Qui més qui menys i amb la edat que tenim a tots ens ha tocat viure d'aprop alguna experiència de persones estimades que han patit càncer. La veritat és que per motius de feina he tingut també contacte amb persones que es dediquen a investigar sobre el tema i la feina que es fa és molta i molt bona.
Tot i així, queda tant per fer que qualsevol ajut sempre em desperta simpatia. Per això m'ha cridat l'atenció aquesta iniciativa de la empresa Riberebro: http://champisrosas.riberebro.com/ juntament amb l'associació espanyola de lluita contra el cancer: https://www.aecc.es/Paginas/PaginaPrincipal.aspx
Durant les darreres setmanes ha estat servint els seus xampinyons en safates de color rosa per a indicar que una part dels beneficis a la investigació sobre el càncer de mama. Remirant i buscant per les seves webs (és una dada que per a mi era important, sempre ho és en aquest tipus de campanya i ha costat de trobar) donen un cèntim d'euro per cada kilo de xampinyò. Vull pensar que en venen molts de kilos :)
Jo no soc dona, però per una banda això no importa per a recolzar la iniciativa i per l'altra banda hauria de quedar clar a tothom que no per això estic exempt de la possibilitat de patir un càncer de mama. Remota, però existeix.
Font: wikipedia
A més a més amb els xampinyons em passa que els tinc en una estima superior a la mitjana que detecto al meu voltant. Em sembla un bolet que no té l'encant del feréstec però que es menysprea per ser accesible. I en canvi dona moltíssim joc i malgrat la seva aparença plana i poc personal té un gust potent i molt aprofitable a la cuina.
Una cosa que és interessant és el detall que els bolets de cultiu com són el xampinyó o les setes de cardo o similars ho són perque s'alimenten de materia orgànica morta. Es a dir, són els carronyaires del món del fong. Per això es pot crear un substrat i fer-ne cultius.
En canvi, en general els bolets que son simbiòtics i viuen associant-se amb arrels d'altres plantes són precisament els que no surt a compte fer en cultiu (és a dir, la gran majoria dels que trobem en temporada: rovellons, llanegues, rossinyals, la tòfona, el cep...). Fa falta un bosc per a cultivar-los i això no surt acompte -alerta: amb les tòfones se que hi ha iniciatives que son viables per el seu elevat preu de mercat-.
En tot cas, retornant al principi... felicitats per la iniciativa dels champisrosas :)
1 comentari:
No he vist aquestes safates de color rosa per aquí. Encara que un cèntim per kilo sembli poc, tot suma!!
Els xampis donen molt de joc a la cuina, encara que simplement amb all i julivert ja son bons.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada