de safates rosa? Xampinyons contra el càncer de mama

Qui més qui menys i amb la edat que tenim a tots ens ha tocat viure d'aprop alguna experiència de persones estimades que han patit càncer. La veritat és que per motius de feina he tingut també contacte amb persones que es dediquen a investigar sobre el tema i la feina que es fa és molta i molt bona.

Tot i així, queda tant per fer que qualsevol ajut sempre em desperta simpatia. Per això m'ha cridat l'atenció aquesta iniciativa de la empresa Riberebro: http://champisrosas.riberebro.com/ juntament amb l'associació espanyola de lluita contra el cancer: https://www.aecc.es/Paginas/PaginaPrincipal.aspx

Durant les darreres setmanes ha estat servint els seus xampinyons en safates de color rosa per a indicar que una part dels beneficis a la investigació sobre el càncer de mama. Remirant i buscant per les seves webs (és una dada que per a mi era important, sempre ho és en aquest tipus de campanya i ha costat de trobar) donen un cèntim d'euro per cada kilo de xampinyò. Vull pensar que en venen molts de kilos :)

Jo no soc dona, però per una banda això no importa per a recolzar la iniciativa i per l'altra banda hauria de quedar clar a tothom que no per això estic exempt de la possibilitat de patir un càncer de mama. Remota, però existeix.

Font: wikipedia

A més a més amb els xampinyons em passa que els tinc en una estima superior a la mitjana que detecto al meu voltant. Em sembla un bolet que no té l'encant del feréstec però que es menysprea per ser accesible. I en canvi dona moltíssim joc i malgrat la seva aparença plana i poc personal té un gust potent i molt aprofitable a la cuina.

Una cosa que és interessant és el detall que els bolets de cultiu com són el xampinyó o les setes de cardo o similars ho són perque s'alimenten de materia orgànica morta. Es a dir, són els carronyaires del món del fong. Per això es pot crear un substrat i fer-ne cultius.
En canvi, en general els bolets que son simbiòtics i viuen associant-se amb arrels d'altres plantes són precisament els que no surt a compte fer en cultiu (és a dir, la gran majoria dels que trobem en temporada: rovellons, llanegues, rossinyals, la tòfona, el cep...). Fa falta un bosc per a cultivar-los i això no surt acompte -alerta: amb les tòfones se que hi ha iniciatives que son viables per el seu elevat preu de mercat-.

En tot cas, retornant al principi... felicitats per la iniciativa dels champisrosas :)

de sizzl: la suposada app per a lligar amb altres fans del bacó...

Ara que el pobre està en el punt de mira sociosanitari, és el moment de rescatar aquesta joia del marketing locu...Sizzl: la suposada app per a lligar amb altres amants del bacó... heh!

 
Via Microsiervos

de llonguet, el plegat pacient

El llonguet, aquest panet 'alargado longo y oblongo' tan ben descrit per Andreu Manresa en aquest article. Una rara avis dels forns.

El forner Daniel Jordà ens demostra en un taller a l'Espai Cuina'm una de les raons per les que els llonguets han perdut la seva posició essencial en els antics berenars: porten molta feina a la hora de produir.
Suposo que com que el public no està disposat a pagar-la, amb el temps es va optar per solucions més ràpides i el llonguet costa molt de trobar. Una pena. Això sí, el plegat és un xou ben maco :)

El resultat final quan els fa al obrador:

de dites gastronòmiques catalanes, foto by Josep Colet

Aquesta foto-recull l'ha posat avui al seu Facebook en Josep Colet, i m'ha agradat tant el recull que li he demanat permís per a portar-la al blog :)

Gràcies Josep!

de presentació - taller de Mercat de mercats 2015 i video reflexió de Jordi Herrera (Xef Manairó)

Ahir vam estar a un taller-participatiu-presentació del Mercat de mercats 2015.
Durant el mateix, en Xavier (Xarcuteries Bosch), l'Àngels (Fruites Molins) i el xef Jordi Herrera ens van explicar quina és la visió dels productors, paradistes i cuiners sobre el que significa cuina i producte de mercat.

En una segona part, vam ser reptats a improvisar plats amb un ventall d'ingredients (la botifarra especial que van fer on hi havia l'amanida incorporada, brots, vegetals diversos, cap i pota, pasta, llegums cuits,...). Allà ens vam divertir amb una certa presió ja que al final els plats eren evaluats per el jurat i el guanyador serà  protagonista presentant la seva tapa el dissabte a l'aula del tast.

