que -en aquells moments eren tots econòmics car el bacallà és ara que s'ha tornat un ingredient de cost elevat-. En certa manera, i amb perdó per la llicència, el considero una mica 'el nostre gaspatxo' en el sentit de ser un plat camperol, refrescant i pràctic. I bó, perque està boníssim.
Així el fa el pare, la recepta de-tota-la-vida amb un extra de ceba i amb oli de la cooperativa de Torremejía (potentíssim)
Empedrat a la manera del pare.
Ingredients
120 g de bacallà dessalat i esqueixat per persona
Un tomàquet formòs per persona
Un grapadet d'olives negres (si pot ser, mortes d'Aragó. Avui no era el cas)
Un grapat de mongeta cuita per persona
Mitja ceba tendra per persona
Sal, oli, pebre
Procediment
Tallem la ceba menudament i la posem a la nevera en un bany d'aigua i vinagre (de Xerés si és possible).
Esqueixem el bacallà i si està massa salat l'esbandim una mica per a deixar-lo al nostre gust.
Pelem els tomàquets i els tallem a daus gruixuts.
Esbandim els llegums cuits per a que quedin ben nets.
Treiem el pinyol de les olives
Finalment ho barregem tot i amanim amb sal, oli i pebre. Vinagre no, que ja el porta la ceba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada