de Repòquer de mercat

Dins un mòn -suposo que afortunadament- impur i barrejat, els mercats són un dels espais on més cristalinament es representa la veritat del que és i significa l'alimentació i la cuina, la gastronomia. Per això m'agraden tant i per això sempre que puc m'hi acosto i de tant en tant li dono a la tecla.

Aquest text va aparèixer publicat fa unes setmanes al blog de l'Institut de Mercats de Barcelona, un petit recull de cinc experiències puntuals que m'han passat en mercats del Cap i Casal. :)

As de piques

No tinc gaire clar què és una pica, però per algun pal de la baralla calia començar. Al mercat de la Concepció hi conviuen la feina ben feta -una remodelació elegant- , l'hipermercat que ha esdevingut inevitable (la vida és com és i ens interessa saber fer surf amb les circumstàncies), i un ambient que trobo relaxat i amable. Net. Hi acostumo a comprar croquetes, pasta fresca i a fer un cap-i-pota al bar abans de marxar.

As de cors
La part romàntica de la visita al mercat se l'emporta l'Abaceria Central. M'hi vaig enamorar un matí quehi  vaig prendre una copa de cava (invitació del paradista, sensació divertidíssima estar al bell mig del  mercat a tota marxa amb copa i bombolla a la mà) mentre comprava talls de carn argentins. Abans havia recorregut l'altra riba del mediterrani i comprat unes fruites amb explicacions  d'origen i qualitats organolèptiques afegides. La cirereta emocional: caldo galego al bar del mercat. Aixins, sí!

As de diamants

Aquest estiu vaig treure el nas pel remodelat Mercat del Ninot . Estava cercant un lloc on poder prendre un bon gaspatxo cassolà i fresc. Parlant amb un paradista de peix, dels que han posat cuina i barra a la parada per a poder servir la mercaderia passada pel fogó ,li vaig preguntar si coneixia on podia tastar la sopa freda més suculenta del món. Em va dirigir -ni una mil·lèsima de dubte- al bar del José, parada 35. -"Boníssim gaspatxo, és un crack". I  era veritat. Animat per l'entorn i la conversa bulliciosa, se'ns va obrir la gana en canal i vam acabar improvisant un dinar de peix fresc ben cuinat a la parada informadora. Sospito que aquesta és una mostra del que pot significar el valor afegit. Aquí hi pot haver beneficis.

As de trèvols
La sort és per al que la busca i la treballa. La festa del Mercat de Mercats és una de les que més èxit té dins el panorama de la jalamenta al cap i casal. Molta feina ben feta ha servit per atraure massivament al personal. M'abelleix l'equilibri de parades oferint el millor del seu assortiment, la bateria de tapes dels restaurants i la proposta divulgativa en els espais de conferències on cada any aprenem una mica més. Més enllà de la gran festa, el que més m'impressiona és la voluntat de transmetre que el  mercat se sap necessitat de complicitat amb la ciutat a la que serveix. Per a mi, aquest és el missatge.

El Jòquer

No tinc gaire clar quin és el camí que permetrà als mercats sobreviure a unes circumstàncies complicades. L'agenda ens obliga a optimitzar i és difícil competir amb un circuit de linials on és trivial omplir el carretó a tota velocitat. Malgrat la meva reticència inicial -soc un romàntic carrincló- és probable que el que em va succeir al Mercat del Ninot sigui una alternativa parcial -dubto que serveixi per a tots el barris, per exemple-. Al producte fresc i tracte personal es pot afegir l'atracció per als tastaolletes i gourmets: cuina ràpida feta in your face. No és el de sempre, però es que el de sempre ja no val. Un aquí te pillo, aquí te mato gastronòmic. Si es fa amb qualitat (sucs i batuts clònics a dojo? no és això companys, no és això!) a mi m'hi trobaran, de fet ja m'hi troben. Ara no sé si he acabat amb una altra pica...espero que els amables amfitrions m'ho sabran perdonar.

Fotografies: Jordi Casañas i Pau Fabregat
Originalment publicat a http://somdemercat.cat/ca/repoquer-de-mercat