Aquest és el plat de Jordi Herrera que ens va exposar a mode d'inspiració (propera recepta en video) on el més destacat és que la sopa que veieu és l'aigua d'una amanida i sobretot aquesta gelatina de cap i pota que s'aprecia sota la botifarra... també té gust d'amanida.

La veritat és que la Marta Pa de nous, Nuni cuinetes, Manel Cuina generosa, Lluis Tiritinyam, Marta La gulateca, Gloria No tot son postres, Sión Fem un mos i jo mateix no les teniem totes... però crec que els plats que van sortir tenien un cert mèrit donàdes les circumstàncies. Es clar, que objectiu no soc!

Aquesta va ser la meva, per cert. Amb una amanida de botifarra al mig amb elements que 'suggerien' un tàrtar suigèneris (botifarra picada, olives, tomàquet sec, escarola, brots) i unes columnes de botifarra amb puré de cigrons i txapela de tomàquet deshidratat.

Sobre el Mercats, m'agrada molt que aquest any s'ha donat una visibilitat especial als paradistes amb un espai per a ells, que segons ens van explicar està pensat per a que expliquin els secrets o truquets de la seva feina. L'espai 'Artistes de mercat'.

A l'Aula de Tast es fa exàctament el que el titol promet: Tastar. Dissabte a les 13:30 tindrem al Tiriti a l'escenari explicant la seva tapa guanyadora acompanyat per els paradistes Xavier Bou, Angels Fisas i el xef amb estrella Michelin Jordi Herrera. Casiná.

L'Aula gastronòmica serà on ens hi veuran més, atenent a les explicacions que xefs i productors fan sobre productes, tècniques i conceptes. Un petit congrès gastronòmic però gratuit i a peu de carrer... de vegades penso que no en som conscients.


Ah, que no he dit qui va ser el guanyador del concurs? Vaja, quin despiste...

Doncs la mandonguilla d'aprofitament del Tiriti va ser clara guanyadora, unanimitat del jurat.
I en farà presentació i degustació el proper dissabte a les 13:30 h dins el programa oficial del Mercat de mercats. Felicitats Lluís!

de Foie a la sal - video recepta per Mirko Carturan-

En Mirko Carturan és gran cuiner i persona de conviccions vehements. Seva és la frase describint el Vallès com un passadís per on els barcelonins acostumen a passar sense quedar-se a dinar. Aquest video el va penjar al seu Facebook: una manera neta i fantàstica de fer el Foie a la sal. La particularitat és que aquesta darrera va de dins-cap-a-fora en comptes de l'habitual de-fora-cap-a-dins.

Foie a la sal.
Posted by Mirko Carturan on Sábado, 10 de octubre de 2015

Fantàstic, quinc crack el Mirko :)

dels guanyadors de invitacions al Taller de Daniel Jordà

El resultat del sorteig per a 8 invitacions al taller que en Daniel Jordà oferirà el proper 23 d'Octubre a l'Espai Cuina'm del Mercat de la Vall d'Hebron.

Els blocaires guanyadors són...

1- Eva Macià del blog Cuinant entre llibres
2- Quino Gràcia del blog Qui te gana
3- Mónica del blog Ensucrat

4- Marga de la Hora del tàper

5- Ana Blanca del blog Juego de sabores

6- Sara del blog Cocina para emancipados

7- Montse del blog la Cuina de la mussola

8-Teresa Graell del blog Com a casa res

Sentim que en aquesta ocasió sigueu tants els que no heu tingut sort, està clar que el Jordà te power of convocatòria i ereu més de 30 blocaires per a 8 úniques places.

Als afortunats, preguem confirmació d'assistència al correu gastroblocaires (arroba) gmail (punt) com o en aquest mateix post -als comentaris- per a assegurar que totes les places s'aprofiten!
Els que no confirmin abans de dimarts 20 d'Octubre perdran la plaça que passarà a un reserva. Sant Escoffier no vulgui que tal cosa succeixi!

dels fesols de Santa Pau. Menos es mas (article Gastronosfera)

A Gastronosfera, article del yours truly sobre el fesol de Santa Pau, la menuda perla volcànica i leguminosa. Personalment, hi tinc debilitat.

