de calamars amb carxofes i alls tendres (Recepta)

Una recepta més que ràpida que és més que resultona per al tàper de demà.


Recepta: Calamars amb carxofes i alls tendres

Ingredients:
500 g de anelles de calamar 
8 carxofes
Cinc alls tendres
Una ceba 'potxada'
Sal, oli d'oliva i pebre
Opcional: copeta de vi blanc.

Procediment:

Netejem les carxofes deixant només la part carnosa sense el pèl interior, que amarga. 
En una cassola posem un raig d'oli i la ceba picada (jo la tenia ja cuinada, sino la podem cuinar i llestos). Afegim les carxofes i els alls tendres tallats en troços d'un cm aproximadament.
Cuiem durant deu o dotze minuts.
Opcional: copeta de vi blanc i evaporar abans d'afegir el calamar.
Afegim  els calamars tallats en anelles i cuinem breument durant un parell o tres de minuts, tapat. La idea és aprofitar el punt en que el calamar s'estova. Si el passem massa i s'endureix, afegim una mica de brou de pollastre o similar  i coem uns quinze minuts fins que es torni a estovar. 
Però no queda igual de textura que si només ha cuit el primer moment, la veritat.

I ja està, son vint o vint-i-cinc minuts de cuina i un tàper que ho peta molt!

deu receptes de Tàrtars. Article a Gastronosfera

Una mica d'història i 10 receptes de tartars, avui publicat a Gastronosfera.com:

http://www.gastronosfera.com/es/tendencias/las-10-recetas-de-tartar-que-has-de-conocer

de Josep Pla i la seva aterridora descripció de la cuina i el turisme de masses

Quants anys creieu que pot tenir la següent frase?

"(...) que un augment de la clientela  tiri per terra la qualitat d'un negoci és ben extrany. ¿És el turisme en si mateix que destruirà la cuina, o la cuina entrarà en la decadència a causa de la prosperitat que el turisme haurà portat? En aquest ofici, en aquests espais hi ha un nombre dterminat de persones que quan arriben a algun resultat econòmic ho tiren tot en banda, entren en formes de vanitat i deixen còrrer el que l'atzar els ha donat. (...) És lamentable."

Us sona aterridorament actual? Una descripció de la plaga culinaria que cabalca desbocada per el panorama actual de la nostra cuina?... fou publicada l'any 1981! Ayomà quina clarividència :D(El que hem menjat, Josep Pla/F. Català Roca. Editorial Destino)

O potser és que les persones pensem que els nostres temps són especials, i no ho son tant. També podria haver-hi una mica d'això, es clar...

Mostra de Sant Vicenç dels Horts (I): El blat com a motor històric, conferència Oriol Junqueras

Junqueras vs Lladonosa, raig de coneixements.

Dins de la mostra anual de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras i Josep Lladonosa parlen de la història de la cuina catalana i vicentina.

Aquesta és una part de la intervenció de l'historiador i vispresident: la importància del blat com a aliment i pertant, com a un dels principals motors politics en la presa de decisions.

Conèixer la relació entre l'alimentació -no parlo de la cuina en sentit estricte- i la història és fonamental. El mateix argument que ofereix Junqueras sobre la constant recerca catalana de bones terres on cultivar blat el trobem també als llibres d'antropologia alimentaria. Per exemple, l'Imperi Romà i la seva lluita inacabable per trobar noves terres amb les que nodrir el seu poble. Panem et circenses? My point.

En la segona part el cuiner Josep Lladonosa va fer una repassada per la literatura culinaria en català. Es clar que axiò serà en una propera entrada :)

de video-recepta express a Gastronosfera.

Avui m'estreno dins una secció nova al portal Gastronosfera: Video Recepta express.

Aquesta primera és una mozzarella marinada en suc de llimona i farcida amb una mescla de pinyons, tomaquet deshidratat i alberginia al forn. Teniu la recepta en aquest video:

La llista d'ingredients amb les quantitats i el video estan en aquesta entrada a Gastronosfera. 

del secret de la cocció by Santi Santamaria.

"El secret de la cocció consisteix a mirar, tocar, sentir el punt d'elasticitat, fixar-se en la lluentor del que es cou. La cuina no es fa a base de cronòmetre ni balança: calen experiència, coneixements i , sobretot, passió, com Girardet, tal com vaig poder constatar al llarg de quasi quinze anys de visites anuals."
Santi Santamaria. Any 2001 ( Es a dir que no sembla un zasca! intencionat cap a la revolució tecno-culinària que estava a puntet a puntet d'esclatar)

Quin llibrasso!

de Le Bistrot, article a Gastronosfera

Avui a Gastronosfera, una peça explicant un sopar a Le Bistrot. Un local acolorit que dona vidilla a les nits d'un barri fredot com és la Vila Olímpica. Bona cuina amb arrel francesa i alguns plats que des de la simplicitat resulten deliciosos: carn de vieira amb crema de coliflor i sopa de verat amb miso.

Podeu llegir tot l'article en aquest link a Gastronosfera.

de la tirania del llibre de receptes...

De vegades quan entro a les llibreries em sento una mica frustrat per el domini aclaparador dels llibres de recepta pura i dura sobre la resta de temes gastronòmics.

Si estem dins uns grans magatzems comercials o similar és molt probable que de fet, sigui la única opció: el llibre recopilatori de receptes. Monocultiu lletraferit, el receptari pur i dur és un tirà.

Davant d'això la solució és clara i senzilla, tu la saps com jo estimat lector: visita a llibreries que ho son sense necessitat de pertanyer a cadena o gran superficie. Aquí és possible trobar obres que afegeixen contexte i història, sense deixar de trobar també les receptes.

Aquesta opció eixampla el ventall, no hi ha dubte. Però realment les grans ocasions i les obres que més content m'han posat quan he aconseguit incorporar-les a la petita biblioteca particular han estat sempre captures en llibreria de vell, llibres d'ocasió i llibres de segona mà.
Dos exemples d'aquest cap de setmana, Sant Antoni powered ganga: El Gust de la Diversitat de Santi Santamaria i Cocinar de Cine de Xabier i Juan Miguel Gutiérrez. Els dos... 20 lereles :D
És gol, no?

de Fira de la Candelera i Mostra agricola de Sant Vicenç dels Horts.

Des de Expogestió ens han enviat informació de dues fires que ofereixen activitats interessants. La primera es portarà a terme justament d'aqui una setmana  a Sant Vivenç dels Horts. On durant el proper dissabte 23 hi haurà opció de poder gaudir de les explicacions sobre l'arròs Parellada a càrrec de Josep Lladonosa. Cuiner històric que fou cap de cuina del Restaurant 7 Portes i autor de nombrosos i importants llibres sobre cuina catalana. Després, arròs cuinat per l'Ada Parellada.

Podeu trobar la informació i el programa a la web de l'ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

La segona fira és la més que clàssica (165 edicions!) Fira de la Candelera de Molins de Rei. 

En aquest cas ja veieu que hi ha nombroses activitats relacionades amb el tast i maridatge, starring la DO Alella en aquesta edició 2016. Preus raonables i molta varietat. Great point.
Podeu trobar tota la informació  a www.firacandelera.cat

Dilluns 1 - 18h a 20h - Tast d'olis i degustació de diferents tipus de pans

Dilluns 1- 20 h a 22h  - Tast de cerveses

Dimarts 2 - 20 h a 22h - Maridatge de vins i formatges d'ovella

Dimecre 3 - 20 h a 22h - Maridatge de cava i varietat de torrons

Dijous 4 -  20 h a 22h - Tast de gintònics amb aromes del mediterrani  

Divendres 5 - 16h- Trobada de blocaires,igers i tuiteros (Aqui fotos de l'any passat, amb un bon planter de cares conegudes)

Ens veiem al Baix Llobregat?

de Bowie

Fantastica decoració homenatge a Bowie. Ho he vist al timeline de Mar Varela (Vamos a cocimar)

Cookie the News: David Bowie
"I don't know where I'm going from here, but I promise it won't be boring." - David Bowie, 1947-2016
Posted by Tastemade on miércoles, 13 de enero de 2016

 Miss'ya Ziggy.

descobrint el formatge DOP Queixo do Cebreiro. No todo va a ser tetilla y tal...

A Galicia tot el vi és blanc i els formatges són de tetilla o similars. Doncs no!

Sovint he sentit aquest tipus d'afirmacions -fins i tot en cuiners professionals :O-. Sorpren, ja que en realitat a Galicia -com a tot arreu!- també es fan bons vins negres malgrat que representin un % petit de tota la producció. I obviament també formatges amb personalitat que no son la tetilla o el San Simón da Costa.

Els que més m'agraden -a mi- són els formatges de la DOP Cebreiro. En els darrers temps surten sovint en les converses entre afeccionats a la jalamenta. Són formatges tradicionals amb existència documentada de fa molts segles i en els darrers anys han reviscolat amb força adquirint prestigi de producte gourmet d'alta gamma.

M'encanten els formatges de pasta humida fets amb llet de vaca, frescos, molt làctics i sucosos. Aquest té la particularitat de ser un punt àcid i tenir una textura sensacional, que la paraula castellana 'arcillosa' descriu a la perfecció. La forma també és particular, amb una silueta similar a un enorme bolet de base ben ample.

"En la montaña lucense, la mayor parte del ganado se cría desde siempre para la producción de carne, por lo que la leche no es muy abundante y se utiliza casi toda en la elaboración del queso. Antiguamente, el queso debía obtenerse de cuajadas de varios días, lo que hacía que sobrase masa la mayoría de las veces, y esta masa era prensada con una piedra. Esta forma de prensa es lo que dio al queso su forma característica, semejante a un hongo o gorro de cocinero, que se mantiene hoy pese a que la forma de producción ha cambiado." (DOP Queixo do Cebreiro)

També existeix una varietat envellida durant un minim de 45 dies que desenvolupa una mica de crosta i adquireix sabors més madurs i fins i tot lleugerament picant.

