d'arròs amb sipia - recepta d'un dinar familiar

Aquests dies hem descansat una mica i hem aprofitat per a fer alguns àpats en familia. Un ha estat un arròs, tradició obligada a casa nostra. En aquest cas un arròs de sipia al que en un arranque li hem afegit garrofó... amb èxit segons el meu criteri particular. La resta és una base canònica vegetal (porro, ceba, pebrot verd, all), una mica de vi blanc i un bon fumet per a banyar l'arròs prèviament saltat amb la marca vegetal. Arrossejat per a que el gra quedi més suelto i per a que la sípia ja començi a traspassar sabors al oli:

"Salvo cuando se hace el arroz con calamares, pulpo, sepia, etc., animales de carne muy firme es mejor cocinar el arroz con el pescado dentro de la manera que yo les digo (es refereix a introduir-lo un cop l'arròs porta ja cinc o sis minuts de cocció) para evitar que el pescado se deshaga. Gran parte del sabor del pescado se transmite al aceite durante el sofrito; por tanto, ese requisito que puede emplearse o no en el arroz a banda es imprescindible en el arròs junt"
Fernado Gallar, Andanzas y pitanzas (1983).
Instituto de Estudios Alicantinos
ISBN 84-00-5311-7

En definitiva, que ens hem fotut un bon arròs en la millor companyia :)

La recepta: Arròs de sipia

Ingredients (4 per):

Una sipia gran, de kilet i una mica més
300 g d'arròs (bomba en el nostre cas)
Dos porros
Dos pebrots verds
Dues dents d'all
Una ceba tendra
Brou - fumet de peix - aigua
Dues bossetes de tinta (opcional)
200 g de garrofó (in our case, congelat, aix)
Sal, oli, pebre
Mig got de vi blanc

Procediment:

Tallem les verdures menudament i les posem a una cassola amb oli i una mica de sal, foc moderat per a que el porro no s'enrosseixi o es cremi. Les tindrem uns minuts fins que s'estovin.

A continuació afegim els garrofons, que també tindrem uns minuts per a assegurar que quedin cuits amb el temps de cocció de l'arròs. Al cap de tres o quatre minuts posem el vi blanc i evaporem l'alcohol.

Afegim la sipia tallada en bocinets i la saltem per a integrar tota la marca.

Afegim el brou, la tinta si hem decidit fer-la servir i rectifiquem de sal i pebre. Ja se sap que tal i com diu Fernando Gallar en el seu gran llibre 'Andanzas y pitanzas' el caldo del arroz debe estar siempre francamente salado.

Acabem amb setze minuts de cocció que serveixen per anar planxant els gambots, fotre's la copeta de vi que encara ha sobrat i fer anar tant la llengua com les olives del vermut... una festeta, vaja :D