"El fesol de Santa Pau –que recentment ha obtingut el reconeixement per part de la Unió Europea de segell de Denominació d'Origen protegida– protegeix i nomena a les llavors de fesol L. produïdes en terra volcànica al municipi de Santa Pau i els seus veïns. Sempre de les varietats tradicionals 'tabella grisa' (la varietat més exquisida de les tres), 'Setsetmanera' i 'Gra petit'

Pots llegir la peça sencera amb la història, dades i receptes clicant aquí

de Repòquer de mercat

Dins un mòn -suposo que afortunadament- impur i barrejat, els mercats són un dels espais on més cristalinament es representa la veritat del que és i significa l'alimentació i la cuina, la gastronomia. Per això m'agraden tant i per això sempre que puc m'hi acosto i de tant en tant li dono a la tecla.

Aquest text va aparèixer publicat fa unes setmanes al blog de l'Institut de Mercats de Barcelona, un petit recull de cinc experiències puntuals que m'han passat en mercats del Cap i Casal. :)

As de piques

No tinc gaire clar què és una pica, però per algun pal de la baralla calia començar. Al mercat de la Concepció hi conviuen la feina ben feta -una remodelació elegant- , l'hipermercat que ha esdevingut inevitable (la vida és com és i ens interessa saber fer surf amb les circumstàncies), i un ambient que trobo relaxat i amable. Net. Hi acostumo a comprar croquetes, pasta fresca i a fer un cap-i-pota al bar abans de marxar.

As de cors
La part romàntica de la visita al mercat se l'emporta l'Abaceria Central. M'hi vaig enamorar un matí quehi  vaig prendre una copa de cava (invitació del paradista, sensació divertidíssima estar al bell mig del  mercat a tota marxa amb copa i bombolla a la mà) mentre comprava talls de carn argentins. Abans havia recorregut l'altra riba del mediterrani i comprat unes fruites amb explicacions  d'origen i qualitats organolèptiques afegides. La cirereta emocional: caldo galego al bar del mercat. Aixins, sí!

As de diamants

Aquest estiu vaig treure el nas pel remodelat Mercat del Ninot . Estava cercant un lloc on poder prendre un bon gaspatxo cassolà i fresc. Parlant amb un paradista de peix, dels que han posat cuina i barra a la parada per a poder servir la mercaderia passada pel fogó ,li vaig preguntar si coneixia on podia tastar la sopa freda més suculenta del món. Em va dirigir -ni una mil·lèsima de dubte- al bar del José, parada 35. -"Boníssim gaspatxo, és un crack". I  era veritat. Animat per l'entorn i la conversa bulliciosa, se'ns va obrir la gana en canal i vam acabar improvisant un dinar de peix fresc ben cuinat a la parada informadora. Sospito que aquesta és una mostra del que pot significar el valor afegit. Aquí hi pot haver beneficis.

As de trèvols
La sort és per al que la busca i la treballa. La festa del Mercat de Mercats és una de les que més èxit té dins el panorama de la jalamenta al cap i casal. Molta feina ben feta ha servit per atraure massivament al personal. M'abelleix l'equilibri de parades oferint el millor del seu assortiment, la bateria de tapes dels restaurants i la proposta divulgativa en els espais de conferències on cada any aprenem una mica més. Més enllà de la gran festa, el que més m'impressiona és la voluntat de transmetre que el  mercat se sap necessitat de complicitat amb la ciutat a la que serveix. Per a mi, aquest és el missatge.

El Jòquer

No tinc gaire clar quin és el camí que permetrà als mercats sobreviure a unes circumstàncies complicades. L'agenda ens obliga a optimitzar i és difícil competir amb un circuit de linials on és trivial omplir el carretó a tota velocitat. Malgrat la meva reticència inicial -soc un romàntic carrincló- és probable que el que em va succeir al Mercat del Ninot sigui una alternativa parcial -dubto que serveixi per a tots el barris, per exemple-. Al producte fresc i tracte personal es pot afegir l'atracció per als tastaolletes i gourmets: cuina ràpida feta in your face. No és el de sempre, però es que el de sempre ja no val. Un aquí te pillo, aquí te mato gastronòmic. Si es fa amb qualitat (sucs i batuts clònics a dojo? no és això companys, no és això!) a mi m'hi trobaran, de fet ja m'hi troben. Ara no sé si he acabat amb una altra pica...espero que els amables amfitrions m'ho sabran perdonar.