En el darrer viatge a la terra de la clorofila vem gaudir amb el que surt a la foto que a més a més te el premi de millor formatge fresc de l'estat al 2013. No es poca cosa. Per cert, comprat al Gadis per consell d'un enyorat blocaire gallec que trobo molt a faltar. La vida és així, etxeoquehai.

Si us trobeu amb un formatge de Cebreiro al linial, doneu-li una oportunitat...malgrat que no és precisament barat (i més si comptem que és un formatge fresc i per tant quasi la meitat del pes és aigua!) el resultat és brutal.
Molt fan!

de pa estil marroqui fet a casa. Recepta

Aquesta recepta de pa marroquí ens la va passar la nostra cosina, i una de les caracteristiques d'aquest pa és que al recobrir-lo amb sèmola presenta aquesta textura rugosa i rustica en el exterior. Poca crosta i un interior força atapeit... we love it.

RECETA: PAN MARROQUÍ

Ingredientes:
300 g harina de fuerza

200 g sémola superfina

10 sal

un chorro de aceite

1 sobre de levadura seca

350 agua aprox.

Procedimiento:

Se mezcla la harina, la sémola, el chorro de aceite y la levadura (esta se diluye en un poco de agua y se agita fuertemente). El agua se le va añadiendo poco a poco.

Se amasa la mezcla durante 15 minutos en un bol. Se aparta la masa un poco y se le añade la sal con una pizca de agua para que se disuelva y se va mezclando con el resto de la masa.

Con esta cantidad salen 2 panes. Cortar la masa en dos, y hacer como una especie de torta.

Dejar reposar 30 m. Seguidamente se espolvorea la tabla de trabajo con sémola y se aplastan las tortas suavemente con las manos. Las dos partes han de estar cubiertas de sémola. 

Dejar reposar 45 m tapados con una tela de algodón.Se le hace una o varias incisiones con un tenedor o con un puntero. (A gusto del consumidor)

Poner al horno (aprox 200ºC) hasta que los panes estén dorados por arriba y por abajo.

Estos panes también se pueden hacer en sartén, pero han de ser de menor tamaño.

de la gastronomia del quijote. Interessant recurs online amb història i receptes.

Interessant pàgina del Instituto Cervantes on s'exposa una part de la cuina que es va poder menjar durant el Siglo de Oro -dins del que es va editar el Quixot, obra magna i màxim exponent de la brillantor artística del moment-.

A la pàgina trobem un text ben documentat amb nombroses referències primaries a diferents llibres i obres, com també un recull de receptes  (amb algunes imprecisions volgudes com el fet d'incloure el tomàquet dins de la recepta del gaspatxo, vegetal vingut d'amèrica i de pràcticament cap utilització culinaria en aquells moments)

Vist a través de menéame

de zorza gallega a la meva manera. Amb bolets i morcilla asturiana.

Venint com vinc de dècades de presencia important de la culinaria extremenya a la meva taula, la zorza no em resulta pas una idea extranya: a Extremadura en diuen 'prueba' i és també la carn amanida per a embotir el xoriço, amanida i que cal tastar per a rectificar abans de la operació d'entubament.

A Galicia els xoriços son diferents en proporció de carn/greix respecte als extremenys, així que la zorza també és diferent de la prueba. La carn està tallada força més gran i hi ha menys presència de greixos. El xoriço gallec que jo conec (majoritariament sempre l'he tastat fet a la zona de Bergantiños) sempre m'ha semblat molt més apte i pensat per a coure que no pas per a tallar en rodanxes i jalar en aperitiu luxuriós.

En tot cas, la zorza s'acostuma a daurar i acompanyar amb patata rossa tallada a cubs. Jo que de tant en tant em faig l'iconoclasta avui la he barrejat amb morcilla asturiana, bolets i ceba confitada. El resultat és diferent sense perdre l'essencia porca i potent. Un win al meu paladar.

Bona manera de començar el 2016: zorza i familia.

Recepta:
Zorza a la meva manera.

Ingredients:

700 g de zorza
Una pastanaga gran
Una ceba tendra
Una morcilla asturiana
Una safata de bolets de cultiu
Dues cullerades de tomaquet doble concentrat
Sal, oli i pebre

Procediment

Tallem la ceba a daus petits i la posem en una paella a enrossir lentament amb oli. Com més estona i més enrossida (confitada) la fem més bó quedarà. Al final, hi afegim la pastanaga també a daus menuts i la coem.

Piquem els bolets i els afegim a la mescla, salpebrem i cuinem el conjunt. Quan ja els tenim cuits posem el tomaquet i la morcilla asturiana tallada menuda. Al cap d'un parell de minuts afegim la zorza i cuinem a foc fort per a que es dauri una mica. Cal controlar, cocció breu per a que la carn sigui tendra, si ens passem -com passa per exemple amb la sìpia o el calamar- haurem de fer una cocció extra i llarga per a que torni a estovar.

Normalment es serveix amb patates rosses.

de bon 2016 i... gràcies als que esteu aquí

Esteu aquí, esteu aquí. No us veig però se que esteu aquí.
MOLT BON 2016!!