Fotografies: Jordi Casañas i Pau Fabregat
Originalment publicat a http://somdemercat.cat/ca/repoquer-de-mercat

de com fer una recepta rimada, libro del buen arroz (recetario rimado)

(...)En unas trébedes luego

y sobre el fuego, encendido

con crujidores sarmientos

y con ramitas de pino,

puso una sartén y en ella

el aceite requerido;

cuando éste ya rusiente

estuvo, en él ha frito

ajo y tomate y, luego,

el bacalao, deshechito,

sin desalar, pero puso

tan sólo pocos trocitos;

-y no por cicatería,

según la ventera dijo,

sino porque para ese 

arroz muy poco es preciso-.

Echó el arroz en seguida,

las espinacas y, en frío,

el caldo  que precisaba

aquél para ser cocido.

En el hogar los sarmientos

daban alegres crujidos,

pues la ventera cuidaba

de tener el fuego vivo;

mas luego que casi toda

el agua ya hubo embebido

el arroz, la dona, cauta,

sólo dejó un braserío

bajo la sartén y poco

a poco quedó cocido

y en su punto, que fue un punto

muy cerca de lo divino...

Fragment de la recepta 'arroz con espinacas y bacalao'
del llibre 'El libro del buen arroz, recetario rimado' de José Martínez Orozco (mestre Josep)
Ediciones Aitana (ISBN 84-86156-13-0)

El meu primer unboxing: una dotzena de piononos

Fa anys que soc fan dels piononos, les torrades de Santa Teresa i els babà al rom. Que no és el mateix però tenen en comú ser dolços molt dolços, molsuts i humits. Per aquelles fortunes de la vida aquest cap de setmana m'han portat un carregament de piononos de Granada. 

Aquests pastissets tenen el seu origen en la visita del Papa Pius IX (Pio Nono) va fer a Granada l'any 1897, son una planxa borratxa d'almivar i enrotllada amb una capa de crema (la base) i un barretet de crema cremada que representa el capell blanc que corona la testa dels papes catòlics. 

Com que m'ha fet molta ilusió l'enviament, m'he fet el meu primer unboxing: aquest gènere absurd en que la gent posa a internet el procés de treure un producte de la seva caixa original. Ja veieu, l'absurd mai ha estat un impediment per a aquest blog...

Us asseguro que quan obro la nevera escolto veus celestials que res han d'envejar al que les temptadores sirenes oferien als mariners grecs...i jo no tinc cap màstil on lligar-me. Ai las.

PD: Què, envejeta? Doncs a Barcelona podeu trobar piononos a la Casa de Granada de la Av. Meridiana ;)

de frankfurts disfressats de princeses Disney. És així, literalment.

Frankfurts disfressats com a princeses Disney. No tengo palabras.

Les """receptes"""... aquí

Via Cosmopolitan

de la construcció d'un plat: Massimo Bottura

Així és com Massimo Bottura construeix la seva cuina. M'agrada la peça perque te molt a veure amb el contingut d'un dels llibres que més m'ha fet gaudir aquest any (Nunca confíes en un chef italiano delgado)
Res és casualitat.

Untitled from Carlos Fernandez on Vimeo.

Del seu llibre abans citat:

"Pasé el verano del año 2000 en elBulli. No fueron precisamente unas vacaciones: recogía agua marina de la bahía y subía los cubos por la playa, de dos en dos. Preparaba un cuscús microscópico a partir de brotes de coliflor. Me dolían los pies, tenía las manos inflamadas y la mayor parte del tiempo la cabeza me daba vueltas al ver todo lo que ocurría a mi alrededor. Cuando regresé a Módena, la broma era siempre la misma: «¿Y ahora qué vas a hacer, Bottura, espuma de mortadela?» Qué idea más estupenda.

Aquella broma se convirtió en nuestra obsesión. Tras muchos intentos fallidos, encontramos la  solución: dejar en remojo pequeños trozos de mortadela durante varios días dentro del frigorífico. La carne liberaba sabor y partículas de grasa en el agua, de forma que se creaba un líquido lechoso y aromático. El agua se mezcla con la mortadela sólida para crear una pasta cremosa que se introduce en un sifón con dos cargas de gas. El resultado, de color rosa pálido, tiene un aroma y un sabor característicos: una concentración pura."
Nunca te fies de un chef italiano delgado. Massimo Bottura. Phaidon.